dijous, 29 d’octubre de 2009

Animals a Sudàfrica, part 2: Kruguer National Parc

Teníem moltes ganes de visitar el Kruguer. És un parc enorme en el qual necessites unes 16 hores en cotxe per fer-lo de nord a sud per les carreteres principals a la velocitat de 25 km per hora si vols veure animals. Sabíem que hi han varis campaments, però que les habitacions eren cares, que les botiguesencara eren més cares,que es podien veure els big 5 (elefant, lleó, rino, leopard i búfal), i que és un dels parcs més coneguts del continent...






Vam decidir fer una parada per aprovisionar-nos d'aliments per als 3 dies que passaríem a dins. Vam comprar fruita, carn per fer barbacoa, 10 litres d'aigua, galetes, patates... al final vam descobrir que les botigues de dins el parc eren super barates!!! Quina ràbia que la gent i les guies enganyin.



A l'entrada no ens volien deixar entrar perquè el guarda deia que el nombre de visitants que entra cada dia per cada una de les portes del parc era limitat i que nosaltres arribàvem tard. Només va calre que li diguessim que veníem de molt lluny per veure el Kruguer i que teníem pocs dies per entrar a dins.





Durant els tres dies vam donar mil voltes, ens llevàvem a les 5 del matí, anàvem a dormir a les 7, conduïem tot el dia i no, no vam veure els big 5! Cap dels 950 leopards del parc ens van voler venir a saludar. Quines penques! D'elefants, rinos, búfals, monos, zebres, impales, hipos i ocells de varis tipus en vam veure fins a l'extenuació. El lleó se'ns va resistir fins a l'últim moment. És cert que algún havíem vist, però llunyà, amagat entre les herbes i estirat panxa amunt.




Quina va ser la nostra sorpresa quan vam poder contemplar no un lleó, sinó tres! I a més en ple festí! Havíen caçat 3 búfals i se'ls estàven cruspint! Quina passada! I a menys de 10 metres! Podíem sentir com les queixelades del lleó trencàven els óssos de les seves victimes. Vam estar dues hores contemplant l'espectacle, de la mateixa manera que ho van fer el centenar de voltors que remugàven a distància esperant el seu torn. Una gran experiència.


Al sortir del Kruguer venia un moment dolorós de viatge: acomiadar-se d'en Llantito. Aquest amic que ens ha acompanyat tants quilòmetres i que ens ha fet vibrar tant. Pobre. Després de 5.000 quilòmetres, una roda punxada, la llanta destroçada, els camins de pedres del Drakensberg, les ratllades a causa de les branques del Kruguer, ens havíem de separar del nostre estimat cotxe.




L'endemà deixàvem Sudàfrica per entrar a Moçambic, direcció a Maputo, la capital. S'acabava la comoditat del cotxe propi per la diversió garantitzada de les camionetes, anomenades chapas que utilitzaríem la resta del viatge.


Tanmateix, hi va haver un altre moment dolorós... vaig haver d'anar al dentista!!! Al Kruguer se'm va trencar una dent. No em feia mal però tenia por que amb el temps empitjorés o pogués infectar-se. On podia anar al detista? A Sudàfrica o a Moçambic? hahahaha, no ho vaig dubtar ni un segon!


Un cop a la consulta del Doctor Patel, un destista musulmà de la ciutat de Nelspruit, de molt bona reputació, va ser l'escollit. La secretària em va dir que treure la dent costava 150 Rands (uns 13 euros) i "arreglar-ho" 350 Rands. Hehehehe, no fotem! El doctor Patel em va fer passar el primer, em va posar l'empaste i au, al final em van cobrar 500 Rands. No em vaig queixar perquè va fer una bona feina. Espero no tenir més problemes similars. A més, el pressupost no està per sorpreses!


Bé, per a mi és hora de dinar. He sentit que al mercat centre del poble un quilo de llagosta costa 150 meticais (uns 3 euros i mig)... a veure si és veritat!


A reveure Sudàfrica! Benvingut a Moçambic!













4 comentaris:

  1. És impressionant!! Quina aventura. Per aquí al ministeri, mirem les fotos, babegem una miqueta i sempre fem el mateix comentari....... Quina enveja que fas!!!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. quina passada lo del lleo...i quina por.....per cert, despedeixte del llantito de part de tots els teus seguidors del blog!!!ieeee!!!!pensa q sera una gran aventura les chapas..i vigla les dents, les malalties i tot aixo..q encara et queda molt per visitar..muaaaaaaaaaaaaa meri

    ResponElimina
  3. segur que amb les fotos dels lleons menjant guanyes el concurs de fotografia del taranna..
    una abraçada mestre!

    ResponElimina
  4. Es un gran viatge. Et recordem des d'aqui i et donem les gracies per fer-nos viatjar amb aquestes surper fotos. Que la sort t'acompanyi
    Ramon

    ResponElimina