dilluns, 31 de gener de 2011

Xile també té Patagònia!

Abans de començar us volia demanar perdó i comprehensió per les faltes ortogràfiques que hi pugui haver. I és que tinc un petit problema amb el meu ordinador: no tinc corrector!!! Per tant, he de llegit el text vàries vegades per assegurar-me que no hi ha cap horror. Ah, i la setmana passada, la Cristina em demanava que ensenyés la meva motxil·la, la que m'acompanya a tot arreu, la que fa d'armari i de casa. He de dir que és nova perquè vaig haver de jubilar l'anterior degut als desperfectes occasionats a Àfrica i els primers mesos a Argentina. Els transports públics no perdonen... Aprofito per donar mil gràcies a la persona que em va obsequiar amb la primera motxil·la que m'ha acompanyat durant els 14 mesos, ell ja sap qui és. Posats a donar gràcies, també dóno mil gràcies a la meva família que tant em va ajudar en la preparació del viatge (a nivell econòmic i moral) i encara m'ajuda avui cada dia. No ho obidaré mai.


View Volta el mon in a larger map

Un fred matí de gener, estiu a la Terra del Foc, em va servir d'escapatòria de la ciutat de Ushuaia. Tenia ganes de veure què podia oferir-me Xile i això semblava evident: més naturalesa i trekings. Puerto Natales és la base per explorar Torres del Paine, el treking més popular de la Patagònia xilena. Allà que em dirigia.




dissabte, 15 de gener de 2011

Ushuaia i Terra del Foc, la fi del món

Antàrctica va condicionar la meva estada a Ushuaia. És el punt de partida dels creuers que van al continent de gel, pel què hi vaig estar uns dies abans i després del meu viatge estrella. Naturalment hi volia anar pel què representa en sí mateix, però no tenia gaire clar quines coses s'hi podien fer.



View Volta el mon in a larger map




Arribant a Ushuaia amb l'autobús, després de 12 hores interminables, amb quatre fronteres incloses, no podia evitar pensar en tots els turistes que arriben aquí en avió i es perden la millor part de la Terra del Foc. Ushuaia no deixa de ser una ciutat, però el camí d'accés és impressionant. Es travessen muntanyes, llacs, glaciars, boscos, el tot formant un increïble paisatge que només els viatgers "pobres" que hi accedeixen en autocar tenen el privilegi de presenciar.