diumenge, 25 d’octubre de 2009

Animals a Sudàfrica, part 1: Elephant Coast

Avui escriuré els darrers posts sobre Sudàfrica. Ara mateix ja ens trobem a Moçambic i per inspirar-me m'he posat una mica de músiqueta i he obert l'ordinador davant d'una platja paradisiaca acompanyat d'un pinya colada. On està la mentida del què acabo d'esciure? En efecte, els backpackers no beuen cocktails! hehehe, qui ho havia endevinat? Bé, les aventures a Moçambic vindran més endavant.





A Sudàfrica ens vam endinsar a les altes muntanyes del Drakensberg, una cordillera impressionant plegada de parcs naturals. Entre ells el de Royal Natal, al qual volíem anar a fer la excursió fins a una cascada de més de 800 metres d'alt i dormir en una cabana a prop del salt d'aigua. Mala sort, boira, pluja i vent van fer que haguéssim de canviar els plans. Molt a desgrat nostre i després de saber les condicions metereològiques dels propers dies,vam decidir saltar-nos el Drakensberg.



La nostra següent destinació era St. Lucia. Nosaltres en sabíem poca cosa d'aquest lloc. Només que era un poble molt aconsellat de la costa, a prop de parcs naturals, i on els hipopòtams que habitàven el riu passejàven pel carrer de nit. Els cocodrils no s'atrevien... Només dir que em vaig permetre un petit luxe per sopar: un plat de marisc a 10 €.



Hi havien mil activitats per fer: cayac per un llac, anar a la platja de Cape Vidal, passeig en barca a veure els hipos i crocos, i beure cervesa al costa del riu mentre s'observa la fauna local. Finalment, com a bons backpackers que som, van decidir no agafar cap de les excursions cares que ens oferíen. Vam agafar en Llantito i ens vam dirigir cap a la platja de Cape Vidal.



Quina va ser la nostra sorpresa al veure que de camí ens vam trobar amb un rinoceró a menys de 10 metres de distància! No ens ho pensàvem pas... A partir d'allà, la fauna es multiplicava i convertia la nostra improvitzada exscursió a la platja en una excitant experiència.



Ens vam banyar a la platja, vam dinar patates i galetes comprades en l'únic super del parc i vam donar totes les voltes que vam poder i que la gasolina en reserva d'en Llantito ens permetia. Quin parc més xulo!


L'endemà anàvem direcció a Sodwana Bay ja que ens havíen dit que era un bon lloc per fer submarinisme. Durant el viatge, vam travessar un altre parc natural ple d'animals i bells paisatges.

Un cop a Sodwana Bay vam plantar les nostres tendes al costat de centre de submarinisme i vam sopar les porqueries que mengen a Sudàfrica. Com pot ser que a Sudàfrica mengin tan malament? Amb el nostre pressupost només podem aspirar a menjar hamburgueses, pizzes i altres marranades amb salses que el meu organisme no acaba d'acceptar. Sort en tinc de les amanides! El problema està en que t'has de menjar l'amanida amb alguna salsa estranya.



L'endemà teníem dues immersions contractades. La veritat és que malgrat no ens va agradar el centre de diving, les immersions van ser espectaculars. Molta vida submarina, corals preciosos, un tauró, rayes, morenes i un llarg etcetera de peixos i peixassos.



Els nostres dies a la Elephant Coast s'estàven acabant havent superat les nostres expectatives. Ara tocava el torn a Suazilàndia, un petit país amb frontera amb Sudàfrica i Moçambic, conegut per les reserves de rinocerons negres. Al final, com no vam voler fer cap reserva vam dormir només una nit en unes cabanes a la muntanya. Un país per tornar?


Ostres, crec que em vaig a demanar un pinya colada... a la punyeta amb els backpackers!










4 comentaris:

  1. aqui escribint una de les teves fans!!VAMOSS!!q xules les fotos dels peixos, al final funciona be la teva funda per dins de l'aigua....i els rinoceronts no son perillosos??no fa una mica de cangelis..jo amb la por q tinc als animals al igual m'apropo tant...
    vinga noiet, esperem mes noticies i mes fotos
    muaaaaaaaa
    meri

    ResponElimina
  2. Sort que no soc una backpacker!! així podré continuar disfrutant del millor cocktail del món...el mojito!!! gràcies a ells veig rinocerons, taurons blancs, platges paradissiaques.......jajajjaja
    Petons i continua disfrutant

    ResponElimina
  3. fantastic relat i fantastiques les fotos ; anims i demana't la pinya colada !! segur que esta bonissima i recorda que la pinya te moltes propietats..
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Hola Marc:
    Veo que todo te va fenomenal.Me alegro
    Tal como te dije las cosas parecen mas dificiles aqui, pero luego una vez alli van surgiendo solas-
    Te suelo seguir casi todas las semanas y no veas como me pones los dientes de largos. Yo aqui sufriendo con los royos del dia a dia-
    Saludos desde el lejano Valladolid - Barrena-
    Y cuidado con las fieras....Me refiero a las de dos patas

    ResponElimina