dissabte, 24 de desembre de 2011

Allahu Akbar, Sumatra part 2

Primer de tot, us volia desitjar a tots vosaltres els meus millors desitjos en aquests dies tan especials. Bé, són especials per la senzilla raó que no hem d'anar a treballar i podem estar a casa estirat al sofà durant tot el dia, menjar fins afartar-nos o perquè ens reunim amb la família que feia un temps que no vèiem. Sigui per la raó que sigui, Bon nadal, bones festes i feliç... 2012!!! Jo no sé on passaré aquest nadal. A diferència dels dos anys anteriors, aquest any només sé el nom de l'enorme illa en la qual estaré: Sulawesi. No sé si estaré sol o acompanyat. El que sí sé del cert, és que trobaré a faltar la meva família i els seus fantàstics dinars i sopars!


 

divendres, 9 de desembre de 2011

El planeta dels simis, Sumatra part 1

Sumatra. Només el nom a mi ja m'inspirava selva, aventura, tigres, orangutans, elefants salvatges i fins i tot rinocerons! No sé perquè però també em fa pensar en El llibre de la selva!!! Ja sé que la història del llibre original té lloc a la Índia i no a Indonesia, però jo penso en la versió de dibuixos animats i concretament en la escena on aquells orangutans estàven ballant en unes ruines hindús amb en Mowgli. Bé, de fet no n'hi ha d'orangutans a la Índia. Estan tots a Indonesia i a Malaysia (Sumatra i Borneo). 



dissabte, 26 de novembre de 2011

Singapur, el lleó asiàtic

Singapur era el meu primer país asiàtic en aquesta volta el món. Ja hi havia estat 10 anys abans però ara em serviria de base per començar a explorar altres països propers. Em sentia infinitament feliç de tornar a ser a Àsia, un continent que m'apassiona per la seva gent, el seu menjar i els seus colors. Aquesta vegada no m'allotjaria a l'excel·lent Marina Mandarin, com vaig fer la darrera vegada però a un petit i barat hostal al barri de Little India.

View Volta el mon in a larger map



dissabte, 12 de novembre de 2011

En Marc al país dels kiwis!

De camí a Nova Zelanda des de la meva estimada Buenos Aires, tenia el privilegi de volar sobre l'Oceà Pacífic per primera vegada en la meva vida. El privilegi? O més aviat la sensació estranya que la meva vida s'escapa de forma descarada. Ara m'entendreu.



divendres, 28 d’octubre de 2011

BA baby!!!

No em puc imaginar un millor lloc per acomiadar-me d'Amèrica del Sud que BA, o Baires, o Bs As, o Buenos Aires! La ciutat que em va acollir per quasi 3 setmanes quan vaig arribar al continent. Quan la vaig visitar per primera vegada no em va apassionar gaire encara que podia reconèixer l'encant que tenia. La veia com una ciutat enorme de 20 milions de persones, conductors bojos i xoriços a cada cantonada, i totalment europea, sense cap exotisme.


View Volta el mon in a larger map




dimarts, 18 d’octubre de 2011

Paraguai, l'aneguet lleig que no es transforma en signe

Paraguai és realment el país menys visitat d'Amèrica del Sud pels motxil·leros, sense comptar les infravalorades Guyanes. Després de deixar la costa de Brasil i viatjar unes 24 hores en diversos autocars vaig arribar a Ciudad del Este, famosa per ser tax free i paradís de compres pels milers de brasilers que creuen la frontera cada dia. Els preus són en dòlars americans o en reals brasilers. Si vols pagar en guaranis, la moneda local, et miren com si vinguéssis d'un altre planeta.


View Volta el mon in a larger map


View Volta el mon in a larger map





dimecres, 5 d’octubre de 2011

Samba do Brasil

Sabeu que a Brasil molt sovint és més barat anar en avió que en autocar? Sembla una bogeria però no ho és. Doncs per estalviar-me quasi 30 hores en una autocar i uns calerons, vaig decidir volar des de Salvador fins a Rio. Des de l'aire, les llums de Rio il·luminen la ciutat i mostren una vista impressionant. Quines ganes que tenia de començar a explorar-la! La ciutat de Riu de Gener era una de les destinacions que més il·lusió em feien des de feia molt de temps. El nom té poca història. De la mateixa forma que Easter Island o Christmas Island, aquesta ciutat va ser descoberta pels colonitzadors el mes de gener. Quina poca imaginació! I malgrat es trobi en una bahia, els navegants es pensàven que era un riu, i d'aquí el nom. He de reconèixer que és un nom maco que li queda bé.




dilluns, 19 de setembre de 2011

Sexe, drogues i Bossa Nova

Barrerinhas és un poble a la vorera d'un riu, la porta d'accés al Parc Nacional de Lençois Maranhenses. Es tracta d'un parc del qual me n'han parlat molt bé des de feia molt de temps i estava molt il·lusionat en visitar-lo. Acompanyat d'en Habib (danès d'origen iraní), la Tanja (danesa d'origen... danesa) i en Clément (francès) m'endinso al parc a través de les seves dunes de sorra. Sembla quasi una sabana africana però amb sorra enlloc de terra. El parc consisteix en les dunes de sorra blanca i llacunes d'aigüa dolça. Una mica com les dunes de Namíbia però amb aigüa enlloc de fang blanc. El paisatge és fantàstic i ens podem banyar, fer l'animal rodolant per les dunes i caient dins les llacunes, passejar per poder veure la posta de sol i barallar-nos per uns metres d'espai amb els altres turistes.




divendres, 2 de setembre de 2011

Navegant fins el delta de l'Amazones

Primer de tot, avui vull donar les gràcies als meus lectors, als que són assidus i als que són occasionals. Us he de dir que el blog cada dia té més lectors i els indicadors diuen que el darrer mes ha tingut unes 600 visites! Em costa de creure però me'n semblen moltes. Naturalment els primers països a la llista són Espanya i Andorra, però en el top 10 i per ordre, també hi tenim Israel, Estats Units, Brasil, Alemanya, Russia, Veneçuela, el Regne Unit i Malaysia! Em sembla increïble. Obviament, les entrades més visitades aquest mes són les darreres sobre Veneçuela, però si mirem el total, les més visitades són el meu primer itinerari, les entrades sobre Antàrctica, la del elefant que quasi em mata, la del comiat amb la Lisa i la de la visita a la tribu dels Himba. De nou, moltes i moltes gràcies.


Ver Volta el mon en un mapa más grande





dilluns, 15 d’agost de 2011

Explorant el món perdut de Roraima

Un matí de dissabte vam abandonar la perillosa però maca Ciudad Bolívar per anar a Isla Margarita. Es tracta d'una illa molt turística de fama mundial de la qual he sentit coses molt bones i coses molt dolentes. El nostre objectiu és, tanmateix, anar a Los Roques, un arxipèl·leg que diuen és un veritable paradís: platges paradisiaques comparables a Maldives o Polinèsia.


Ver Volta el mon en un mapa más grande

diumenge, 31 de juliol de 2011

He vist un àngel

Platja platja platja, volíem més platja! Per tant, després de deixar Los Llanos i de 15 hores de viatge, ens vam plantar a de Puerto Colombia, un poblet de pescadors a la costa oest de Caracas. Les cases aquí són d'estil colonial i pintades de colors vius. Es tracta d'un poblet acollidor i segur, un oasi de benestar dins la perillosa Venezuela.



dissabte, 16 de juliol de 2011

Venezuela, una perla a descobrir

Bon dia i bona hora! Em fa il·lusió actualitzar el meu blog avui, dia del meu 32è aniversari! El passaré a Isla de Margarita, Venezuela, però això ja us ho explicaré la propera vegada...





dilluns, 27 de juny de 2011

He trobat la Ciutat Perduda!

La meva mare l'altre dia em va enviar un email dient-me que havia sigut la visita número 10.000 al meu blog! Aquesta és una xifra que impressiona, no? Aprofito per donar les gràcies a tots els què em seguiu o consulteu el blog de tant en tant! També he de dir que quan hi penso, me n'adono de la immensa sort que tinc i lo fantàstics que són els meus pares. No els podré agraïr mai prou tota l'ajuda que m'han donat des de casa mentre viatjava pels indrets més remots del món. 10 mil gràcies!!!


View Volta el mon in a larger map

La camioneta procedent de Cartagena ens deixa a Taganga, un poblet de pescadors a prop de la ciutat de Santa Marta. La Beth i la Diane, que són les noies i que per això manen, decideixen que volen un hostal amb piscina i el Divanga sembla perfecte. Un hostal familiar, piscina, cocktails, somriures a les cares del staff,... perfecte per uns dies.





divendres, 3 de juny de 2011

Sonen els canons, venen els pirates!

Abans de tot us volia explicar que estic molt content perquè un bon amic meu, en Xavi, que va ser el meu guia durant el meu viatg­­­­e a Austràlia el 2006, per fi ha obert la seva pròpia agència de viatge! Feia temps que em parlava de seu projecte i per el somni s'ha fet realitat. Us dic això perquè ell va ser la meva principal inspiració per fer el meu viatge. En Xavi portava molt de temps viatjant i em va estar explicant els avantatges i meravelles dels viatges de llarga durada per tot el món. Com ha estat a tot arreu, és la millor persona per recomanar un bon viatge destinat a cada tipus de viatger. La seva web és http://www.etnix.es i té oficina a Barcelona. Enhorabona Xavi i molta sort!!!




dimarts, 17 de maig de 2011

Seguint els passos de "Carlitos" Darwin

Em desperto, incòmode, a l'autocar que em duia fins a Guayaquil, la ciutat més poblada de l'Equador i no n'és la capital. L'aire que és respira és diferent, el paisatge és diferent, fins i tot la gent és diferent. Estic envoltat de palmeres i plataners. Quant de temps feia que no veia això? I com ho he trobat a faltar!!! He estat 6 mesos passant fred al sud del continent: Argentina, Xile, Uruguai, Bolívia i Perú. Ara per fi, torno a poder anar amb pantalons curts i samarreta. S'agraeix moltíssim retrobar-se amb el clima tropical! La prova de la calor que fa aquí és que els hostals barats no tenen ni aigüa calenta.


View Volta el mon in a larger map



dimecres, 4 de maig de 2011

Seguint els passos dels Inkas

Estava enfadat, molt enfadat. A l'arribar a la estació d'autobusos de Ica, després d'acomiadar-me dels meus pares que tornàven cap a casa, em van dir que el meu bus havia marxat feia 30 minuts! La persona que m'havia venut el bitllet em va donar una hora equivocada i vaig arribar tard. Això no és un problema quan el viage és curt i barat, però quan t'esperen 16 hores en un autocar que val una pasta, doncs un s'enfada. Vaig haver de pagar la meitat del valor del bitllet per poder agafar el següent unes 3 hores més tard. Encara sort que no perdia la totalitat del bitllet i podia sortir el mateix dia. D'aquesta manera començava el meu viatge de Ica a Cusco.


View Volta el mon in a larger map




dissabte, 23 d’abril de 2011

Illa de Pasqua, el melic del món

Una veu ens desperta informant-nos que en pocs minuts estarem aterrant a Hanga Roa, única ciutat d'Illa de Pasqua, mentre ruixen la cabina de l'avió amb algun esprai amb pudor d'ambientador. Perquè la normativa així ho obliga, diuen.


View Volta el mon in a larger map




dilluns, 11 d’abril de 2011

El cavaller solitari al sud del Perú

Mig endormiscat travesso la frontera entre Bolívia i el Perú vorejant el bonic llac Titicaca. Tot va fantàsticament bé dins de l'autocar fins que discrepo amb la opinió del canari que s'asseu al meu costat, no era ni un canari ocell ni un seguidor de l'Espanyol, sinó un illenc de les Canàries. Té unes opinions molt radicals i xoquem quan em diu que els bolivians són fantàstics quan se sap com entrar-los. Em sostenia que ell els hi dóna uns regals i m'explicava unes teories horroroses per demostrar-me que són molt i molt simpàtics.


View Volta el mon in a larger map




dimarts, 29 de març de 2011

La Paz, la capital més alta del món

La Beth a Boston i jo a California. Com les dos germanes de la pel·lícula, ha arribat l'hora de separar-nos. Ens hem convertit en dos grans amics que han compartit un munt de coses junts durant un mes i mig, però això s'ha acabat. El segon dia que ens vam conèixer ella em va dir que seriem amics per tota la vida. Quasi no ens coneixiem, quasi no haviem parlat, però hi havia una connexió especial. I així és. Després d'aquell dia, sense imaginar-m'ho, hem viatjat plegats pel continent i hem forjat una gran amistat. Cert és que vam començar viatjant tres persones juntes i, amb la marxa d'en Jim, les coses van canviar bastant, jo diria a pitjor (no t'ofenguis Beth, tu saps que és veritat), però ens hem aguantat força bé tenint en compte que viatjar amb algú pot resultar molt complicat.


View Volta el mon in a larger map

Com anava dient, ella havia marxat cap a Rio de Janeiro per viure la bogeria del Carnaval brasiler i jo em dirigia a La Paz, capital d'aquest bell país que és Bolívia. Un autocar nocturn em duria a aquesta ciutat que sembla inmensa però que en realitat no ho és tant. Es pot arribar a tot arreu, o quasi, a peu, i no arriba al milió d'habitants. Quan arribes a la ciutat de La Paz, a 3.660 metres d'alçada, es fa per la zona més alta de la ciutat i es veu la vall amb milers de cases que omplen tot l'espai fins on allarga la vista. És realment espectacular. Impressionant!




diumenge, 20 de març de 2011

Ciutats colonials a Bolívia - Que vénen els invasors!

Deixem el Salar enrera però seguim a l'altiplà bolivià. Potosí és la ciutat més alta del món, a 4.000 metres d'alçada i la nostra propera destinació. Qui no coneix la expressió "vales un potosí"? Doncs precisament fa referència a aquesta ciutat boliviana.


View Volta el mon in a larger map

Potosí és famosa pel Cerro Rico de Potosí, una mina de plata en una muntanya que els colonitzadors espanyols van explotar fins a quasi esgotar-la. Es diu que els carrers de la ciutat estàven "esfaltats" amb plata, que amb la quantitat de plata que els espanyols van treure, es podria construir un pont de plata des de Bolívia fins a Espanya. Els colonitzadors van utlitzar indígenes com a esclaus per extreure el preciós metall. Més tard van utilitzar també esclaus africans. 8 milions de persones han mort en aquesta mina treballant en condicions infrahumanes. Us ho podeu imaginar? 8 milions de persones... mortes en una mina! Encara avui, la competència pels millors filons de metall fan que alguns grups dinamitin zones on gent treballa i es matin els uns els altres.




dilluns, 7 de març de 2011

Un mar de núbols a Bolívia

Feia anys i panys que em moria de ganes de conèixer aquest país d'Amèrica del sur que, curiosament, és un dels dos únics països d'aquest inmens continent que no té sortida al mar. La Mónica, una amiga boliviana que va estudiar amb mi, em va transmetre la seva passió per la seva Bolívia estimada i, des de llavors, he anat sempre amb un llistat d'indrets a visitar en aquest bonic país.


Ver Volta el mon en un mapa más grande

Tenia moltíssimes ganes de deixar enrera la modernitat d'Argentina i Xile per endinsar-me, per fi, en territori indígena. La espera ha sigut llarga però sembla que per fi ha arribat el moment tan esperat. La Beth i jo agafem un autobús que ens portarà a la frontera, no sense passar alguns entrebancs en aquestes cerreteres. La meva primera impressió no pot ser millor. Les dones locals són realment especials, amb els seus vestits, els seus barrets, els seus mitjons alts... a més, els preus són barats, la gent menja al carrer, el trànsit és caòtic, els carrers són bruts... just el que buscàvem: exotisme! Es nota que és un dels països més pobres del continent. Malauradament, la meva primera idea queda deslluïda per la antipatia natural de la gent. No som benvinguts. Maleïts fastigosos gringos...




diumenge, 27 de febrer de 2011

Xile, la festa continua (o take a Chill Pill)

Una dia complet d'autocar ens portava, a la Beth, al Jim i a mi, a creuar els Andes per enèssima vegada en direcció a Santiago, la capital. Això sí, abans m'havia de barallar amb els maleducats de la duana xilena que et prenen el pel, t'insulten a la cara i només falta que et diguin que si no t'agrada com ho fan, que viatgis a qualsevol altre país.


View Volta el mon in a larger map

La Casa Roja, l'hostal escollit a Santiago va resultar ser una el•lecció fantàstica: piscina gran, jacuzzi, bar a la piscina, ping pong, terrassa enorme amb bar, una habitació gran i un ambient excel•lent. Encantats que estàvem amb l'hostal i ho vam anar a celebrar amb uns mojitos, unes caipirinhes i bona conversa amb una munt de noies!!! Australianes, canadenques i americanes que no podien viure sense en mi ni en Jim, així que ens van convidar a que les acompanyéssim de festa a una discoteca. La Beth es va quedar a dormir però nosaltres vam tenir una nit animada amb noves amistats i molta gresca.




diumenge, 13 de febrer de 2011

Crisi i superació a Argentina


Zig zaguejar entre Argentina i Xile és normal quan es vol visitar el màxim d'atraccions a ambdós cantons de la cordillera andina. Aquest trajecte en autocar en direcció a Bariloche travessa bells paisatges i petits poblets fins a arribar a aquesta immensa ciutat coneguda per l'esquí, el seu llac, la xocolata i els bons restaurants.



dimecres, 9 de febrer de 2011

500 dies viatjant amb vosaltres!


Avui estic de celebració. Com podeu llegir al títol, avui porto 500 dies viatjant pel món.

Vaig començar per Àfrica on vaig visitar el sud i l'est del continent, I ara estic a Sudamèrica on ja porto 3 mesos i, després de visitar Argentina, Xile i Antàrctica, estic a punt de passar a Bolívia, un dels països que em fa més il·lusió visitar.


dilluns, 31 de gener de 2011

Xile també té Patagònia!

Abans de començar us volia demanar perdó i comprehensió per les faltes ortogràfiques que hi pugui haver. I és que tinc un petit problema amb el meu ordinador: no tinc corrector!!! Per tant, he de llegit el text vàries vegades per assegurar-me que no hi ha cap horror. Ah, i la setmana passada, la Cristina em demanava que ensenyés la meva motxil·la, la que m'acompanya a tot arreu, la que fa d'armari i de casa. He de dir que és nova perquè vaig haver de jubilar l'anterior degut als desperfectes occasionats a Àfrica i els primers mesos a Argentina. Els transports públics no perdonen... Aprofito per donar mil gràcies a la persona que em va obsequiar amb la primera motxil·la que m'ha acompanyat durant els 14 mesos, ell ja sap qui és. Posats a donar gràcies, també dóno mil gràcies a la meva família que tant em va ajudar en la preparació del viatge (a nivell econòmic i moral) i encara m'ajuda avui cada dia. No ho obidaré mai.


View Volta el mon in a larger map

Un fred matí de gener, estiu a la Terra del Foc, em va servir d'escapatòria de la ciutat de Ushuaia. Tenia ganes de veure què podia oferir-me Xile i això semblava evident: més naturalesa i trekings. Puerto Natales és la base per explorar Torres del Paine, el treking més popular de la Patagònia xilena. Allà que em dirigia.




dissabte, 15 de gener de 2011

Ushuaia i Terra del Foc, la fi del món

Antàrctica va condicionar la meva estada a Ushuaia. És el punt de partida dels creuers que van al continent de gel, pel què hi vaig estar uns dies abans i després del meu viatge estrella. Naturalment hi volia anar pel què representa en sí mateix, però no tenia gaire clar quines coses s'hi podien fer.



View Volta el mon in a larger map




Arribant a Ushuaia amb l'autobús, després de 12 hores interminables, amb quatre fronteres incloses, no podia evitar pensar en tots els turistes que arriben aquí en avió i es perden la millor part de la Terra del Foc. Ushuaia no deixa de ser una ciutat, però el camí d'accés és impressionant. Es travessen muntanyes, llacs, glaciars, boscos, el tot formant un increïble paisatge que només els viatgers "pobres" que hi accedeixen en autocar tenen el privilegi de presenciar.