dimarts, 22 de desembre de 2009

Descobrint Tanzània

Després de passar uns dies malalt però havent evitat la malaria, vaig entrar a Tanzània pel sud. Les terres altes del sud són magnífiques: les seves muntanyes, la seva verdor, els boscos, les plantacions de te, les infinites plantacions de plataners i sobretot, per sobre de tot, una temperatura fresca i agradable! Sembla que sigui mentida, però la temperatura és ideal per primer cop des de Sudàfrica.




dilluns, 14 de desembre de 2009

Reflexionant a la vora del llac, canvis a la vista!

M'he quedat sol a l'illa. El comiat amb els que han sigut els meus companys de viatge durant quasi 2 mesos ha sigut curt però emotiu. He decidit canviar d'allotjament. Deixar el poble, la gent, la calor sufocant, i instal·lar-me durant 5 dies a l'altre cantó de l'illa. Un backpakers davant d'una esplèndida platja amb tot el necessari per descansar uns dies. El Mango Drift, que és el nom de l'allotjament, té una extensa zona de coixins davant de la platja, on puc estirar-me mentre llegeixo, bec cervesa freda i sento com els mangos cauen de l'arbre al sostre de palla del bar. L'allotjament em costa 3,5 € per nit.


dijous, 26 de novembre de 2009

Navegant pel Llac Niassa

Entrem a Malawi pel sud mitjançant l'únic transport possible en aquesta zona: els bicitaxi. Un local porta la motxil·la damunt del quadre i el manillar mentre que jo pujo a un petit seient al seu darrera. Pujades i baixades fan que el noi sui de valent i jo hagi de baixar de la bici en algun moment. Molt divertit.





diumenge, 22 de novembre de 2009

Paradís al nord de Moçambic

Tornant al fil de l'entrada anterior, ens trobem a Pemba, a no confondre amb l'Illa de Pemba, veïna de Zànzibar, a Tanzània. Aquesta ciutat té dues coses interessants per a nosaltres: la platja de Wimpi, una platja llarga, plena de palmeres i petits restaurants i hotels i, el fet que sigui el punt de sortida cap a les Quirimbas, un arxipèl·leg de diverses illes que, segons diuen, són fantàstiques.



dijous, 12 de novembre de 2009

Uns dies de descans per Moçambic

Després de 3 dies de viatges, ens trobem a Ilha de Moçambique, una illa que sense ser un paradís, té moltes coses que ens atrauen l'atenció. És un antic port d'on sortien vaixells portuguesos carregats d'esclaus. Es nota en la part nord de l'illa la gran influència de la colonització en les seves cases, els seus palaus i les seves esglésies. Tanmateix, el pas del temps i la filosofia moçambiquenya de no arreglar el que està trencat, fa que la gran majoria de cases caiguin a troços i només quedin les façanes i quatre parets. Recorda molt a l'Habana.




dimarts, 3 de novembre de 2009

Moçambic, un país desconegut

Un matí, després de més de 20 dies recorrent el país, abandonem Sudàfrica. Un país estrany, confús, ple de contrastos, que ens deixa amb molts interrogants i una sensació estranya. Estem segurs que l'Apartheid ja no existeix? Bé, en teoria no, però a la pràctica tinc els meus dubtes. Els negocis són dels blancs i els negres treballen per a ells. Ja et pots endinsar ben a l'interior del país que això continua sent així. Els blancs viuen en barris macos i, els negres, a on es van establir quan els blancs els van treure de casa seva.






dijous, 29 d’octubre de 2009

Animals a Sudàfrica, part 2: Kruguer National Parc

Teníem moltes ganes de visitar el Kruguer. És un parc enorme en el qual necessites unes 16 hores en cotxe per fer-lo de nord a sud per les carreteres principals a la velocitat de 25 km per hora si vols veure animals. Sabíem que hi han varis campaments, però que les habitacions eren cares, que les botiguesencara eren més cares,que es podien veure els big 5 (elefant, lleó, rino, leopard i búfal), i que és un dels parcs més coneguts del continent...





diumenge, 25 d’octubre de 2009

Animals a Sudàfrica, part 1: Elephant Coast

Avui escriuré els darrers posts sobre Sudàfrica. Ara mateix ja ens trobem a Moçambic i per inspirar-me m'he posat una mica de músiqueta i he obert l'ordinador davant d'una platja paradisiaca acompanyat d'un pinya colada. On està la mentida del què acabo d'esciure? En efecte, els backpackers no beuen cocktails! hehehe, qui ho havia endevinat? Bé, les aventures a Moçambic vindran més endavant.




dimecres, 21 d’octubre de 2009

Entrem a Lesoto, per fi entrem a Africa

Després d'uns dies amb ganes d'escriure al blog i sense trobar internet, sembla que tornem a un oasi de civilització per explicar per sobre com van anar els nostres dies a Lesoto.




diumenge, 11 d’octubre de 2009

A Sudàfrica amb en Llantito!


He arribat un pel tard a la cita amb el tauró blanc a causa del meu super despertador que m'ha traït vilment... sort que la naturalesa és sàbia i el meu cos s'ha despertat a les 6.57 h. El dia s'aixecava fred, ennúbolat i tothom tenia un rictus seriós com si alguna cosa important hagués de passar. Potser era la nostra trobada amb el White Shark?




dilluns, 5 d’octubre de 2009

Welcome to Cape Town!

Primer post de la meva aventura! Quines ganes que en tenia! Fa dies que volia publicar-lo però no sempre és fàcil trobar internet i volia tenir coses per explicar... ara el problema és que tinc masses coses a explicar!





divendres, 25 de setembre de 2009

El dia abans de marxar

Després de dues setmanes atabalat amb el últims preparatius i compres, sembla que el moment tan esperat i tan temut, ha arribat. Demà comença la meva gran aventura. A les 16.30 h agafo el vol que em portarà a Londres i, des d’allà, a Ciutat del Cap.

Han estat dues setmanes complicades plenes de nervis, pors, però també moments emocionants i inoblidables. Suposo que el que ara sento és una barreja d’excitació i de por per veure com anirà tot. Estic convençut que quan arribi allà, la por desapareixerà i només quedarà la emoció per tot el que m’espera.

Encara m’he d’acomiadar d’amics i familiars. Espero poder fer totes les trucades aquesta tarda perquè demà al matí prefereixo gaudir dels darrers minuts amb la família. I avui, com a comiat amb els meus pares i el meu germà, els portaré al que per a mi és el segon millor restaurant japonès de Barcelona, el Koy Shunka. Tota una experiència dels sentits. A veure si els agrada...

Vull destacar en aquest últim post en terres catalanes, la fantàstica setmana que vaig passar a Formentera per la diada. Quina illa! Quina llum! Quines platges! I quines dones! Quan em jubili allà em trobareu: el paradís terrenal molt a prop de casa.

Ens veiem pel món!













dissabte, 5 de setembre de 2009

Xina: el comunisme capitalista, part 3

La tercera part del viatge va transcòrrer, en un inici, per la "tranquila" ciutat de Guilin. Un ciutat que per a ells és rural i minúscula. Rural perquè està envoltada de camps d'arròs i muntanyes, i minúscula perquè no arriba al mig milió d'habitants que per a nosaltres ja és molt. La veritat és que quasi no vam veure res de la ciutat. Només a destacar unes coves força interessants on els xinesos s'amagàven dels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial.




D'allà vam marxar directament a Yangshuo, un poblet de només, ara sí, 30.000 habitants. El trajecte el vam fer en barca pel riu Li mentre gaudíem d'uns paisatges fantàstics entre muntanyes baixes i bombejades al més estil Bola de Drac. Ens va encantar el viatge però, sí, hi ha d'haver un "però" : al barco erem uns 60 que ja són colla i almenys hi havia una dotzena de barcos que feiem el mateix recorregut. Amb els xinesos tot ha de ser amb tamany industrial. Allà no pensen amb la comoditat i la tranquil·litat de les persones sinó amb el grup, el col·lectiu, els mil i pico milions de xinesos. I clar, les fotos que feies per davant, sortien mil barques, i per darrera, mil més. Sort que el turista se les enginya sempre per sortir-se amb la seva, hehehe.


Yangshuo era un poblet... inundat de turistes! El poble no tenia res d'interessant però hi ha uns carrers peatonals plens de botigues i turistes compran rellotges Trolex, carteres Louis Vuiton, bolis Montblanc, samarretes i jade. Tot de primera qualitat, hahahaha. Ah sí, també estava ple de restaurants de cuines de tot el món, bars i discoteques. Divertit però alhghora agoviant. El que més ens va agradar van ser les vistes des de la Moon Hill, a les afores de Yangshuo. Des d'allà veies els poblets envoltats de camps d'arròs i muntanyes "Bola de Drac". Una veritable meravella! La veritat que de moment és el que més m'ha agradat del viatge. Espero tenir fotografiats aquells paisatges al meu cervell per a molt de temps.




Els tres últims dies de nostre viatge s'acavaben a Hong Kong. La veritat és que a mi em va agradar des que vaig aterrar. Potser pel contrast amb el caos vist a la Xina, potser per la perfecte harmonia de la ciutat envoltada de naturalesa, potser pels llums dels edificis que il·luminen el mar que separa les illes de Hong Kong i de Kowloon. Una ciutat moderna d'on vam poder veure les vistes des de Victoria Peak, vam passejar per la platja del barri ric de Repulse Bay, vam passejar en barca per veure les llums entre les dues rives, vam veure óssos panda i pandes vermells (que no es movien ni a pedrades, hehehe)... tres dies ben aprofitats a Hong Kong.


Potser, el més interessant va ser la visita a un monestir budista a dues hores de la ciutat, en plena naturalesa, en el qual no és pot arribar en cotxe. Allà, el 1997, el xinesos que recuperàven el territori després de 99 anys de cessió al Regne Unit, fan construir Buda assegut més gran de... la Xina (el de Nara és més gran?) i l'instal·len al capdamunt d'un turó. La resta del monestir continua en obres.



Per acomiadar-nos de Hong Kong vam visitar el centre comercial que hi ha a la base de l'edifici més alt de la ciutat: l'IFC, que no és altre que l'edifici que apareix a la pel·lícula de Batman, the Dark Knight, segons diuen. Ho haurem de comprovar. Allà, després de dinar en un restaurant japonès entrem al cine a veure en versió original sotstitulada en cantonès Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino. Quin riure! I això que ens vam perdre mil detalls a causa de l'idioma... Ara he comprovat que al nostre país encara no l'han estrenat. Espero que ho facin aviat.

Bé, el balanç és molt positiu: un país increïble per conèixer, molt bona companyia, bon ambient a totes hores i unes partides al UNO inacabables!

Visca el Hong Kong britànic!!! hehehe












dijous, 3 de setembre de 2009

Xina: el comunisme capitalista, part 2

La segona setmana va començar a Beijing, capital del país des de fa 400 anys. En canvi, Xian ha sigut capital de la Xina durant 1.300 anys. Allà vam visitar el més típic: el temple del cel, la plaça de Tiananmen i la ciutat prohibida. No vam tenir gaire bona sort perquè la façana de la ciutat prohibida estava en obres i només s'hi veia la famosa foto de Mao. El retrat és comparat pels xinesos amb la Mona Lisa ja que miris d'on el miris, Mao sempre t'està mirant es ulls.




L'interior és impressionant amb l'afegit de veure una marabunta de paraigues de mil colors que van amunti avall. 1 € el paraigua. Va ploure tot el dia! Nosaltres estàvem conscienciats en que no veuríem el sol, però el què ens esperava a Xina era surrealista. Vam tardar dues setmanes a veure el sol! 16 de les 20 ciutats més contaminades del món es troben a la Xina. La contaminació crònica d'aquest país és un gran problema. Segons diuen les autoritats, ara comencen a adonar-se que no poden creixer destruint el medi ambient. Esperem que sigui veritat.



A Beijing també va ser on vaig descobrir la meva passió pels bitxos! Vaig provar una pell de serp a la planxa que tenia una salseta una mica picant. Era una mica gelatinós però no em va treure la son. Més endavant em van atreure uns pinxos d'escorpins petits que no paràven de moure's quan algú els donava un copet. Era d'allò més enguniós! Quan vaig veure que es menjàven a la planxa (al principi em pensava que es menjàven vius) me'n vaig demanar un pinxo que constava de 4 escorpins. Espero penjar el vídeo ben aviat! De moment penjo la foto on es veu com la cua de l'animal em surt la boca, hehehhee. Deixo els escarbats, els centpeus, els cucs, les serps i els penis d'ovella per la propera visita!



El highlight de la ciutat era naturalment la excursió a la gran muralla. No recordo haver vist mai tanta gent junta, bé sí, al cim del Mont Fuji, però aquells són hiperordenats. Amb els xinos és el caos total des del moment que entres a la cua. T'empenyen, es colen, et fan fotos, escupen a 2 centímetres dels teus peus... i per a la nostra sorpresa, quan es va acabar la cua, haviem d'agafar una espècia de vagoneta que ens pujava fins a la gran muralla. Allò semblava Disneyland! Molt còmic. La gran muralla és impressionant, enorme, gigantesca, llarguíssima i per moments molt i molt empinada! Una passada. Només em van sobrar els 30.000 xinos que també feien la visita.



Xian és una ciutat de 8 milions d'habitants. Petita des del punt de vista xinès però amb una vida espectacular. Com a ciutat és la que em va agradar més: un ambientarro increïble, els mercats plens de vida, la gent més amable... no, si al final els agafaré carinyo a aquests xinos! hahahaha.



La gran atracció és la visita als guerrers de Xian, o com diu en David, els guerrers de Terracota del Sud. És una passada poder veure les fileres de soldats de diferent graduació, els cavalls, els arquers... la veritat és que jo esperava veure'n més però molts els han tornat a enterrar per poder-los conservar millor i evitar que es quedin sense les pintures que inicialment lluïen tots els soldats. Hi ha uns 8.000 guerrers però calculo que es veu un 10% aproximativament.




Per cert, moltes empreses xineses comencen el dia amb els seus treballadors fent ginàsia al carrer, just al davant de la porta. Us imagineu fent exercicis de calentament a les 8 del matí amb els vostres companys de feina al carrer? Seria curiós :)

Bé, la propera i darrera entrega serà un dur contrast entre el poblet de Yangshuo envoltat de muntanyes al més estil Bola de Drac i Hong Kong.

Visca Taiwan lliure!