Navegant per les fantàstiques illes Togean, Sulawesi part 2

Seguim a Indonèsia, concretament al nord de Sulawesi, aquesta illa amb una forma peculiar. Hem deixat la sang i fetge de les terres de Tana Toraja per endinsar-nos en un petit arxipèl·leg d'illes fantàstiques: les illes Togean. La Susana, en Wilco i jo arribem tard a l'illa de Kadidiri, quan s'està fent fosc. Estem cansats, una mica de mala llet, xops del viatge en barca però contens per haver acomplert el nostre objectiu: arribar a les Togean a temps per celebrar-hi el Cap d'Any. 

Great Island hopping through the Togean islands, Sulawesi part 2

We're still in Indonesia, in the north of Sulawesi. We left the bloody fields of Tana Toraja to get into the small archipelago of the Togean islands. Susana, Wilco and I are still together and we arrive late to Kadidiri island when it's almost dark. We are tired, mooody, wet from the boat trip but very happy to be able to accomplish what we wanted: getting to the Togean islands before New Year's eve.

Per poder venir aquí ràpidament hem hagut d'agafar la barca de l'hotel més car, però ha valgut la pena. Per 18 euros al dia tenim una habitació enorme davant de la platja, dutxa (enlloc de cubells), aigua corrent, 3 àpats al dia i un munt d'hamaques amb bons coixins per descansar. Sona bé :)

To come here as fast as possible we had to take a fast boat from the most expensive hostel  and we have to stay with them. It's wort it. We pay around 18 euros per night with 3 meals included, a real shower, flushing water and lots of bedding at the beach to rest and relax.

Els dies passen en la bonica platja del Kadidiri Paradise resort. M'encanta. Jo llegeixo estirat tot el dia en un matalàs a la passarel·la de fusta que hi ha a la platja. Un lloc privilegiat. Mentre els altres van a caminar, a fer snorkelling i passen més temps junts, jo segueixo a la meva hamaca. Ho necessitava. Les vistes des d'allà són precioses. El color de l'aigua excepcional. Em fa mandra moure'm inclús per anar a dinar. Qui vol fer res al paradís?

The days go by in the small beach of Kadidiri Paradise resort. I love it! I spend my days lying on a beach mattress at the woodden platform. I don't do anything but see the hours go by while I read, rest and feel on holidays. The others go to do some snorkelling, walking in the jungle and have some fun together. On the other hand, I spend 5 days doing nothing. I needed it. The views from where i lay are very pretty and the colour of the water in fantastic. I'm even lazy to go to eat!

Arriba Cap d'Any i no tinc ni internet, ni cobertura al mòbil ni puc tallar arbres per fer una foguera i fer senyals de fum. Llàstima! Passen els dies i no puc contactar amb la família i els amics. Ho sento!!! Ja se sap que quan s'està al paradís... El sopar de Cap d'Any és d'allò més entretingut: empal·len un corder com a les pel·lícules i van donant-li voltes al damunt de foc. Hi ha música, ballaruca i poc alcohol que és car! Una ampolla de cervesa val uns 4 euros.

It's New Year's eve and there's no internet, no cell phone reception, no nothing that would help me to say hi to my family and friends. And I'll be 10 days in those islands! That's the only problem of paradise (or is it maybe a blessing?). The dinner is really interesting. We eat a goat that has been cooking all day on the beach fire. There's music, dancing and not much alcohol becuase it's expensive! One bottle costs 4 euros! Damned islands!

Després de sopar, a les 7 de la tarda, estic tan cansat de no fer res que decideixo anar a fer una migdiada. És que això d'haver d'esperar 5 hores per poder celebrar el nou any és una putada! Els altres es diverteixen i jo intento dormir. Sembla que m'ha picat la mosca tse-tse i entraré en coma! Però com puc tenir tanta son? Em desperto a les 11 i mitja, celebro el Cap d'Any i torno a dormir abans de la una!

My problem is that the dinner is at 7 pm and what are we supposed to do until midnight? Well, I'm so tired that my decision brings me to my bed. Then I wake up a 23.30 h, have a small party with my friends and go back to bed before 1 am. It looks that this year my New Year party is calm but better than last year. No sadness, just tireness. 

Els dies passen i en Wilco ha de marxar. El seu visat expira i vol explorar més illes, però no ho fa sol, ho fa amb 4 americanes que jo descriuria com... ties bones! Quin paio, ell sí que en sap. Jo marxaré amb la Susana i dues parelles, una de Canadà i una altra de Holanda / Alemanya... avorrit!!! Ens feia mandra canviar de platja però val la pena fer-ho. Al final anem a un parell d'illes, a descobrir unes platges amagades molt xules, a fer snorkelling, a menjar i a dormir! Relax.

Days go by and Wilco has to leave. Actually, he wants to join 4 pretty American girls to do some island hopping. Nice Wilco! You're my hero! My adventure leads to stay some more days there and leave afterwards to some other islands with Susana and 2 more couples from Canada and Holland / Germany.

I aquí ve la gran crítica! Segur que ja l'estàveu esperant i pensàveu que era estrany que en Marc no digui res dolent d'aquests llocs. Doncs sí. Les Togean tenen un punt feble. El fons marí és d'una qualitat molt pobre. Els pescadors l'han destrossat pescant amb dinamita. Els coralls estan trencats i poques zones queden que valguin la pena d'explorar. És una gran llàstima i quan veus els coralls en aquell estat et fa ràbia. 

And here comes my criticism. The Togean islands have a big problem: the coral is in poor quality. The fishermen use bad techniques to fish like dinamite fishing or cyanide. The corals are broken, dead or they don't exist anymore. It's so sad and frustrating when you see it.

Passem els dies molestant a crancs gegants, fent salts increïbles des d'un trampolí, juguant amb uns cadells de gos... Això és vida!!! Cada illa ens ha agradat més que l'anterior. Amb els nostres nous amics ens ho hem passat molt bé fent uns 10 dies de R&R (rest and relax), però ha arribat el moment de tornar a la civilització. Un viatge de 10 hores en ferri (on vam pagar als mariners per robar-los el seu camarot) i 8 hores en un minitaxi que ens va matar les cames, i finalment arribem a Manado. Una ciutat horrorosa que només té un interès: poder accedir a les illes del voltant famoses mundialment pel seu submarinisme.

The new islands are really nice. We're happy we had the energy to explore other places. We see huge coconut crabs, we play with puppies, we rest, we enjoy the food and the beach... that's life! But it's time to go back to civilization and that means 10 hours by ferry (where we took the staff's cabin) and 8 horrible hours in a taxi, to get to Manado. An ugly city that has only one interest: it's the gateaway to the fantastic diving in Bunaken and Lembeh.

Bunaken és la gran estrella. Una illa envoltada de parets plenes vida submarina. Com als llocs anteriors, aquí també és pensió completa i tenim una habitació gegant per un preu raonable. Faig una mica de submarinisme i snorkelling. El lloc és fantàstic i no volem marxar però tenim uns vols d'avió que ens esperen. La Susana se'n va cap a Sumatra i jo cap a Borneo. Per altra banda, a Bunaken tenen un altre problema, la brutícia! Com ho llencen tot al mar, la porqueria d'una ciutat sencera com Manado ve a parar a Bunaken degut a les corrents. És una gran pena!

Bunaken is the big star here. An island surrounded by walls and incredible wildlife. You pay the accomodation for a fixed price with meals included. It's not bad and we meet everyone we met previously travelling in Sulawesi. Fun.We dive and snorkel all day long. The place is great and we don't wanna leave but several planes will take us soon to our next destinations. Susana is going to Sumatra, the Canadians are going to Maluku (I'm jealous!) and I'm goig to Borneo. I will also say that Bunaken has another important problem: littering! You're diving and it's easy to see trash. It's not nice to see but this small island is next to a big city and there's nothing you can do about it. So bad!

Abans de marxar tenim temps de visitar el famós mercat de Tomohon on venen rates, ratpanats, gossos sucarrimats, serps i altres coses fastigoses. Jo crec que s'ho mengen! Mmmm, m'entra gana! Una mica de rata farcida de ratpanat amb suc de gos succarimat!!! Deliciós! Au, ens veiem a Kalimantan.

Before leaving Sulawesi we have time to visit the famous market in Tomohon where you can buy rats, bats, snakes, roasted dogs... I think that they eat all that. I'm getting hungry! Now for breakfast I could have some rat stuffed with bat and dog juice! Delicious! See you soon in Kalimantan!

Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1

Ver Volta el mon en un mapa más grande

Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.

Deixo Timor i arribo a Makassar, la capital de Sulawesi. Allà em retrobo amb la Susana, la noia de Bilbao que havia viatjat amb mi durant uns 15 dies per Bali i  Lombok. A última hora ha decidit que s'apunta a l'aventura així que seguirem junts unes setmanes més. A més, adoptem en Wilco, un holandès super simpàtic que ens acompanyarà fins que li permeti el visat.

I leave Timor and get to Makassar, Sulawesi's capital. There I meet Susana, my Bilbao friend that I met in Bali and travelled with her for a while. A last minute decision made her come to join me in this adventure through this mysterious island so we will be able to travel together for a little longer. It will be nice to meet her again. We will also enjoy the company of Wilco a super friendly Dutch guy that is travelling on his own.

Lamentablement, passem la nit de Nadal a l'autocar. Sortim a les 9 de la nit i arribarem a les 5 del matí. Us podeu imagina una nit de nadal més original? Ha sigut impossible trobar seients en cap altra data ja que molta gent viatja per retrobar-se amb la família. Els 3 ens fem regals mutus, un dels quals inclou uns barrets de pare Noel molt xulos, hehehhee. Ens despertem el matí de Nadal amb els sotracs de l'autocar que recorre una carretera amb forats. Ha sigut una nit dura i llarga, bon Nadal!

We spend Christmas Eve travelling in a night bus heading to Tana Toraja. It has been impossible to find any seat available at any other day. During those days, many people are travelling home to spend the holidays with the family. In Sulawesi there's many catolic people. With Susana and Wilco we do a small Christmas party with some presents, including a cute Santa Claus hat. We woke up on the bus driving through the dusty bumpy road. That's a different Christmas from what I'm used to. Original isn't it?

Arribem a la regió de Tana Toraja, famosa en tot el món pels seus ritus funeraris. Quan una persona mor, se'l prepara per a l'espera. Literalment se'l disseca per a poder-lo conservar a dins de casa, amb la família, fins que es reuneixi els diners suficients que permetran enviar la persona difunta al més enllà, amb bona companyia. Poden passar un o dos anys amb un cadàver a casa!!! Quan tenen prous diners, compren els búfals, porcs i organitzen una gran festa. Els animals acompanyaran el difunt a l'altre costat, per tant, com més diners, més búfals, i més ben acompanyat i protegit estarà el difunt en l'altra vida.

I molts pensareu, incloent-me a mi, que seria molt millor estalviar aquests diners per als qui estan vius. Jo penso que sí, però ells no estan d'acord. És la seva tradició i ha perdurat durant segles.

We get to Tana Toraja, the region famous all around the world for the funerary rituals. When a person dies, the body is prepared for a long wait until it can leave to the other world. The body will stay at home with the rest of the family until they have enough money to honor the dead persona and pay for a good ceremony. Usually they wait between 1 and 2 years before the ritual takes place with the dead body lying on his own bed. When they have the money they buy water buffalos, pigs and organize a big party that can last for weeks. The animals will keep company to the dead person in the other side so the more money they have, the more animals and the better company the dead person will have in the afterlife.

And many of you (including me) will think that it would be much better to save all this money for the living ones. I agree but they won't. It's a tradition that has survived for centuries and they won't change it now. What a waste!

El problema és que normalment, aquests ritus funeraris tenen lloc a l'agost. Estem fora de temporada com qui diu. Tanmateix, som afortunats i la cerimònia més gran de l'any està a punt de començar al poble de Sereale. Es sacrificaran uns 300 búfals en total, més porcs, pollastres, i segurament mil animalons més. Un senyor molt ric va morir fa un any i ja està preparat per al seu llarg viatge. Tenim una sort que, sens dubte, ens mereixem, hehehe. Un búfal normal costa uns 2 mil euros però un búfal blanc, albino, costa uns 30 mil!!! I en maten uns quants... aquests tenen pasta per un tub!

Dormim a Rantepao i a la nit anem a celebrar el nadal tots 3 amb unes cervesetes, un bon sopar i una mica de música local en directe. Per Sant Esteve anirem a veure la cerimònia.

Our main concern is that the rites in the region of Tana Toraja usually take place in August. Anyway, we are very lucky and the biggest ceremony of the year is about to start in the small village of Sereale. They will sacrify about 300 water buffalos, pigs, chikens and any other animal that could be eaten. A very rich man was dead one year ago and the stars say it's time to go. We are very lucky! A regular buffalo costs around 2 thousand euros but a white one, albino, costs around 30 thousand euros! And they will kill some of them... 

We sleep in the town of Rantepao and with Susana and Wilco we go celebrate our Christmas with a couple of beers, a good dinner and local live music. On Boxing day we'll go to see the ceremony.

Lloguem unes motos i un guia que ens du en aquests poblet penjat a la muntanya per viure un dia que perdurarà en la nostra memòria fins ens toqui a nosaltres fer el viatge. Arribem i enganxem la lluita de galls a la meitat. Wow, això promet! Som testimonis de una desena de lluites de galls i 4 lluites de búfals. Mai no havia vist dos galls lluitar però n'havia sentit a parlar en varis països. Els posen una navalla lligada als tormells perquè el combat sigui més curt i vegem més sang! I els búfals, és impressionant lo grans que són i com s'embesteixen amb les seves banyes! S'ha d'anar en compte un búfal no vingui corrent en la teva direcció. Llavors tocaria córrer de valent i amagar-se en algun lloc elevat. Les apostes són elevades, centenars d'euros són apostats a cada combat, la gent és rica. La família d'aquest senyor ha vingut de tot arreu: Java, Papua, Sumatra, Filipines... En Wilco guanya 5 euros amb les apostes!

We rent some motorbikes and a guide that will take us to this small village up at the mountains to live an exerience that will stay in our memories until it's our time to do the travel to the other side. We arrive just in time to see the last part of a cock fight. Wow, that's bloody! I like it! We are witnesess of ten more fights between cockrills and also between buffalos. It's the first time I can witness a cock fight and it's impressive! They fight with a blade tied to their legs so the fight is shorter and we can see more blood! The buffalos are huge and the fights are amazing hitting each other with their huge boddies and horns. It's important to be careful just in case a buffalos comes running towards your direction. Then you have to start running like crazy and climb to one of the balconies. The bets are high. People bet around some hundreds euros at every fight. The family of the dead man is rich and they come from several places like Papua or Java just for the ceremony. Wilco wins 5 euros betting!

Arriba l'hora de veure sang. Sang, fetge i excrements... una barreja que mareja. Em col·loco ben a prop, no em vull perdre el més mínim detall. Senzillament els lliguen les cames en una estaca clavada al terra i els fan un tall al coll amb un ganivet. Comença a rajar sang, sang i sang. El món es torna vermell mentre el pobre búfal es dessagna no sense lluitar amb furia els seus darrers moments de vida. Salta, es remolca, crida, defeca. La vida s'apaga poc a poc als seus ulls. Massa a poc a poc. Els qui tenen un tall profun moren en menys de 5 minuts. Els qui no tenen tanta sort, tarden entre 10 i 15 minuts en morir. L'espectacle és colpidor però al mateix temps apassionant. Jo gravo en video tots els sacrificis mentre en Wilco fa les fotos excel·lents que podeu veure. 

It's time to see blood, a lot of blood but also crap... a smelly sickening mixture. I go very close from the sacrifice place. I have always dreamt of being here and I don't want to miss a sigle detail. They are tied to some woods and their throats are opened with a long knife. The blood doesn't stop flowing. The buffalo dies slowly and painfully bleeding for minutes. It doesn't give up the fight to stay alive. It jumps, it screams, it crawls in its own blood and shit until life leave its dead eyes. The show is shocking and exciting at the same time. The excitement of being there doesn't disapear from me. I keep smiling all the time happy to be there. I do the filming and Wilco takes the amazing pictures you can see. Better than National Geographic!!!

Han decidit matar 6 búfals aquell dia, només 6 dels 300 que mataran en 15 dies de festes i celebracions. Un d'ells, mentre es revolca de dolor i sufriment, ens esquitxa a tots amb la seva sang. Jo estava molt a prop, potser a 3 metres del búfal. Encara avui quan escric aquestes línies (mes de febrer), per més que renti la roba d'aquell dia, la sang no se'n va. A part d'això, també m'esquitxa les cames i els braços. Un cop morts, els treuen la pell i comencen a tallar a troços mentre els nens riuen i fan fotos pel voltant.

They have decided to kill only 6 buffalos today over the 300 they will kill during the next 15 days of celebration. One of them splashes some blood direct from its throat over us. I was very close, maybe 3 meters from the buffalo. Still today, 2 months later I still have the blood stains on my pants and T-shirt that can't be cleaned by the washing machine. I also had blood on my legs and arms. Bloody! Once deads, they are skinned and cuts in pieces while children play around and take fotos.

La olor de la barreja de sang i excrements es fa més intensa a mesura que van sacrificant els animals. La bassa de sang al terra també es fa més gran. Tenim temps de donar el pèsam a la família, beure unes pastes i cafè i fer centenars de fotos. Però tant de búfal ens fa venir gana! Portem unes hores drets i sense menjar. Agafem les motos i anem a explorar els poblets de les muntanyes que ens mostren paisatges bellíssims de cases tradicionals i camps d'arròs. Per a mi, els més bonics de Indonèsia fins a dia d'avui.

The smell of blood and excrements increases at every buffalo killed at the field. The pool of blood is also bigger. After the sacrifice we have time to offer the family our condolences, have some snacks and take hundreds of fotos. I always get hungry when I see so much animals and food!  We've been some hours standing without eating. We ride our motorbikes and we go exploring the small villages and the rices terraces that show us some incredible landscapes. For me these are the best ones in Indonesia so far.

El dia següent, explorem els pobles de la part sud. Es tracta d'uns pobles tradicionals ben conservats i també unes coves molt especials. A l'interior i exterior d'aquestes coves hi trobem ni més ni menys que taüts i esquelets, molts esquelets! Així doncs, una vegada el difunt és lliure d'anar al més enllà després de la cerimonia, la família no enterra a ningú, sinó que l'introdueix a la cova familiar. Aquestes coves es poden visitar. Ossos i més ossos, calaveres, ataúts trencats i aranyes formen part del paisatge.

The day after we explore the villages in the south. We visit some traditional villages that are very well preserved and some very special caves. Inside those caves we can find coffins and many skeletons! So for the people of Tana Toraja, when the ceremony is done, they put the body of the dead person in the family's cave. We can visit those caves and are amazing. So many bones everywhere! Broken coffins, skulls and spiders are what we can see inside.

És la típica excursió que fas amb l'escola. En trobem vàries i tots es volen fer fotos amb nosaltres, normal, per alguna cosa som els més guapos! Crec que es fan més fotos amb nosaltres que amb les calaveres. Tenen gust per les coses bones!

This seems to be the tipical school excursion students can do. We meet some different classes and everybody want to have fotos with us. Of course! We are so cute! I feel like a superstar cause they take more fotos of us than of the skulls.

Lamentablement, el somni s'ha acabat. Hem viscut una experiència única! És extraordinari poder ser testimoni d'una de les cerimònies funeràries més espectaculars que es poden veure avui en dia. Ha sigut com estar dins del reportatge de la tele.

Passem un dia de pau i tranquil·litat al llac Poso, menjant peix al grill, fent fotos i preparant-nos per a la propera aventura: les illes Togean i Bunaken al nord de Sulawesi. 

Sadly, the dream is over. We have lived a unique experience in Tana Toraja. I believe it is extraordinary to witness one of the most amazing funerary ceremonies we can see today.

We spend a day chilling out next to lake Poso eating grilled fish, taking more fotos and getting ready for our next adventure: the Togean islands and Bunaken, north of Sulawesi.