divendres, 27 de gener de 2012

Les coses no són el què eren, Bali i Lombok

En Javier, l'Alfonso i jo abandonem la poblada illa de Java per a descobrir la... poblada illa de Bali. Bali l'arxifamosa. Bali la cultural. Bali la hinduïsta. Bali la turística. Tothom qui ha estat a Indonesia ha estat a Bali. Avions plens d'australians paren aquí perquè el aussies puguin beure fins a caure rodons. Turistes de tot el món venen a Bali a descobrir els encants de l'illa. Jo diria que hi ha deu vegades més de turistes a Bali que a qualsevol altre illa d'Indonesia. Bali és LA destinació.


View Volta el mon in a larger map




Vam veure 3 parts diferents de Bali: Lovina, un poble coster al nord amb una platja que no convida al bany, Ubud, una ciutat cara envoltada de terraces d'arròs lamentablement seques que no mostren tota la seva esplendor, i Sanur, un altre poble de costa amb una platja de 4 quilòmetres força interessant.



He de confessar que Bali em va decepcionar una mica. La meva amiga Beth me'n va explicar meravelles i jo tenia les meves expectatives altíssimes. I sí, puc veure com Bali pot meravellar a la gent però després de sentir moltes opinions de gent que ha vingut a Bali els darrers 40 anys, l'illa està patint un canvi molt sobtat. Segurament la Beth va conèixer Bali en una altre època. Ja no és el què era. Està perdent poc a poc la seva màgia. Sí, la cultura encara hi és, els temples hinduïstes, les platges, la gent, els llacs, les muntanyes... però per a mi ( i per a molta altra gent decepcionada amb Bali) l'illa està superpoblada, hi ha massa turistes que venen a crear un turisme de "borrego": festa, alcohol, drogues, prostitució, brutícia... i tots venen amb les butxaques plenes de calés.





Els diners del turista fa que els locals només els interessi guanyar calés sense importar el servei, si el client està satisfet, si s'embruta tot, si destruixen el seu propi ecosistema... se'n foten de tot. De TOT. Només volen els diners i res més no importa. No tenen la educació correcte respecte del turisme. Ningú no els ha ensenyat que si ho destruixen tot, si tot està brut, si trenquen els corals, si els preus són abusius, si la gent és antipàtica, si donen un mal servei, si està tot sobreexplotat amb resorts, arribarà un dia en el qual els turistes no vindran. Trobaran una altre petit paradís i Bali i Lombok cauran en l'oblit etern. Viuen el present i el futur no té cap importància. Si avui poden exprimir al màxim els turistes, ho fan perquè no existeix el demà.





M'agraden els llocs tranquils, amb viatgers més que amb turistes maleducats, gent més honesta i simpàtica. Bali ho està perdent a marxes forçades i em sap molt de greu no haver conegut Bali 10 anys abans. De ben segur devia ser una illa especial. Potser part de la culpa també la té la popularitat de "Eat, Pray, Love". Molta gent, sobretot dones, va a Bali a trobar un guru que l'ajudi en la seva felicitat. Ells, naturalment, se n'aprofiten tant com poden de les blanques inocents carregades diners buscant-se a sí mateixes.




Tanmateix, no tot és dolent a Bali. Ho vam disfrutar. Vam llogar una moto per explorar la regió, veure llacs, cascades, temples... A dins d'un dels llacs hi ha un temple hinduïsta molt fotogènic. Els paisatges són bonics i la companyia fantàstica. Anem a la Monkey forest, a passejar pels camps d'arròs i a l'espectacle de música i dansa tradicional.



Aquí també trobo a la Susana, una noia de Bilbao que està viatjant uns mesos per Àsia. Amb ella segueixo el meu viatge quan el meus amics Javier i Alfonso marxen ràpidament cap a Lombok degut al temps limitat que tenen abans de tornar a casa.





Una part maca de la història és el retrobament molt esperat amb la Nadine i en Coen!!! Sopem junts, riem i recordem vells temps.  Llàstima que ens haguem de separar de nou. Ha sigut un retrobament fugaç. L'endemà, els dos se'n van cap a Lombok. Nosaltres encara ens quedem un parell de dies voltant per Ubud fent el manta al voltant de la piscina.
 


El dia de deixar Bali arriba i la Susana i jo decidim anar cap a Lombok, concretament a les Gilis. Pels qui no les coneguin, són unes illes famoses per la seva bellesa i els submarinisme. Són 3 illes, Gili Trawangan, Gili Meno i Gili Air, i cadascuna té una particularitat. Una està plena de turistes borratxos, gent maleducada i preus abusius (per variar). La segona és la dels grans resorts i parelletes en lluna de mel, molt maca. La tercera i la meva preferida, és més tranquil·la, barata i acollidora.




Passem 10 dies a les illes llegint, passejant, fent esnorkelling buscant tortugues i centenars de peixos de colors, estirats en alguna hamaca mirant la vida passar i sentir-me una persona molt afortunada. Penso en el què estic fent i en el què em queda, en la sort que tinc, en quina experiència més increïble estic vivint. En 7 mesos estaré a casa, sense diners, sense feina en un país en crisi, sense saber quin serà el meu futur, però amb la companyi i el suport de la meva família que és fantàstica, els meus amics que ja tinc ganes d'abraçar i el menjar mediterrà (pel qual mataria ara mateix).




A Gili Trawangan, illa de la festa, locals i turistes van tot el dia flipats amb alcohol i drogues, la més original són famosos bolets magics que et fan tenir al·lucinacions, diuen. És com Lloret de Mar.

A mi se m'acaba el visat. Les ganes de les autoritats immigratòries indoneses de posar les coses difícils als turistes fan que hagi d'abandonar el país. Si fa uns anys s'obtenien 2 mesos de forma gratuïta, ara només obtens un mes per 25 dòlars i només es pot extendre una sola vegada. Els tràmits per a la extensió tarden de 3 a 5 dies depenent de la ciutat i et demanen mil coses estúpides. Jo, que ja he extès el meu visat una vegada estic obligat a sortir del país o de sobornar les autoritats amb uns 100 euros. La meva el·lecció és anar a Timor Oriental.




Els qui hagueu estat a Bali i a Lombok potser us estranyi que hagi parlat malament d'aquestes dues illes i segurament tingueu raó. No els he donat suficient temps. Malauradament, la falta de temps disponible (degut al visat) i de motivació (degut a l'ambient que he vist) em treuen les ganes d'explorar-les més. L'excés de turisme fa que el respecte entre locals i visitants es perdi i s'arribin a situacions increïbles que prefereixo no recordar aquí. Només diré que en Coen quasi arriba a les mans amb un local que els va insultar per no voler l'habitació que els havia ensenyat.


No és per xulejar però en el meu viatge he vist illes molt més maques i verges, gent més amable i somrient, preus més assequibles i menys turístiques. Està clar que no tenen ni la cultura ni la història que té Bali, que és magnífica, però considero que es tracta d'un paradís que s'està ensorrant poc a poc. Una llàstima. Imagino que arribarà un dia que la gent deixarà d'anar-hi i es tornarà a veure un equilibri positiu. Fins llavors evitaré la majestuosa illa de Bali. Ens veiem a Timor.



4 comentaris:

  1. Maaarc! me he quedado flipada con lo de "Vagina spa".............!!!
    Barbara

    ResponElimina
  2. Jajajaja, pues si, los masajes vaginales son bastante populares. Y hasta los masajes normales (al menos los que hicieron a mis amigos Nadine y Coen) les tocaron todo. Y me refiero a TODO.
    Besos!

    ResponElimina
  3. No cal anar tant enrera per trobar un Bali diferent. Fa uns 6 anys que vaig anar per primera vegada i he notat molt el canvi. Per una banda estan evolucionant economicament però ho estan fent molt ràpid oblidant-se de coses importants.

    A mi personalment em va agradar la zona de Lovina, precisament perqué aleshores no hi havia turistes!!!
    Tens raó, ara els preus son abusius i està masificat, per no parlar del Lloret de Mar que és bastant cutre.
    Així que la Gilli que mes et va agradar és la Air? quina llàstima no haver tingut mes temps -m'ho vaig perdre!!!

    Cuida't!!

    ResponElimina
  4. Yolanda :)
    Estic segur que a Bali, amb temps i amb la companyia de gent que conegui bé la illa pots arribar a disfrutar-ho molt. Lamentablemenent, jo no vaig tenir aquesta sort.
    El poble de Lovina és... un poble amb una platja bruta. La zona de Lovina és més interessant amb temples, cascades i altres punts d'interès, però que no són (almenys per a mi) raó suficient per anar fins allà.
    I sí, Gili Air és la que em va agradar més però no vaig estar a Meno que diuen és molt xula i tranquil·la també.
    Petons!

    ResponElimina