dissabte, 15 de gener de 2011

Ushuaia i Terra del Foc, la fi del món

Antàrctica va condicionar la meva estada a Ushuaia. És el punt de partida dels creuers que van al continent de gel, pel què hi vaig estar uns dies abans i després del meu viatge estrella. Naturalment hi volia anar pel què representa en sí mateix, però no tenia gaire clar quines coses s'hi podien fer.



View Volta el mon in a larger map




Arribant a Ushuaia amb l'autobús, després de 12 hores interminables, amb quatre fronteres incloses, no podia evitar pensar en tots els turistes que arriben aquí en avió i es perden la millor part de la Terra del Foc. Ushuaia no deixa de ser una ciutat, però el camí d'accés és impressionant. Es travessen muntanyes, llacs, glaciars, boscos, el tot formant un increïble paisatge que només els viatgers "pobres" que hi accedeixen en autocar tenen el privilegi de presenciar.





Tanmateix, Ushuaia és molt més que una ciutat al final del món. Està envoltada de naturalesa que pots estar visitant durant dies i una gran varietat d'activitats per fer. Aquí venen multimillonaris d'arreu del món amb els seus iots immensos. També venen grans creuers amb milers de persones que van a Antàrctica però que, afortunadament, no poden desembarcar. I finalment ve el vaixell The World que estava amarrat aquí el dia que vaig deixar la ciutat. Si no m'equivoco, és el creuer en el qual pots comprar un dels pisos disponibles a un preu força elevat. Va per tot el món i tu, com a propietari del teu pis, pots entrar i baixar quan vulguis. És com una segona residència.



La primera activitat que vaig fer és un passeig de 3 hores en una barqueta pel Canal de Beagle. Aquest canal separa Argentina de Xile i està ple d'illetes interessants. Es poden veure lleons marins, cormorans, el far, les diferents illes i, fins i tot, es desmbarca a una d'elles per poder observar el paisatge des del seu punt més alt. Així mateix, ens van explicar sobre una tribu que va viure en aquesta illa durant segles. Anaven tots despullats malgrat el fred! I sense calefacció! El fred i el vent són insuportables, i la pluja és constant. Quina paciència per aquells pobres!



A la tornada en barca, et donen cervesa local que, a les 11 del matí, senta d'allò més bé! I dos gots encara senten millor!



Ushuaia em va oferir la oportunitat de fer diverses excursions a àrees properes a la ciutat com el glaciar Marcial o la Laguna Esmeralda. Vaig ignorar completament el Parc Nacional de Terra del Foc. El preu era escandalós (transport més entrada) i els paisatges similars als altres trekings que vaig fer. Molts viatgers de petit pressupost el passen per alt. Potser haurien de prendre'n nota. Aquí es paga fins i tot per respirar i surt car. I el tema de les propines és de jutjat de guàrdia. Et porten el compte i et diuen "el servicio no está incluido". I jo voldria contestar-li "és el teu problema!". És un sistema que no suporto. Bars i restaurants no volen pagar els sous dels cambrers i som els consumidors que hem de fer-ho? Si totes les empreses fessin el mateix, seria interessant, hehehe.



Ushuaia també em va permetre descansar a la tornada d'Antàrctica. Em vaig passar dies sense fer res: mirant pel·lícules, escrivint, dormint... vaig estar poc sociable sense conèixer a gaire gent. Hi ha moments d'aquests en un viatge llarg, en els quals necessites una mica de tranquil·litat i temps per a tu mateix, per a reflexionar, per veure a quin punt de la teva vida et trobes i pensar cap a on vols anar.



Els dies que envolten el cap d'any van ser força ensopits. Suposo que era jo qui no estava de gaire bon humor i m'envoltava energia negativa. No tenia ganes de fer res, ni xerrar amb la gent, ni tansols somriure durant la festa de cap d'any. Sort que en moments baixos, a vegades apareix un àngel. Un àngel que t'anima i et fa riure, t'abraça i recull les restes de la teva autoestima que has anat perdent durant el camí. No li puc estar més agraït.



Potser passa també que les grans festes com la de cap d'any no m'agraden. Tanta gent, tots borratxos dient tonteries, la música a un volum infernal i jo volent anar a la TV room (estava ocupada per uns fornicadors... així com molts dels banys). A mi m'agraden els sopars en petit comitè, bona teca, bona beguda i bona conversa. Suposo que això és quasi impossible de trobar durant l'última nit de l'any.



El costat positiu, que sempre n'hi ha un, va ser la gent maca que vaig conèixer (que no van ser molts), el meu àngel salvador i el poder descansar uns dies i recuperar forces pel què m'esperava, un teeking de 5 dies a Xile.



Ushuaia és una ciutat molt similar a les altres ciutats argentines. És cert que té més prostitutes i bars de strip tease que les altres, però és degut al seu port sempre enfeinat.



Un matí ben d'hora deixo Ushuaia per agafar un autocar que em durà a Xile, concretament a Puerto Natales, en unes 15 hores entre els paisatges variats de Terra del Foc. A la propera entrada us explicaré com ha anat en uns dels trekings més famosos i impressionant del continent: Torres del Paine. Gràcies per aguantar-me!




3 comentaris:

  1. dona les gracies al teu angelet de la guarda, sempre hi ha un i no ens donem compte.... ;)
    anims petitet pel teu trekking per xile!!!ara estaras alla m'imagino..
    un petonas
    meri

    ResponElimina
  2. La veritat es que Ushuaia no me l'imaginava així, amb tanta gent i protitutes per tot arreu, també us les troveu per els trekkings com aquí te les troves a les vores de la crta nacional 340?
    En tot cas tot i no haver-hi tan de gel com a al pol sud els paisatges segueixen sent guapissims!
    Apa bones caminates.

    ResponElimina
  3. No hi ha prostitutes a tot arreu! però n'hi ha més que d'altres llocs... hahahaha

    Una abraçada!

    ResponElimina