divendres, 17 de desembre de 2010

Patagonia, naturalesa en estat pur

M'havia quedat atrapat a Buenos Aires. Una ciutat maca que té de tot però que m'ofega. Al principi, em va anar bé per tallar amb Àfrica, per tenir un nou començament, recarregar les piles, i sentir-me il·lusionat de nou. Ha estat fantàstic però em començava a faltar l'aire. Quan viages per tant de temps i et pares en un lloc, a vegades costa tornar a arrencar.


View Volta el mon in a larger map

Una de les meves millors amigues, la Sònia, venia a Argentina de viatge per conèixer la Patagonia de més a prop. No venia a visitar-me a mi, però jo faria tot el possible per coincidir amb ella en algún indret d'aquest inmens país. La ciutat escollida seria Puerto Madryn. Una ciutat a la platja que, a part del mar, no té gaire cosa més. Tanmateix, és la base per visitar la Península Valdés, un parc nacional a la part nord de la Patagonia.







Abans que ella vingués, jo ja vaig còrrer a la Península per veure les bal·lenes australs, abans que marxin a terres més fredes cap al sud. Aquí s'acosta l'estiu i necessiten una aigüa congelada! Per sort en vaig veure unes 10, de petites, de grans, i fins i tot una "petita" bal·lena que estava jugant amb un lleó marí! Va ser força divertit. En aquesta visita també veus colònies de lleons marins, elefants marins, pingüins i uns paisatges interessants.



Va ser interessant però no per tirar coets. No em vull fer el "xulo" però imagino que quan viatges força, necessites emocions noves. Bal·lenes, pingüins i foques n'he vist a d'altres llocs i lo millor del lloc per a mi va ser la gent que vaig conèixer. La segona millor cosa va ser que no estava a Buenos Aires.



A l'hostal vaig fer un grupet amb ni més ni menys que 6 noies. Dues espanyoles, dues americanes, una holandesa i una canadenca. Van ser uns dies macos amb sopars divertits, redaccions de castellà a les 3 de la matinada (per ajudar a les meves companyes), i la visita de la Sònia. Quina il·lusió! Vam xerrar molt... i molt! Necessitava posar-me al dia de les novetats al meu grup d'amics. Que si amors, desamors, hipoteques, feines exigents... tot molt llunyà de la meva realitat.



Quan Puerto Madryn no em podia oferir res més que valgués menys de 50 euros (és a dir tot, perquè tot és caríssim), la canadenca i jo ens vam dirigir cap a El Chaltén. Un poblet de muntanya que viu únicament del turisme. Es tracta de la base per explorar el parc nacional del glaciars, amb el pic de Fitz Roy com a atracció principal. De forma increïble, no s'havia de pagar per fer res!!! Una mica més i em poso a plorar de la emoció!



La excursió a la base del Fitz Roy és fantàstica degut a les vistes magestuoses del pic i els llacs gelats que podem trobar. Realment, és una meravella. Aquesta és la Argentina que jo venia buscant. Com que sóc una mica animal, vaig apropar-me al glaciar que hi ha a la vora del pic. Al final, van resultar ser un total de 10 hores de treking que ens van deixar els genolls tremolant com a fulletes.



L'hostal era fantàstic! Vaig conèixer molta gent interessant: britàniques calentes, sueques d'avançada edat donant classes de sexe tàntric només la teoria), i l'amo de l'hostal que era un heavy de cap a peus! Quasi ploro de la emoció, de nou.



I ara us explicaré perquè serveix el facebook pels qui no ho tinguin clar. Va ser suficient escriure al facebook que estava a El Chaltén per trobar-me amb la increïble sorpresa que en Shun, el japonès amb el qual vaig viatjar durant uns dies a Zimbabwe ( http://mainocaminaresol.blogspot.com/2010/09/laltre-costat-del-mirall.html ) també hi era! Aquesta vegada amb més barba i amb la novia. Ell havia anat cap al nord: Kenia, Tanzània, Etiòpia, Egipte, Iemen i ara Argentina! Va venir a veure'm a l'hostal. Em va fer moltíssima il·lusió. El món és petit però fantàstic!



El Calafate és conegut per moltes coses... per ser una ciutat cara, avorrida, freda i estar situada al costat d'un llac. Alguna cosa més? Ah sí, és la base per anar a visitar el Perito Moreno, segurament el glaciar més famós del món. Doncs allà que vam anar la Claudia (la canadenca/almenya/paraguaia) i jo. Primer vam fer la excursió en barca fins a 300 metres del glaciar. Sembla que sigui lluny però no és així. Realment està a tocar tenint en compte que fa 60 metres d'alçada. Impressionant! Em va encantar.



Després et desplaces fins a les plataformes que estan situades al davant del glaciar. Nosaltres vam fer la excursió a la tarda per trobar menys gent i poder sentir el glaciar com canta. I no calla! Catacrac, catacrec, plof! I veies com imnmesos troços de gel queien a dins de l'aigüa fent un escàndol de por. La Sònia va tenir més sort que nosaltres i va veure una part de paret sencera d'uns 60 metres caure a dins de l'aigüa. I no només això sinó que la va filmar!!! Aquesta noia és afortunada!



A les 3 de la matinada teníem un autobús en direcció a Ushuaia, pel què vam dormir una mica als sofas de l'hostal abans de marxar. La següent parada va suposar ser una ratonera. Un vent espantós va fer que la policia prohibís als autobusos de sortir de la estació. Vam passar 26 hores en aquella estació, inclosa la nit on dormir al seu terra fred fins que al matí vam poder continuar en un viatge de 12 hores, quatre fronteres i un ferri per creuar l'estret de Magallanes per arribar, finalment, a Ushuaia.



Ushuaia no es troba a la Patagonia sinó a la regió de Terra del Foc, al sud, molt al sud. Penseu que Buenos Aires i Ciutat del Cap estan al mateix paral·lel. Doncs Ushuaia està a 3.000 quilòmetres al sud. Durant l'hivern continua fent fred. Lo divertit és que està al mateix paral·lel que l'equivalent de Stokolm o Oslo. Per tan, en realitat tampoc estem tan al sud. I per a rematar-ho, a la 1 de la nit encara podem veure la llum del sol. No havia pensat mai que al sud també tinguéssin sol de mitja nit, però és totalment lògic. El problema és que sempre em vaig a dormir abans de veure el cel fosc del tot.



Però això ho puc remediar aviat. He fet la segona bogeria més gran de la meva vida. Tenint en compte que la primera va ser embarcar-me en aquesta aventura farà quasi 15 mesos, la segona ha estat pagar el bitllet per a un creuer que em portarà a Antàrctica! El continent de gel. El 6è o el 7è continent, depenent de per a qui (els americans consideren que Àmperica són 2 continents i així ho estudien a l'escola).



Estic molt i molt emocionat! Hi aniré amb aquest vaixell http://www.antarctic.cl/web/



Hi passaré el Nadal, acompanyat de desconeguts que segurament es transformaran en bons amics, espero. Sense internet, sense telèfon. 11 dies amb només el vaixell, el glaç, 79 passatgers més, 40 de tripulació i tot d'animalons nedant pel voltant. La veritat és que encara no m'ho crec. Una aventura única. Demà me n'hi vaig!



Us desitjo unes festes fantàstiques i gràcies per seguir-me!!!

7 comentaris:

  1. bones festes Marquitus.
    ja saps que sempre, sempre, sempre et segueixo.

    Un petó molt fort.
    Martona Pext.

    ResponElimina
  2. bon nadal i feliç any nou company de viatje virtual!!! ;)
    que xulo lo del creuer..fa poc vaig estar mirant viatjes per alla, son una pasada les fotos..
    disfruta al maxim, que aixó es únic noiet
    un petó enormeeeeeeeeeee
    meri

    ResponElimina
  3. Ole Marc ara si que em vas una enveja!
    Mira quanta neu i gel per tot arreu, aquí neva una mica i ja tenim tota una colla de capullos [que a sobre cobren dels "meus impostos"] foten sal per que es fongui...
    Paisatges brutals [aquesta expressió es teva] i temperatures per pixar glaçons de llimona o mandarina [segons la concentració del liquid en qüestió...], que pot haver-hi de millor en aquesta vida? Poder hi ha alguna cosa millor però es en el primer que penso i tu ho estas visquen en directe, quina sort!
    Per cert m'encanta veure com t'arrambles a les noies a les fotos [...].
    Et vas banyar a algun llac dels voltants del Fitz Roy? I segur que deus de portar algun termòmetre així que fes-me enveja i ves dient de quines temperatures vas gaudint, suposo que com a mínim -15, -20 i -25, no?
    Apa nano pensa que quan fa fred també t'has de tapar el nas que sembla que no però també es congela. A mi l'any passat se'm van gelar les orelles no t'ho desitjo, em van sortir unes butllofes flipants! XD

    ResponElimina
  4. I per cert has pensat a mirar lo del sentit en que gira l'aigua?
    Cuida't, o mes ben dit fes que et cuidi alguna, no? ;)

    ResponElimina
  5. Molt bones Festes!!!
    que guay l'antartida, Marc!! El teu viatge cada cop és més increïble!!
    Bon nadal al vaixell!!

    ResponElimina
  6. Quina aventura!!!! Això si que no ho pot fer qualsevol...ja explicaràs!!!!
    No paris de disfrutar cada dia.

    Un petó

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a tots! Un petonàs!

    Kgun10! Ja sé que t'encanta la neu i el fred... has de venir aquí, no de visita sinó a treballar! Pots estar en una de les bases i fer recerca sobre pingüins, clima i altres animals. T'agradaria?
    hahaha, sabia que series l'únic a dir-me això que m'arrambava a les noies! Hauries d'haver estat allà noi... hahaha
    I no, no em vaig banyar al Fitz Roy... l'aigüa estava una mica freda!
    La temperatura ara no és tan baixa a Terra del Foc, pensa que és estiu, entre 5 i 15 graus potser? I a Antarctica, buf, ni idea, les temperatures canvien de forma molt brusca!!!
    Per acabar, et diré que sí he pensat en el sentit que gira l'aigüa al vàter... i tu no vas pensar preguntar-m'ho a Àfrica? Per cert, l'aigüa no gira, senzillament baixa :P

    ResponElimina