Esmorzant als peus del Kilimanjaro

Feia dies que no publicava cap entrada al blog i algú m'ha demanat si se m`havia menjat un lleó! La veritat és que no he parat ni un instant. Bé, no he parat de gaudir ni un instant, hehehe. Durant aquests dies he estat visitant la part nord-est de Tanzània, que inclou costa i muntanya. Després de 3 setmanes a Zanzibar buscava una mica de pau i tranquilitat, o el que és el mateix, allunyar-me una mica de les zones turístiques.

Els transports a Africa

Avui tenia preparada una entrada anomenada "Esmorzant als peus del Kilimanjaro" pero he tingut problemes amb l'ordinador del cibercafe i al final he improvisat alguna cosa ja que fa dies que no publico res. Cal dir tambe que ara no tinc ni accents ni algunes lletres ni tampoc fotos...

Fa dies que us volia parlar de com funcionen els transports a Africa. Crec que e un tema molt interessant perque es molt diferent al que estem acostumats.

Els autobusos comencen la seva ruta a la estacio pero paren a qualsevol lloc per recollir i deixar persones. No hi ha parades fixes.

Els autobusos no tenen hora de sortida, surten quan estan plens.

Els autobusos estan plens quan doblen la capacitat real del vehicle. Es a dir, molta gent asseguda i molta gent dreta.

No pagues quan entres, pagues quan t'ho demana el cobrador.

El cobrador recorda tots els llocs on ha de parar... i la majoria de les vegades es tracta d'un descampat que dona acces a una casa o un poble.

Per parar el bus, el cobrador pica a la porta o fa un soroll com si fes un peto perque el conductor el senti.

El cobrador sempre puja al bus amb el vehicle en marxa... aixi es mes xulo, hehehe

Quan el cobrador demana els diners, molta gent mira a un altre lloc, diu que no te diners, o directament no paga. Llavors comenca una conversa que sempre acaba amb el passatger sense pagar.

Els conductors beuen bastant i corren com bojos... sense comentaris.

Sempre es una aventura puja en un transport local. A part d'estar molt en contacte amb la gent, sempre aprens alguna cosa sobre l'estil de vida de la gent. Es tota una experiencia vital que us recomano a tots!

Una abracada i espero publica la nova entrada ben aviat amb totes les fotos!

Enamorat de Zanzibar

Kheri ya mwaka mpya! Bon any nou! Apart de desitjar-vos el millor per aquest 2010, us vull també agraïr a tots les felicitacions d'aquestes festes i sobretot als lectors d'quest blog per seguir sent fidels després de més de 3 mesos!

Descobrint Tanzània

Després de passar uns dies malalt però havent evitat la malaria, vaig entrar a Tanzània pel sud. Les terres altes del sud són magnífiques: les seves muntanyes, la seva verdor, els boscos, les plantacions de te, les infinites plantacions de plataners i sobretot, per sobre de tot, una temperatura fresca i agradable! Sembla que sigui mentida, però la temperatura és ideal per primer cop des de Sudàfrica.

Reflexionant a la vora del llac, canvis a la vista!

M'he quedat sol a l'illa. El comiat amb els que han sigut els meus companys de viatge durant quasi 2 mesos ha sigut curt però emotiu. He decidit canviar d'allotjament. Deixar el poble, la gent, la calor sufocant, i instal·lar-me durant 5 dies a l'altre cantó de l'illa. Un backpakers davant d'una esplèndida platja amb tot el necessari per descansar uns dies. El Mango Drift, que és el nom de l'allotjament, té una extensa zona de coixins davant de la platja, on puc estirar-me mentre llegeixo, bec cervesa freda i sento com els mangos cauen de l'arbre al sostre de palla del bar. L'allotjament em costa 3,5 € per nit.

Navegant pel Llac Niassa

Entrem a Malawi pel sud mitjançant l'únic transport possible en aquesta zona: els bicitaxi. Un local porta la motxil·la damunt del quadre i el manillar mentre que jo pujo a un petit seient al seu darrera. Pujades i baixades fan que el noi sui de valent i jo hagi de baixar de la bici en algun moment. Molt divertit.

Paradís al nord de Moçambic

Tornant al fil de l'entrada anterior, ens trobem a Pemba, a no confondre amb l'Illa de Pemba, veïna de Zànzibar, a Tanzània. Aquesta ciutat té dues coses interessants per a nosaltres: la platja de Wimpi, una platja llarga, plena de palmeres i petits restaurants i hotels i, el fet que sigui el punt de sortida cap a les Quirimbas, un arxipèl·leg de diverses illes que, segons diuen, són fantàstiques.