dissabte, 6 de març de 2010

Unguja + Pemba = Zanzibar

L'arxipèl·leg de Zanzibar està format per dues illes grans, Unguja i Pemba. Unguja és la més famosa, turística i important i, equivocadament, és coneguda amb el nom de Zanzibar.





La meva segona estada a l'illa d'Unguja em feia una mica de mandra. Dos vegades en dos mesos és massa per a mí. L'única cosa que em motivava era el fet de fer coses noves i veure el meu amic Òscar de Girona, que venia de visita abans d'instal·lar-se a l'illa de forma definitiva cap a l'estiu.


La nostra arribada a Unguja no es va fer per mar perquè vam perdre el darrer ferri que sortia de Dar Es Salaam. El viatge 10 hores entre Mombasa i Dar en autocar ens havia deixat cansats, però no sufucientment com per haver de passar una nit en la ciutat de Dar. Ho sento, la ciutat no és gaire maca i la calor és sufocant, però això no és el pitjor; l'allotjament d'aquí és depriment! De sobte es va presentar una bona oportunitat per un bon preu i ens vam llençar directes a l'aeroport. Teníem 30 minuts per agafar una avió-taxi que anava a l'illa.


Sense control de passaports, sense detector de metalls, sense tarja d'embarcament i amb el meu ganivet suís a la motxil·la, ens disposem a pujar a l'avioneta d'helix, de 5 places. La experiència s'ho val. Sobrevolar, amb aquell avió que semblava de paper, el canal de Zanzibar amb totes les seves illetes i arribar per aire a la màgica Unguja no té preu. Malgrat ens ha sortit uns dòlars més car, ho aconsello al 100%.


La Lisa no necessita més de 5 minuts per enamorar-se de Stone Town. El seu perfum, els seus carrers estrets, el somriure dels nens que la saluden i, com no, l'allotjament sense electricitat, hehehe. Dos mesos més tard, l'illa continua aguantant en silenci aquesta situació intolerable. Veiem la posta de sol al Mecury's. Impressionant.



Dos dies de visita a la ciutat és sufiecient per decidir de canviar d'aires. Jo volia anar cap al sud, on encara no havia estat. Anem a Kizimkazi, un poblet que ens sorpren amb una platja paradisiaca. Escollim un allotjament davant del mar amb unes vistes que treuen el son. L'atracció principal d'aquest indret és la possibilitat de banyar-te amb els dofins. Kizimkazi també és conegut a Espanya perquè es veu que hi ha una programa que es diu "españoles por el mundo", una espècie de "afers exteriors" d'en Miquel Calçada, i que hi ha una española que l'han fet sortir vàries vegades. Ella té un hotel per aquí, el Karamba, però "només" costa uns 100 $ passar-hi la nit. Ella es perd la nostra valuosa presència, hehehehe



Ens aixequem del llit a les 6 del matí per poder gaudir del bany amb els dofins. En trobem un grup de 12 amb els quals ens banyem i juguem durant més d'una hora. No us podeu imaginar la sensació d'estar tan a prop d'aquests preciosos animals, en el seu habitat natural, i veure que ells t'observen i juguen amb tu. Diuen que la persona que toca un dofí tindrà una llarga vida. Jo vaig estar a uns dos centímetres de la glòria, però és que són rapidíssims!!!


Uns dies més tard agafàvem la ruta en direcció a Bwejuu, on aniriem al Makuti Beach Bungalow, el mateix lloc on vaig estar dos mesos abans i que està regentat per la parella de Sitges. Allà m'havia de trobar amb l'Òscar. La sorpresa i la il·lusió de retrobar-nos amb la Mabel i en Peter va ser majúscula, però l'Òscar va trucar que al final no vindria degut a la feina. Havia de tancar coses urgents si volia instal·lar-se aquí el mes de juny. Galleda d'aigua freda. No sé perquè però tinc la sensació que el veuré abans de deixar Àfrica.



Van ser dies de tranquil·litat i vagància absoluta. Vaig llegir el segon volum de Mil·lenium, la jefa del Makuti. No em vaig apartar del llibre fins a acabar-lo! Quina addicció! Ara necessito el tercer volum! És urgent!!! A veure si tinc sort i el trobo en anglès a algun lloc. El meu nivell d'anglès està millorant dia a dia gràcies a les hores i hores de xarrera amb la Lisa. També parlem amb castellà quan no volem que ningú ens entengui i, a més, està aprenent català!



Durant els 8 dies passats al paradís, he pogut conèixer les amigues de la Lisa, dues canadenques d'allò més peculiars, hehehhe. Els locals es volien fer fotos amb elles degut als seus incomptables tatuatges! L'únic dia que m'he aixecat de l'hamaca ha estat per anar a fer snorkelling a una llacuna blava natural. Una passada!



Vull recordar a totes les noies que vulguin un negret com a parella, aquí és la destinació més buscada! Trobareu novio sense necessitat de buscar-lo! Surten de sota les pedres. Et passes el dia veient blanques amb locals. Alguns d'ells t'expliquen que tenen la novia o la dona a Europa o Amèrica. Altres ja viuen aquí; més d'una espanyola viu a Zanzibar amb el seu marit zanzibari. Fins i tot em pogut veure la ecografia de la filla de la Jenny, de Noruega, i l'Ali, de Stone Town, que naixerà el març. Espero que l'Ali pugui reunir-se ben aviat amb la seva família a Noruega.



Després de 2 dies per Stone Town, agafem un ferri nocturn cap a Pemba, la segona gran illa de l'arxipèl·leg de Zanzibar. El viatge és entretingut i ens enamorem de l'illa només trepitjar-ne el terra. És una illa molt i molt religiosa, molt musulmana. Això fa que aquí la gent sigui extremadament amable i acollidora. Ens conviden a dinar a les seves cases i a participar en la important festa en la qual celebren l'aniversari del naixement del profeta Mahoma. A la mesquita ens conviden a dinar per segona vegada en 1 hora. Aquí tot és amabilitat i no enganyen el turista. Bé, és que en una setmana hem vist 4 turístes en tota la illa! Això és tot un luxe.



Aquí visitem el bosc amb una espècie endèmica en perill d'extincció, el Flying Fox. Encara que soni a Guineu voladora, no deixa de ser un tipus de rat-panat gegant. Visitem una de les poques platges de l'illa, pugem al far on quasi podem veure Kènia a l'altre costat del canal, la nostra següent destinació. Aquí haurem d'esperar fins que alguna barca, a motor o a vela, ens hi porti de forma il·legal, ja que no hi ha cap pas fronterer. També anem a fer snorkelling a la illa de Misali que, fins a data d'avui, ha sigut la millor que he fet a la meva vida. Senzillament espectacular a nivell de peixos i corall. Sense paraules.



Per acabar, amb el post d'avui, que crec que s'està fent llarg, voldria exemplificar la fortalesa de infants africans, als quals admiro enormement: una nena de 3 anys, mestissa, filla d'una noia belga i un noi zanzibari, educada a Bègica, cau al terra i comença a plorar. Uns nens locals, que han vist l'incident es posen a imitar els seus plors rient-se d'ella durant més de 3 minuts!!! Va ser boníssim!!! Aquí els nens cauen i s'aixequen, no ploren esperant que la mama els ajudi. La mama no els ajudarà. Aprenen a no plorar des que són petits, no estan mimats i es fan forts per necessitat. Africa 1 - Europa 0.



(Text sense accents) Per cert, esperem dema poder deixar la illa amb algun tipus de barca. La propera entrada sera des de la costa de Kenia on visitarem el paradis de Lamu! Sigueu felicos!












8 comentaris:

  1. Hola embaixador!
    Tu ja saps prou be pq t'ho dic, oi? Pero q es aixo d'escriure sense accents??? Tio no et reconec? =P
    Bueno parlant de coses series ja te tinc preparada la peli de Millenium, aixi que ja pots tornar! Jeje
    Iepa, quin es aquest joc que et mires tan fixament? Has apres a jugar-hi?
    Per cert quina serp mes maca, i llarga. Pq despres diguin que el tamany no importa!
    Apa que segueixi tot tan be i ojo amb la Lisa a veure si et deixa sec que ja comences a tenir una edat i no estas per aquests trotes!
    KGUN10
    (texte sense accents i amb faltes, tal com t'agrada)

    ResponElimina
  2. Hahaha, marranot!
    Enlloc d'ambaixador m'hauries d'anomenar Willly Fogg o Marco Polo!
    Tens la primera peli de Millenium? Ostres noi... me l'hauras d'enviar per skype!!!
    Si has llegit la entrevista d'El Periodic, hauries de saber que no tinc pensat tornar aviat... be, ja evurem, hehehe. Per cert, ja has vist que a l'entrevista m'han tret un any? Soc un "jovencuelo"
    El joc al qual jugo, que no miro, es diu Bao. Es juga a molts paisos d'Africa :P
    Aixi m'agrada carlitus, fidel al blog :)
    Una abracada!

    ResponElimina
  3. A tu t'han fet una entrevista? No fotis, ja m'han fotut l'exclusiva! Es que per quan tornesis t'estava preparant una de seria, pero com que ja se m'han avançat te'n fare una de les meves que fliparas!
    Aixi que hi saps jugar, doncs mira ja tenim algo mes a que jugar que ja m'aboreix guanyar sempre al poker ;)
    Crec que per Skype no podra ser, pero sempre la pots mirar en streaming; enxufat al meu blog i si mires als links en hi ha un a una pagina per veure pelis aixi.
    I si xaval jo fidel a les teves vacances, per tardar mes o menys pero sempre acabo passant per aqui.
    Per cert que aixo no ho dius per enlloc i es molt important, que tal cagues?
    Vagi be.
    KGUN10

    ResponElimina
  4. Tío, qué chulas las fotos (como siempre). Te íba a preguntar qué tal todo, pero ya veo que de p.m. Te ha calado África, verdad? qué envidia nos das ahora que estamos aquí de vuelta! Bueno, cuídate y sigue pasándolo en grande. Besos de Victor y mios...

    ResponElimina
  5. Marc, tens una incondicional...m'encanten les fotos i com expliques les teves aventures.

    Marta

    ResponElimina
  6. Gloria y Victor! Gracias, jejeje, Africa es increible... ya estoy pensando en todo el oeste de Africa para un futuro nomuy lejano!
    Cuidaos mucho y hasta pronto!!! Besos!

    Merci pel suport i carai Kgun10, quines preguntes que fas... a veure si haure de comencar a sensurar els comentaris! Hahahaha
    Cuida't molt guapeton!!!

    ResponElimina
  7. Com se t'acudeixi sensurar-me et peto la web!!! jajajjajaa
    Ala vagi be.

    ResponElimina
  8. estic esperant q actulitzis...jeje..vull saber més de tu...
    una altre incondicional de les teves aventures...que segur q no t'esperaves..jeje
    meri

    ResponElimina