dilluns, 14 de juny de 2010

Congo? Algú ha dit Congo?

Realment no sé quina informació teniu del ex-Zaire, ex-Congo belga, actual República Democràtica del Congo. Tots els que viatgem per Àfrica sabem que no hem d'entrar-hi ni cobrant. La guia diu que no hi anem perquè hi ha una guerra i els meus estimats amics del Ministeri d'Afers Exteriors em dirien que no hi vagi si no vull acabar amb un tret de metralladora al pit.


View Volta el mon in a larger map

Tot va començar amb una conversa amb un viatger isrelià que ens vam trobar al Llac Bunyoni a Uganda i que tot just acabava d'arribar del Congo. Ens va dir que després de llegir la guia i la mort terrible que l'esperava si entrava al Congo, va mirar a la web de Lonely Planet per saber què deia sobre el seu propi país. Va veure que més o menys hi posava el mateix.







 
Així doncs, va relativitzar el risc i va decidir anar-hi. Ens va explicar la seva experiència i es veu que feia anys que el Congo no està tan tranquil. Les meravelles que vam sentir no ens van permetre dubtar ni una hora en decidir quina seria la nostra propera etapa. Goma i el volcà de Nyiragongo, encara actiu: anem al Congo!



Ens va costar 50 dòlars el visat i una hora creuar la frontera del costat congolès. Vam agafar dues motos amb les quals travessaríem la selva. Els 100 quilòmetres de distància que hi ha fins a Goma són espectaculars: la selva, els rius, les valls, les muntanyes... una meravella tan gran que fins i tot vam punxar una roda per poder gaudir més estona del paisatge, hehehe.



Goma, la nostra destinació és una ciutat d'un milió d'habitants. El volcà va fer erupció al 2002 i la gent va tenir temps d'evacuar, però la ciutat va sucumbir sota la pols i la lava. Encara avui et trobes roques volcàniques al centre de la ciutat.



Després de la naturalesa, la segona cosa que ens sorprèn és la quantitat de cascs blaus de les Nacions Unides. Soldats amb cascs i gorres blaves per a tot arreu, bases militars amb tancs blindats, camions i tendes envoltats per filferro espinós. Centenars de cotxes de les Nacions Unides i de totes les seves agències d'ajuda: pels nens, pels refugiats, metges, psicòlegs, menjar, agricultura i tot el què us pogueu imaginar.




Congo és la primera missió de les Nacions Unides arreu del món amb 19 mil soldats. El resultat és impressionant amb cotxes amb les lletres UN per a tot arreu. Això també implica una altra cosa: el preus són altíssims. Pastilles per a la tos 12 dòlars (prefereixo estar uns dies malalt), qualsevol habitació fastigosa val uns 40 dòlars, els menjar 10 dòlars, una cervesa 4 dòlars. I clar, tants soldats imliquen el mateix nombre de prostitutes. Goma és una ciutat a la vora del llac Kivu i amb un mercat com no n'hem vist cap a Àfrica. Això sí que és autèntic!




Per cert, el món és petit! Ens vam trobar a un conegut en un popular bar de Goma! Amb raó diuen que a Àfrica et trobes la gent 2 vegades. Es tractava d'un noi amb el qual vam fer el rafting de dos dies a Uganda un mes abans.




Els camions de cascs blaus passen, ens miren, ens saluden i segurament pensen "què fan aquests bojos aquí? No saben que estem en guerra?". Doncs sí, estem en guerra. L'any passat un exèrcit de tutsis congolesos va estar a punt d'entrar a Goma. Es veu que una trucada del màxim nivell (Obama, Sarkozy o el president xinès) va aturar l'atac al darrer moment. Us preguntareu "i què té el Congo?". Doncs tenen diamants, or, petroli, arbres i mil coses més que mig món es disputa enmig d'una guerra civil. Cada dia sents que la milicia ha matat soldats al nord de Goma (a prop de la frontera per on vam entrar).




Però la nostra intenció era pujar i dormir al cràter del volcà, al Parc National de Virungas, que és el mateix que acull els goril·les (per 400$, uns 100$ menys que a Uganda i Rwanda). Al cràter només hi poden haver 15 visitants per dia. Al final, només som 13, tots ells treballadors a les diferents agències de les Nacions Unides. Nosaltres som els únics turistes. També ens acompanyen 11 portadors que carreguen els pes de les nostres motxil·les i 4 guardes armats amb metralladores perquè la milicia està present al parc i no volem tenir sorpreses.




La entrada al parc val 200$, que són molts diners, 18 pel guia, 20 pel transport fins al volcà, 24 pel portador... una excursió cara. La expedició tarda 5 hores a coronar els 3.470 metres del volcà Nyiragongo: el cràter fa 800 metres de diàmetre i té una profunditat de 600. Impressionant! Les meves expectatives eren altes degut al què ens havia exlicat el noi israelià, però un mai no està preparat per a una visió com aquella: es pot veure un llac de lava de forma circular de 200 metres de diàmetre, però no lava negra i seca, no, la lava és vermella com el sol i fa xup xup com si fos una cassola d'aigüa en plena ebullició.



Només veure'l sé que estic al davant del highlight número 1 del meu viatge i la cosa més impressionant que he vist a la meva vida. Res és pot comparar a aquesta experiència. Les bombolles de lava que exploten per la pressió arriben als 10 metres d'alçada. Ens vam quedar embadalits mirant el volcà, hipnotitzats durant 5 hores.




A la nit, feia un fred que pela però el volcà no es calma. La lava es torna més vermella i activa que mai. ABSOLUTAMENT INCREÏBLE. Els anglesos dirien "mind-blowing" i jo dic que no hi ha paraules en el diccionari per descriure el que sentim tots els que estem allà ens aquells moments.




La nit és freda, congelada a dins de la tenda. La pluja i el vent sembla que ens tirarà la tenda al terra però aguanta. Pel matí ben d'hora observem el llac de lava una estona abans de torna a la base. Estem eufòrics pel què hem viscut. Sabem que és una experiència única. Tanmateix, gent del grup diuen que hi ha llocs semblants a Guatemala, Indonèsia o Etiòpia, però que no són tan impressionants.




Passem una dia a Goma passejant per la vora del llac Kivu i pels carrers plens de gent. Dones d'uns 50 anys que semblen més velles que la meva àvia, carreguen sacs d'arròs de 25 kilos amb una corda al front, nenes que no aixequen un pam de terra carreguen canyes de bambú de 4 i 5 metres de llarg. Àfrica... les dones... els nens... això no canvia encara que vagis al Congo, però aquí tot està amplificat un 400%.




Avui la entrada ha sigut més llarga però crec que s'ho valia. Congo és una altre món, Congo és especial i estem encantadíssims de la visita. En un futur m'agradaria navegar pel riu Congo durant un mes que diuen és impressionant! Espero no haver-vos avorrit però és difícil descriure en paraules una experiència al Congo. La nostra propera parada, Kigali, capital de Rwanda.






11 comentaris:

  1. Woow....que xulo el volcà!!!

    Que guapo ha de ser el Congo....a cuidar-se!!!!

    ResponElimina
  2. Quina passada!!!
    Pel que expliques heu estat molt valents d’aventurar-vos al Congo però ha valgut molt la pena!!! Les fotos ho demostren!!!
    Disfruteu molt!!
    Molts records des de la dura realitat!!!
    Eva

    ResponElimina
  3. Super Marc, quina ilu poder veure que tot et va molt bé. Molts petonets. Kris (Victor) Cuidat molt.

    ResponElimina
  4. buaaaaaaaa....kines fotos tan xules les del volcà..encara q soc jo i per tots els comentaris no se si hauria entrat al congo..ets valent!!no canviis mai!!
    petonassss
    meri

    ResponElimina
  5. Sous uns temeraris! que no teniu seny?!?!?! xD

    Increïbles les fotos del volcà. A vegades val la pena arriscar-se. Déu n'hi do amb el viatge Marcus!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels ànims!
    El Congo va ser brutal!!! Només s'ha d'anar una mica en compte i no fer tonteries, hehehe
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. buenas!!!!!
    te delicte que encara no mhavia mirat el blog amb calma! quina xulada....soc seguidora aixi estaré al dia....
    Disfruta i disfruta!!!
    mua**

    ResponElimina
  8. Hola Marquet !!! això ja és teu ! tu ets fort!
    endavant ! Les fotos són fantàstiques !!
    un petonàs

    ResponElimina
  9. Ole que xulo el punyetero Nyiragongo, la veritat es que veure un volca actiu es tota una experiencia i de ben segur que no ho oblides mai!
    Pero em sorpren com t'estas tornant. A mi em tractaves de temerari? I resulta que te'n vas al Congo, pujes al Nyiragongo que en el seu palmares te una de les llengues de lava mes rapides del mon, i rondes el llac Kivu que te el seu fons carregat a mes no poder de dioxid de carboni i qualsevol dia d'aquests patira una erupcio limnica i asfixiara a tot deu al seu voltant.
    Vamos en quan tornis per Andorra m'acompanyes a baixar per la tartera del Carroi en bici que fa dies que m'ho estic plantejant de torna-hi, aixo si sense rexistar i sense casco i tonteries per l'estil. XD
    Per cert t'has fixat que nomes seguim el teu blog sino que tambe aprofitem per xafardejar la Wikipedia en busca de mes coneixements?
    Apa parella que vagi be que ja espero el teu proxim post.
    KGUN10

    ResponElimina
  10. Ai Kgun10, sempre em fas riure amb els teus comentaris! Ets un crac :)
    Doncs em fa felic que t'informis a la wikipedia sobre les llengues volcaniques i els pets que pot fer el llac Kivu. Firmo a baixar la tartera de Carroi amb bici... pero amb la teva bici!

    Sandra! No em diguis que es la primera vegada que mires el blog!!! Doncs espera que en uns minuts venen els goriles!!!

    I be, suposo que aquest anonim sense firma es d'algun familiar que no sabia publicar missatge fins avui??? M'alegra que escriguis! Gracies :)
    Petons!

    ResponElimina
  11. Mareeee mevaaa!!! Després d'això ja no crec que t'aturi res. Me n'alegro molt que estiguis disfrutant aquesta experiència tan extraordinària. Molts molts petons i cuda't molt.
    Maria
    P.D. Et vaig trobar molt a faltar el dissabte 12 de juny ;-)

    ResponElimina