dimarts, 22 de desembre de 2009

Descobrint Tanzània

Després de passar uns dies malalt però havent evitat la malaria, vaig entrar a Tanzània pel sud. Les terres altes del sud són magnífiques: les seves muntanyes, la seva verdor, els boscos, les plantacions de te, les infinites plantacions de plataners i sobretot, per sobre de tot, una temperatura fresca i agradable! Sembla que sigui mentida, però la temperatura és ideal per primer cop des de Sudàfrica.





Un autocar nou i de tecnologia xinesa, em porta fins a Dar Es Salaam, a la costa est. Pel camí travessem un parc natural on podem observar elefants, zebres, mones, impales... imagineu la quantitat de parcs naturals que hi ha al país que hagis de travessar-ne un i tenir la sort d'observar-ne la seva fauna! Em sembla increïble. Un dels autocars va veure lleons i tot!



Hi ha parcs naturals de la mida de Suïssa i pel que diu la guia, Tanzània és com 5 vegades Anglaterra, és a dir, un país petit, hehehehe. La capital és...? Pregunta d'examen. Els qui diguin Dar Es Salaam s'equivocaran. Aquest és el centre econòmic i polític del país, però la capital és Dodoma, una ciutat que no coneix ningú al centre del país...


Vaig arribar tard a Dar. Els hostals plens, els restaurants tancats, tothom parlant swajili i jo sense entendre res de res. Finalment trobo un forat al YWCA. Em moria de gana i vaig acabar a l'únic restaurant que estava obert, el de l'hotel Holiday Inn... ostres quin luxe! hahahahaha. Sempre he considerat la cadena com força normaleta, però acostumat a restaurants locals i menjar pel carrer, allò va ser com una bofetada!!! Bon servei, em demanen si està bo, gent amb uniforme... buf, quin canvi, ja no recordava aquest món.


L'endemà em vaig passejar per Dar, una ciutat força lletja. Per més que vaig caminar, sota un sol infernal, no vaig veure res que valgués la pena ni tansols fotografiar. Maputo és més interessant. Em vaig passar el dia amunt i avall, fins i tot per zones poc aconsellades com Ocean Rd, pensant quin havia de ser el meu proper pas. Tenia dues opcions, anar cap a la costa sud, a veure Lindi, Mikindani, Kilwa i sobretot l'illa de Mafia per on pots veure taurons ballena i manta ralles. La segona opció era anar a Zanzibar.


Molta reflexió i una nova amiga en aquest viatge, la Terhi de Finlàndia, van fer-me decidir. Stone Town seria la meva següent destinació, ciutat principal de Zanzibar.


Dues ombres solitàries es van trobar en el lloc més trist de Dar, el restaurant del YMCA. La Terhi i jo vam compartir taula per sopar, experiències i molta xarrera fins ben entrada la matinada. L'endemà el matí em despertava i amb la meva motxil·la, caminava, suant com un malalt pels carrers plens de pols, fins a on havia d'agafar el ferri cap a Zanzibar.


Només arribar em vaig enamorar de l'illa, bé, de la ciutat de Stone Town. Quin lloc més fantàstic! Molta gent m'ha dit que exagerava, però algun, amb el pas dels dies, ha rectificat i m'ha acabat donant la raó.


Zanzibar va ser un port d'esclaus importantíssim i avui és la casa de 7 milions de persones, una cinquena part de la població de tot el país, majoritariament musulmans. A més va ser pas obligatori pels comerciants d'espècies.


Stone Town és una ciutat petita, plena de carrerons, botiguetes, palaus que et fan sentir en el conte de les mil i una nits, parcs, mercats, una vida que ja desitjarien moltes ciutats més importants. La seva gent és amable, propera i li costa poc acostar-se al turista per intercanviar algunes paraules saber d'on vens, on vas,com et dius i quines paraules saps en swajili...


Les dones van, algunes amb vel i algunes sense, algunes amb burca i altres provocadores. Pots notar que, malgrat saber que les dones musulmanes són tímides i està mal vist xerrar amb homes bancs, aquí tot és diferent. Les dones se t'acosten, et pregunten, riuen, et demanen una foto... quantes dones amb vel fan això? És la primera vegada que em passa. Zanzibar és especial.


El homes et diuen que la religió aquí no és gaire important. Que són creients però no practicants, que només hi ha un Déu i que cadascú li dóna el nom que vol, que la religió fa molt de mal a moltes persones... quantes vegades m'ha dit això algun musulmà? Doncs també és la primera vegada. Zanzibar és diferent.


M'encanta Stone Town. És igual que no tinguin electricitat en tota l'illa perquè la central de Dar ha petat, literalment, amb explosions i incendis inclosos. Els generadors funcionen de 6 a 10 de la nit i la feina és nostra per trobar beguda freda. De nit, als jardins de la vora de mar, cada nit hi ha un mercat on pots comprar kebabs (pinxos) del que vulguis, llagosta, cranc, gamba, barracuda, tonyina, tauró. Al costat pots probar un suc de canya de sucre, poc higiènic, però d'allò més casolà! hehehhee.


Ja he dit que m'encanta Zanzibar? A més, és el lloc de naixement del gran Farouk Bulsara, més conegut com Freddy Mercury! El primer dia a Stone Town, per la meva sorpresa, em trobo al Dave i la Tina, amb els quals abans havia compartit rialles a Malawi, al meu estimat Mayoka Village. Vam anar a prendre alguna cosa, vam fumar shisha al Mercury's mentre observàbem com es ponia el sol i els nois jugàven a futbol a la platja o fein salts mortals amb un pneumàtic com a trampolí. Quina alegria... estava molt content! L'endemà tenien un vol a l'Índia que era la següent etapa en la seva volta el món. Hem quedat a Austràlia a finals del 2010.


El segon dia, com qui no vol la cosa, em vaig trobar l'Ofer, el noi israelià que vaig conèixer a Moçambic i em vaig tornar a trobar a Malawi. Vam decidir que l'endemà aniríem a les platges de nord, en concret a Nungwi. Em va saber greu deixar Stone Town però sé que en uns dies hi tornaré.


Nungwi és un poble força lleig però té una platja d'allò més maca. I un dels punts positius és que la marea quasi no afecta en aquest costat de l'illa. A part de mandrejar i llegir, anem a fer submarinisme al voltant de l'illa de Mnemba, una illa privada que va pertanyer a Bill Gates i que té un hotel que només costa 1.500 $ la nit... just el meu pressupost, trimestral! Quin paradís. Des de la barca es podia observar la bellesa natural d'aquest paradís terrenal. Per cert, les immersions molt interessants. Ah sí, tots els dive masters eren de Barcelona!


Avui hem deixat Nungwi. L'Ofer s'ha quedat a Stone Town on aviat agafarà un vol, bé 6 vols, per arribar a la seva següent destinació, Oakland, Nova Zelanda, Quedant-se dos dies a Honk Kong per passar el nadal. A veure si ens trobem el proper setembre a Thailàndia. Wish you the best!


Jo ara torno a estar sol, a Paje, una platja al sud-est de Zanzibar. Aquí tot és més car i m'ha costat trobar allotjament. Aniré a passar el nadal més al nord, a l'hotel d'una senyora de Sitges! L'habitació està just davant del mar i em podré relaxar uns dies ja que sembla que allà estaré força aïllat. La platja de Paje és molt maca però només et pots banyar matí i tarda a causa de la marea.


Per acabar, només dir que s'acosta nadal, festa que acostumo a celebrar força a casa meva. Si no fos pel calendari, ni me n'adonaria que és nadal. Suposo que trobaré a faltar la família i els amics, però he de dir que no els canvio el lloc. Ho sentiu?! Penso sovint en tots ells, però penso en què estaran fent. Sens dubte treballant! No desitjo estar allà amb ells, si de cas que vinguin ells! La veritat és que la vida aquí és molt intensa, les emocions mols fortes, les experiències increïbles.


Naturalemt, enyoro els meus, però puc assegurar que amb tot el que estic vivint aquí, els enyoro poc. Estic vivint una aventura increïble i no ho canviaria per a res de món. Dóno gràcies cada dia per estar aquí, per haver pres la decisió de marxar, encara que això signifiqués deixar moltes coses enrera. La vida és increïble. Sóc molt feliç viatjant i estar aquí em fa oblidar casa meva. Si em pregunten ara mateix, diria que no vull deixar de viatjar mai! Si puc, allargaré el viatge fins que em quedi pelat, sense un duro.


No puc acabar el darrer post del 2009 sense desitjar-vos a tots molt bones festes i molta felicitat. Que els vostres somnis es facin realitat, com m'està passant a mi. Sigueu valents i aneu a buscar els vostres somnis!
I bé, que sapigueu que jo no passaré sol les festes, perquè Mai No Caminaré Sol.





5 comentaris:

  1. que bonic el teu escrit..pq mai caminaras sol!!aixó segur i més am les ganes i l'entusiasme que li estas fican...Gracies per compartir aixó amb nosaltres...
    desde bcn et desitjo q tot et vaig igual de be q fins ara, q ja es molt!..q malgrat els inconvenients estas allà tirant i am un somriure a la cara....kina enveja em fas..
    jo tb vull perseguir els meus somnis com ho estas fent tu...ets un valent!
    petonas al nas
    meri

    ResponElimina
  2. Veo que haces buen uso de la camara......

    esa lumix.......

    vaya fotos, impresionantes.....que envidia cochina y sana ( bueno,sana, la envidia me dijeron una vez que nunca era sana.....)

    Cuidate mucho, mucho que te queremos de vuelta sano y salvo.

    Sigue siendo igual de feliz....

    Un abrazo enorme...

    Anabel

    ResponElimina
  3. Quines shishes t'estàs fumant, eh?!!
    Me n'alegro moltíssim de que t'ho estiguis passant bé i que tot estigui sent tan intens... Àfrica, a través dels teus ulls, m'està encantant...
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  4. Que passis tu també unes bones festes.

    Records :)

    ResponElimina
  5. Bones maxote.
    Mirant les fotos sembla que t'agradi la platja, no? I quines platjes! M'encanta la foto que es veu el ramat vora de l'aigua. I ja m'agradaria haver-hi estat per veure'l passar tranquilament sentat al teu costat mentre ens prenem un coco. Perque hi ha cocos, no? =P
    Bones festes a tu tambe.

    ResponElimina