Mai no caminaré sol: De parranda per Zanzibar amb l'Oscar

L'Oscar va arribar el dia del meu aniversari. Ell venia perquè li encantava l'illa (i a qui no?), perquè li encantava fer kite surf, per fer-me una visita, i per divertir-nos una mica.

El dia del meu aniversari va ser tranquil. Relax a la platja, posar-nos a dia amb l'Oscar de les últimes novetats, sopar cranc i una mica de vi, i anar de festa amb unes amigues americanes que haviem fet. Al local hi havia molta festa però semblava que tothom anés drogat. Unes cerveses, xerrar una mica i a dormir. Això de la platja és cansat!

No hi ha gaire cosa a explicar sobre els nostres dies a Bwejuu, el poble on ens allotjàvem. M'aixeco tard, esmorzo tard, dino tard o no dino, vaig a dormir tard... tot molt relaxat. Llegeixo al davant de l'aigüa blava en una hamaca a la sorra blanca. Quina mala vida. Observo la platja i tothom qui hi passeja: els turistes, els locals, els masai, les motos i les bicicletes, les vaques, les barques, els pescadors, les dones que recullen petxines i enterren cocos quan la marea està baixa...

L'Oscar va fent kite surf. Com m'està dient ell ara mateix, ha nascut una estrella del kite! Els primers van ser durs però ara ja ho té dominat, o quasi, hehe. Al principi es queixava molt perquè només hi havia vent suficient quan la marea estava baixa o era de nit. El tercer dia, un cop de vent el va fer volar pels aires i va perdre la taula, nova de trinca, i no pas barata. Va estar 3 dies buscant la taula per la platja per si les onades l'havien tornat. A més, tenia els pescadors i a tothom de la zona avisats perquè li donéssin la taula, en cas de trobar-la, a canvi d'una generosa recompensa. No hi ha hagut sort.

Demanant preus als centres de kite de la zona, ha vist que els preus éren superiors a Barcelona i ha decidit passar al plà B. Un local ha robat una taula a un centre de kite i li ha venut per 20 euros. Una ganga, vaja.

Cada diumenge hi ha una gran festa nocturna al poble. Decidim de treure-hi el cap i trobem un ambient genial. Els únics blancs que hi ha són dones i totes van acompanyades d'algun local. Hi ha moltes prostitutes i els nois locals ens informen que el preu per una revolcada són menys de 2 euros al canvi. Una xifra bastant depriment. Amb l'Oscar xerrem de la quantitat de malalties que han de tenir aquestes dones. I llavors l'Oscar diu "si aquesta gent no és posa sabates, com vols que es posi condons!" I té tota la raó. Després de massa cervesa, vam anar a dormir.

Un dia ens van dir que hi havia una festa tradicional al sur de l'illa i que tothom, de qualsevol part de Zanzibar, s'acostava a participar-hi. Va resultar ser una batalla campal d'allò més interessant. La festa consisteix en fuetejar-se els uns als altres, sense contenir la força, amb branques de palmera. Era impressionant veure amb quina violència es pegàven amb les branques i després somrèien i es donàven la mà. Més d'una vegada vam haver de correr per evitar ser fuetejats i perquè la marea humana no ens xafés. Com corrien els blancs! Hehehe

Tot d'una, un nano d'uns 15 anys em mira, em repta somrient i em dóna una branca de palmera. Jo no sabia què fer. Me'l miro rient, li dóno els trastos a l'Oscar i comença la batalla. D'inici em dóna dos fuetades que defenso amb el braç esquerra que em deixen unes marques que encara em duren uns dies després. Sense voler-ho jo, es forma una rotllana al voltant nostre i tothom ens mira, fent fotos i filmant. Al blanc li faran una cara nova! A la tercera, aconsegueixo agafar-li la seva branca i contraataco amb força. Ell corre i s'escapa. Faig una mica de teatre content per la victòria i locals i muzungus m'aplaudeixen i em feliciten.

Anem a dinar pinxos de carn al carrer i ens dirigim a la platja, preciosa, com no podia ser d'una altra manera. Allà ens banyem, observem el mar, les barques i els nens com juguen.

De nit hi ha una gran festa, milers de persones, 3 discoteques, un mini casino local, restaurants i un ambient genial. Però el dia ha sigut llarg i anem a dormir d'hora, a les 2.

Vam anar a passar un dia a Stone Town. Un dia cansat i calorós. A destacar que mentre erem en un local mirant la posta de sol, un negret se'ns acosta i ens comença a parlar en català! Nosaltres flipant. El noi l'ha après gràcies al seus clients catalans (no ha estat mai a Catalunya), que no són gaires, però amb esforç i una voluntat de ferro. Moltes felicitats.

Ràpidament ens vam cansar del sud-est de l'illa. Ja el coneixíem i voliem canviar de zona. Vam decidir anar cap al nord, a Kendwa, on viuríem la nostra primera Full Moon party de l'illa. És famosa a tot l'est d'Àfrica. Ve gent de Dar, de Kenya i de tota l'illa per a la festa. Els negrets venen a lligar amb les blanques, i les prostitutes s'acosten per fer l'agost. Se'ns van acostar almenys mitja dotzena de vegades i encara que passis d'elles, els agrada insistir fins que tu no els diu clarament que ni cobrant passaria la nit amb elles.

Veient l'ambient d'aquí decidim marxar cap al nord-est, a Kiwengwa. La platja és maca, però està plegada de resorts d'italians. Allà quasi ni parlen anglès. L'italià és el rei. Tanmateix, els italians de nit es queden a la seguretat que els proporciona els seus hotels i no surten a fer gresca als bars locals dels voltants.

Després d'uns dies ens avorrim i tornem a canviar. Nungwi és la propera i darrera estapa a Zanzibar. Relax és el que toca, per variar... Passejos per la platja, cerveses, sangria, pop a la gallega, patates braves, calamars a l'andaluza, paella i gaspatxo. Aquí hi ha més ambient, més restaurants i més gent.