dilluns, 22 de febrer de 2010

A Kènia amb la família

La meva primera setmana a Kènia ha sigut força entretinguda. La visita de la meva família ha fet difícil que tingui un sol moment de pau i tranquil·litat, hehehe. La seva arribada ha suposat un canvi radical en la forma de viatjar: he abandonat els transports públics per anar amb una camioneta amb xofer, he canviat els allotjaments de 4 euros per d'altres de més bons, etc. No puc dir que he deixat d'estar sol perquè no ho estava. Ja sabeu, mai no camino sol.






Han sigut 8 dies de safari, realment un intensiu molt "animal", amb moltes hores de cotxe gràcies als quals hem pogut visitar els parcs nacionals més famosos del país: Masai Mara, Llac Nakuru, Llac Naivasha, Amboseli, Samburu i Aberdares. Un "No Limit" d'animals i més animals quan tot just acabava de sortir de fer un safari a Tanzània. La sort és que tots els parcs nacionals eren molt diferents els uns dels altres i, sobretot, molt diferents dels de Tanzània. Per tant, l'únic que se m'ha fet pesat han estat les hores de cotxe.


Com el post anterior ja anava d'animalons, no em vull allargar gaire en aquest tema. Hem vist una mica de tot i només se'ns ha resistit el guepard.


Si he de comparar els safaris d'ambdós països, he de dir que m'ha agradat més Tanzània. Potser és perquè la immesitat del Serengeti i la bellesa de Ngorongoro no té rival a Kènia, però és que també la quantitat d'animals i la qualitat del que hem pogut veure tampoc té color.


Tots els lleons de Kènia estaven estirats dormint, l'únic lleopard que hem vist estava endormiscat sobre un arbre i no hem vist el guepard. Pel que fa als altres tipus d'animals, no hi ha hagut gaire diferència. S'ha de dir també que ara és època d'anar a a Tanzània ja que la migració de nyús i zebres es troba allà.


A més la vida és més barata a Tanzània, a part que és un país menys desenvolupat i bastant més salvatge. Per tant, si us he d'aconsellar un safari durant l'època de desembre a febrer, aneu a Tanzània. Si preferiu fer-ho de juny a agost, és millor anar a Kènia, quan la migració torna a Masai Mara.


A part dels safaris, cal destacar la visita a un poblat Samburu, una tribu localitzada al centre del país. És una turistada però ha sigut divertit veure la gent vestida de carnaval abans de la data, i fer un parell de fotos, és clar. També vam poder caminar per la savana amb uns masai, la tribu més famosa a les nostres terres. Però perquè són tan famosos? Perquè són guerrers i els veiem per la tele fent saltirons quan ballen?


Avui en dia, no tenen res de terribles guerrers, sinó que són uns "amables" pastors. L'objectiu de la seva existència és tenir el màxim de vaques per poder casar-se amb un màxim de dones, i poder-los fer molts fills, és clar! A les dones, abans de casar-se els fan l'ablació.


La excursió va ser interessant però continuo pensant que els masai estan sobrevalorats. Va ser interessant perquè no cada dia pots caminar a peu a l´interior de Masai Mara amb uns masai. Xerres amb ells, els preguntes sobre les seves costums, les seves famílies o si han matat un lleó als 15 anys com mana la tradició...


Tanmateix, s'ha de dir que els masai veuen els turistes com bitllets de dòlar amb potes. Es passen el dia demanant que els facis una foto perquè els paguis diners. I els nens es passen el dia al costat de la carretera parant la mà a tots els cotxes de safari.


Els darrers dies amb la meva família els vaig passar a Diani Beach, una platja al sur de Mombasa. L'hotel era enrome amb desenes de turistes alemanys, italians i francesos van borratxos tot el dia amb el "tot inclòs". Sort que només seran uns dies. Intento descansar una mica i arreglar les meves fotos perquè la família se les emporti a casa. Jo, que trobo a faltar la meva vida de motxil·lero, agafo un matatu, que és el transport públic a Kènia, per anar al poble cercant internet.


La meva família se'n torna a casa, no sense abans fer una ràpida visita a la ciutat de Mombasa. Jo encara no sé què fer. Tinc vàries opcions. L'Òscar, el noi de Girona que vaig conèixer a Zanzibar torna allà a mitjans de febrer. D'altra banda, la Lisa, la meva amiga canadenca, està a prop de Mombasa i ha d'anar a Zanzibar on uns amigues seves venen a visitar-la.


Em trobo amb la Lisa a l'hotel de Mombasa la mateixa tarda que els meus pares marxen cap a casa. Quina alegria retrobar-me amb ella! Ens passem el dia següent visitant els punts més interessants de la ciutat. La nostra part preferida va ser el Old Town, allunyat de les botigues per a turistes que hi ha a la zona. Ens vam endinsar per carrerons estrets i mercadillos de barri. Tota una experiència!


Quasi me'n descuidava! He enviat la meva samarreta del Barça cap a casa perquè no volia que es fes malbé i les lletres del darrera s'estàven desenganxant. Això sí, el dia següent me'n vaig comprar una de pirata en el mercat de Mombasa! Més falsa que un duro sevillà, però aquesta si es trenca, me la bufa, hehehe. Aquesta porta el número 8 i el nom d'Iniesta... la veritat és que no tinc ni idea de si és el seu número. Per cert, ànims a l'Olympique de Lyon pel partit de tornada! hehehe


De moment, la Lisa i jo estem estudiant la possibilitat de viatjar un temps junts. De fet, serien un parell o tres de mesos fins arribar a Ruanda on anirem a fer el treking per veure els goril·les. Després ella haurà de tornar a casa on està a punt de sortir el seu disc al mercat. És la líder del seu propi grup de rock on canta i toca la guitarra. Li toca acabar la part final de la edició: escollir una portada, intentar fer una gira, escollir les fotos que aniran al llibret, escriure els crèdits... quina enveja que em dóna! Crec que jo ja he perdut el tren per ser una estrella del rock!


Ens passem pensant fins el darrer moment quin serà el nostre següent pas. Finalment ens comprem dos bitllets d'autobús de Mombasa a Dar Es Salaam on, seguidament, viatjarem a Zanzibar, de nou! Noves aventures ens esperen a l'illa de les espècies!


La vida em somriu, li pico l'ullet, discretament, i el món està als meus peus.










6 comentaris:

  1. un altre cop a Zanzibar????veig q Africa t'esta agradant més del que t'esperaves....i per cert, si el 8 es el numero del Iniesteeee....
    mai pots dir mai, així que encara estas a temps per ferte una estrella de rock..jeje...mai se sap en les teves mil aventures formares un grup i tot..
    gracies per les fotos i per les teves histories...ens fas viatjar am la ment!
    muaaaaaaaaaaaaaaaa
    meri!

    ResponElimina
  2. m'agrada llegit-te... sobretot veure que ets feliç i que somrius ;)

    cuida't i continua caminant marquitus!

    a.

    ResponElimina
  3. Com que no ets una estrella de rock??? I els nostre concerts tocant Toll que? =P
    Per cert sols parlar dels depredadors i poc de la resta (que son molt mes nombrosos), que no t'agraden?
    Apa a cuidar-se.
    KGUN10

    ResponElimina
  4. Què m'han dit????????que canviaràs de continent aviat????

    ResponElimina
  5. Ups, un altre missatge misterios! Hehehe

    Doncs no, no sembla que hagi de canviar de continent aviat.
    Sembla que estare per Africa minim fins el mes de setembre.

    ResponElimina