dijous, 30 de desembre de 2010

Antàrctica, el continent de gel


Molta gent ve a Ushuaia per visitar Terra del Foc, la fi del món, el canal de Beagle, els pingüins i les foques... Jo no. Jo sóc més xulo que ningú. Jo vinc aquí amb la clara intenció de marxar a Antàrctica. El sisè continent segons vaig aprendre a l'escola (vaja, crec, mai no escoltava gaire a classe) o el setè com m'han ensenyat els americans. Tanmateix, no en sabia gaire cosa, com la majoria de nosaltres.






View Volta el mon in a larger map

View Volta el mon in a larger map

El que sí sabia del cert és que tothom qui coneixia que hi havia estat, aquest havia sigut el viatge de la seva vida. Millor que els goril·les, millor que una volta el món, millor que nedar amb una bal·lena, millor que donar petons als lleons! La millor experiència de les seves vides! Sona bé, no? I estant tan a prop i podent fer-ho, seria un crim no aprofitar-ho!




Així que arribava a Ushuaia molt emocionat i, sense que res em despistés, vaig deixar l'hostal pel matí per fer una visita a una de les agències de viatge de la ciutat i, així, poder consultar els preus dels creuers venuts "last minute" que surten a meitat de preu. Tanmateix, es tracta d'un viatge extremadament car, i més per un "motxil·lero". Després de dues hores, vaig sortir de l'agència més pobre però amb els nervis a flor de pell. Me n'anava a Antàrctica!!! Innenarrable!



El vaixell escollit era l'Antarctic Dream, un vaixell petit amb capacitat per a 80 passatgers, de color blanc i vermell, amb bandera de Belize però tripulació xilena. Em vaig embarcar a mitja tarda amb la Kim, una noia de Nova Zelanda però que vivia a Canadà des de feia uns anys per qüestions de feina. Ens haviem conegut a l'hostal, compartint dormitori, i vam decidir que seria bona idea de compartir camarot durant els 11 dies de creuer. D'aquesta manera, ella es va estalviar de dormir amb la boja rematada del barco i jo amb un americà amb accent de texas que no entenien ni els seus compatriotes.




En Jordi, de Ripoll, ens donava la benvinguda a bord del vaixell. Ell seria el líder de la experdició. Vam tenir un cocktail de benvinguda, ens van assignar els camarots i ens van explicar una mica quines serien les activitats que faríem, l'equip, etc. Si mireu el mapa adjunt, nosaltres vam fer la península Antàrtica que és aquest braç de terra que surt del continent.





La primera etapa era la més dura: travessar durant dos dies el Drake Passage que separa Argentina d'Antarctica. Allà s'ajunten el Pacífic, l'Atlàntic, els corrents provinents d'Antàrctica i un munt de vents. El Drake és temut per a tothom, fins i tot pels mariners i personal del vaixell. Pot resultar ser una travessia molt moguda! Ens vam moure bastant però gràcies a pastilles pel mareig, es podia aguantar.



La sorpresa va ser que el vaixell no es va omplir ni de lluny. Erem 46 pel que tot va ser força proper i senzill en termes d'organització. De seguida es van formar els grupets de entre les poques taules que hi havia. La nostra, naturalment, gent jove amb ganes de gresca: australians (aussies), nova zelandesos (kiwis), americans (ianquis), anglesos (brits), alemanys (yaahh) i jo. Els pocs castellano parlants presents al vaixell feien el seu propi grupet, però jo sempre he preferit els grups internacionals amb els quals puc millorar el meu anglès. Amb ells també agafaria les zodiacs que fariem servir pels "landings", les sortides a terra.



Les excursions van ser increïbles: navegar entre icebergs, veure colònies interminables de pingüins, despertar a les foques dormilegues, veure bal·lenes, passar-se dues hores envoltats d'un grup de quasi 100 orques, visitar les bases de recerca de diferents països, pujar muntanyes de gel, veure volcans... i de cada sortida hi ha mil anècdotes! Em podria passar mil hores parlant d'Antàrctica però ni això ni les fotos farien justicia a la experiència viscuda en el lloc més inhòspid del món. Si puc, al final escriuré alguns dades interessants del continent.



Vaig passar el meu segon nadal fora de casa. Amb el grupet vam riure i xerrar, menjar i beure, jugar i llegir, explicar històries absurdes i fer un amic invisible amb regals absurds. Tanmateix, el dia de nadal, tantes emocions i un mareig em van enviar directament al llit on vaig treure el sopar sense poder arribar a temps al bany. Vaig repartir a bord i a estribord, a la proa i a la popa... fins i tot una mica al llit i a la roba de la meva companya de camartot, però no us xiveu, eh!!! hahaha



El temps no va acompanyar gaire pel que les fotos no semblen gaire cosa. Va nevar, ploure, fer vent, fred... però això és Antàrctica pura! Al principi ens vam escapar del temporal canviant tot el programa, cada dia anàvem perseguint el sol, però no sempre s'aconseguia. La experiència del capità i el cap d'expedició va fer que aprofitéssim al màxim el temps que teniem. Un altre vaixell només van fer 2 sortides en 10 dies! Quina ràbia deu fer...



I nosaltres vam tenir temps de xocar (voluntàriament) amb un iceberg que ens barrava el pas, anar de compres a les bases, fer 10 excursions fantàstiques, fer guerres de boles de neu, deixar-nos lliscar per les rampes gelades, fer 1000 fotos al mateix pingüí però, malauradament, no vam tenir temps de banyar-nos a Deception Island on hi ha aigüa termal. Ja se sap, neu i vent poden fer la vida impossible.



La tornada a Ushuaia a través del Drake va ser bastant més moguda que l'anada. Els plats volàven, només faltàven les escopetes! Quina trencadissa. Onades gegants, vents forts i el vaixell que anava com una baldufa. El primer dia ja ens van dir que era un vaixell petit i que no trencava les ones sinó que les navegava. Quan ho va dir en castellà, vaig pensar "que xulo" però quan ho va dir en anglès em vaig posar a tremolar!



No em vull allargar així que espero que us hagin agradat les fotos. Us desitjo a tots unes bones festes i el millor pel 2011. Bé, sinó us sap greu, jo també em desitjaré el millor per a mi, hehehe. Una forta abraçada!



Dades sobre Antàrctica:
- Es tracta d'un continent que no pertany a ningú. Tothom hi és benvingut.
- Un tractat internacional signat el 1959 regula el què es pot fer i el que no es pot fer. Estarà vigent durant els propers 50 anys i l'han signat 64 països.
- Només es pot fer recerca. Res de temes militars ni miners.
- Al Pol Sur exacte hi ha una base americana.
- A l'hivern no s'hi pot anar. Si et quedes atrapat pel gel a finals d'estiu, t'has d'esperar fins l'estiu següent.
- Els exploradors hi van començar a anar a mitjans del segle 19!
- El pol sur és més fred que el pol nord. Per això al nord trobes pobles a latituts molt altes i al sud és impossible.
- La temperatura de l'aigüa al Drake és inferior a zero. A saber que l'aigüa salada no es congela als zero graus.
- El 98% del territori està cobert pel gel.
- Antàrctica és un desert i el continent més alt del món.
- No hi resideix ningú de forma permanent però les diferents bases acullen entre mil i 5 mil persones.












9 comentaris:

  1. New Year's 2011 Fireworks Celebrations Around the World
    http://fireworks2011.blogspot.com/
    Demo on YouTube
    http://youtu.be/QlQ3b0TfiFM
    http://youtu.be/yiPvT_nhHt8

    ResponElimina
  2. UAU! Ara si que em moro d'enveja! Menys per la sessió de vòmits es clar! =P
    Uau, quina passada ha de ser veure tot això en directe. Per mi està clar que d'entre totes les fotos del teu llarg viatge, l'Antàrtica estan dins del tot 3 o que carai lo mes xulo que he vist [amb permís del Fitz Roy].
    Tinc moltes ganes de torna-t'he a veure per compartir algun suc de pastanaga i escoltar els teus relats amb ves a saber quin accent després de tan de temps per aquí i per allà... però sense dubte aquesta serà la meva part preferida. Qui sap, poder a raó d'això me'n hi vaig algun dia després de tans anys somiant veure gel per tot arreu.
    Marcus, com diuen a Costa Rica "Pura Vida" i fins ben aviat amb el teu pròxim relat.
    [Per cert t'has fixat que faig grans esforços per ficar els punyeters accents on toca? Amb tírria que els tinc...]

    ResponElimina
  3. Quines fotos¡¡¡ xulíssimes, quina sort que tens, noi. Crec que no pot ser més maco

    Gemma

    ResponElimina
  4. Fantàstic, les fotos molt millors que el video de la nao, et desitjo un gran any, serà difíciel de superar això de l'antàrctica no?

    Petonàs

    Joan

    ResponElimina
  5. Increible!!!!!!!q bonito marc!!!!veient aixó se que tinc un altre viatje pendent...buff, kina pasada..i quants dies has estat?i quina es la millor epoca per anar?i....quan costa si l'agafes a ultima hora??
    que tinguis molt bona entrada d'any 2011, que segur que t'aportara les mateixes coses que el 2010, pero multiplicades..i mira que es dificil!!!
    un peto enormeeeeeeeeeeeeee
    meri

    ResponElimina
  6. Quina passadaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
    Feliç 2011!

    ResponElimina
  7. Marc,

    Jo tinc moltíssima curiositat sobre un cosa... la teva motxilla. Ens pots fer una foto on surti aquesta motxilla que carregues amb roba d'estiu, d'hivern, d'esquí, de muntanya, de platja, etc!!
    Apa, un petó i "bonne continuation"

    ResponElimina
  8. Hahaha, a la primera entrada de Xile, veuràs la motxil·la :)
    petons!

    ResponElimina
  9. ualaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
    feia dies que no hi entrava i he al·lucinat, flipat, bocabadat, no tinc adjectius. És bestial!!!Què macooooooooo!Què afortunat ets, Marc. Viu-lo a tope, perquè quan tornis ja mai serà res igual que abans, després de tot això, segur que veuràs el món d'una manera totalment diferent.
    Una abraçada des d'Andorra.
    Si t'avorreixes... www.carrota.com/centraldeneu.html
    Això és el que fem, a veure si t'agrada!

    ResponElimina