dimecres, 7 de juliol de 2010

Aventura de la dura, part 1


Tanzània és un país preciós, salvatge, inexplorat, africà. Quan entres a Tanzània, ho notes de seguida: la gent no parla anglès, els transports públics estan atrotinats, el paisatge és pla i infinit.









La meva arribada a Kigoma, al llac Tanganika es feia en el dia perfecte per poder comprar els bitllets de ferri que em travessaria el llac durant dos dies en direcció al sud del país. "Perfecte" és un dir ja que el que el senyor Lonely Planet no sap, és que el ferri no surt cada setmana, sinó una de cada dues. Malament. Ja se sap que quan viatges per Àfrica, has de canviar el plans sobtadament en qualsevol moment.





Les opcions són les següents: esperar una setmana i mitja el ferri. Descartat. Anar cap al sud en autocar són 4 dies d'autocar, 10 hores al dia en carreteres polseroses, pedregoses i fastigoses. Descartat. Anar a Dar Es Salaam via Dodoma amb autocar representa uns 4 dies en carreteres igual d'horroroses. Descartat. Anar en tren a Dar Es Salaam on la meva amiga Anna arriba en una setmana. Es tracta d'un viatge en tercera classe (no n'hi ha cap altre) durant 3 dies, dos nits. Considero que és el mal menor i una nova experiència.




Mentre esperem el tren, Kigoma ens ofereix vistes del llac Tanganika, una platja força maca, partits de futbol i internet barat. No està malament!





Al tren, com no podia ser d'una altra manera, m'empenyen, quasi em tiren al terra i em roben la cartera! Cap problema. Després de la primera experiència a Moçambic, m'he tornat més previsor (es veu que no prou) i només em prenen l'equivalent a 10 euros. Els qui em seguiu des del principi ja sabeu que a Àfrica m'han robat dues vegades, i les dues en un tren!





Quan encara no m'havia refet emocionalment del robatori, veig un nano amb tota la mà a dins de la meva motxil·la!!! Això ja és massa. El nano, jove, se'n va pel passadís a un bon ritme i jo l'insulto en català. Però no n'estic satisfet i el començo a perseguir pel tren!!! Com a les pel·lícules! Ell arriba a la porta i ha de saltar el metre i mig fins al terra de la estació, no prou ràpid perquè jo li endinyo una patada a l'esquena que li fa perdre l'equilibri. Mentre ell em mira des de a baix, jo li faig un signe com que li tallaré el coll!!! Com si jo sigués capaç de fer qualsevol cosa a aquests negrets que estan forts com toros i van armats fins a les dents! El que fa l'adrenalina...





Al tren, en 6 seients, seiem 9 persones, 6 adults i 3 infants. Com els nens no paguen si no tenen seient propi, doncs estem tots allà juntets i calentets. Al cap d'una hora, el tren para mitja hora i tornem enrera perquè tenim problemes de frens i el motor no funciona correctament. Només faltava això! Un viatge de 3 dies que s'allarga! T.I A: This Is Africa! Després de 4 hores ens tornem a posar en marxa però ja és negre nit.





Per menjar, tots comprem diverses coses i compartim com a bons germans, a estil africà. Per dormir, us podeu imaginar el panorama, gent dormint per terra i per tot arreu. Com puc, agafo una postura i intento dormir. Però anem travessant pobles i estacions que depenen del tren. Els nens criden i aplaudeixen quan el tren arriba (amb retard, de matinada), la gent compra mongetes i canya de sucre per anar mastegant. Complicat dormir amb aquest xivarri.





Pel matí em fan mal tots els ossos, i això que no he dormit per terra! Un altre dia llarg ens espera. Mengem i compartim rialles. Quan arriba la nit decideixo que vull canviar de lloc per dormir. 9 persones som masses per aquell espai tan minúscul. Camino uns metres i em para un grup de joves, i només una noia parla anglès. Xerrem durant hores i el grup riu, el gru viu. Som germans i germanes que compartim el tren. Dues dones es volen casar amb mi, he d'escollir-ne una. No em decideixo, hehehe. Em deixen un lloc per dormir entre ells en detriment de la seva comoditat.




Pel matí, la conversa és més profunda: sobre la existència de Déu i conseqüentment, sobre l'orígen de l'espècie humana. Naturalment, a les escoles religioses africanes els expliquen que Déu va crear el món en 6 dies i el 7è va descansar. Creuen cegament que Adam i Eva corrien despullats com conills pel paradís. Intento dir-los que la sciència creu que l'home ve del mico. Tots es riuen de mi i em pregunten que si això és cert, on és la nostra cua?




Per cert, jo tenia un company de classe que a un examen de COU / Terminale va contestar a una pregunta sobre l'origen de l'home, amb un petit paràgraf sobre Adam i Eva, per si de cas a la professora li agradava aquesta teoria. Per si de cas, la professora, li va posar una mala nota, hehehe. I jo em pregunto i us pregunto a vosaltres, les escoles religioses de casa nostra atribueixen l'origen de l'home a la evolució o a Adam i Eva? Us imagineu les respostes a l'examen de Selectivitat?



Em sembla perfecte que els missioners vulguin ajudar a educar els nens africans, però no crec que els facin cap favor si els ensenyen segons quines coses. Una cosa és religió, i una de molt diferent, és educació.
Amb aquesta reflexió us deixo per avui. No us perdeu Aventura de la Dura part 2!


8 comentaris:

  1. Definitivament...m'encanta llegir el teu blog, ens enriqueixes amb les teves aventures, els teus relats,les teves paraules tant ben escollides, i fins ara, tambe em feies suspirar amb la teva historia de la Lisa...feia dies que no entrava i m'he entristit per la vostra separació...pero segur que seguiras trobant gent encantadora en el camí, de lluny es veu que tens estrella!!
    D'una seguidora anònima que mentre somia el seu viatge, es nodreix de seguir el teu!!
    Una abraçada.
    Laia

    ResponElimina
  2. uooo, marc vaig fallar l'ulitma entrada, pero l0he llegit igualment....
    q xung elsl robatoris, pero tu vigila..a veure si et treuren qualsevol cosa..jeje..semblo la teva mama,... ;)
    aqui de viatjar am aquest tren si q no em dones envidia jejeje...
    cuidat i viatja per tots tu q pots
    muaaa
    meri

    ResponElimina
  3. gràcies Meri !!! t'agraeixo que li facis de mama, per què jo, la mama, no ho pot fer !!!
    Encara que estic molt i molt orgullosa de ser-ho!
    És fantàstic aquest xicot, he !!!
    una abraçada a tots
    nuri

    ResponElimina
  4. Vinga nano anims que en rés estaràs recuparat del tren i de tot el que portes viscut fins ara!!!! i sino ho estaràs en rés....la platja, un llibre, la cerveseta,....zanzibar!!!!!
    un peto

    ResponElimina
  5. oohh....com no, les fotos no tenen preu!
    I les teves "aventures"....fantàstiques!!!
    `
    Jo si em trobés allà...suposo que m'hagués agafat un atac de nervis....quina paciència!!

    Records i endavant!!!

    ResponElimina
  6. Ui, la Mamma ha fet la seva aparició! Hehehe.

    Moltes gràcies a tots pels ànims! La separació ha estat dura i la continuació també. Realment m'encanten els vostres comentaris. Em fan una esecial il·lusió.
    Tingueu un estiu genial!!!

    ResponElimina
  7. Un plaer llegir-te, com de costum :)

    Records!

    ResponElimina
  8. que buenoooo Marc!!! :) imagino con claridad cada situacion que describes....vaya aventuras! que bueno el blog, así no se te olvidarán muchas experiencias bonitas que merece la pena recordar. Gema (Filipinas)mmmmuak

    ResponElimina