divendres, 3 de juny de 2011

Sonen els canons, venen els pirates!

Abans de tot us volia explicar que estic molt content perquè un bon amic meu, en Xavi, que va ser el meu guia durant el meu viatg­­­­e a Austràlia el 2006, per fi ha obert la seva pròpia agència de viatge! Feia temps que em parlava de seu projecte i per el somni s'ha fet realitat. Us dic això perquè ell va ser la meva principal inspiració per fer el meu viatge. En Xavi portava molt de temps viatjant i em va estar explicant els avantatges i meravelles dels viatges de llarga durada per tot el món. Com ha estat a tot arreu, és la millor persona per recomanar un bon viatge destinat a cada tipus de viatger. La seva web és http://www.etnix.es i té oficina a Barcelona. Enhorabona Xavi i molta sort!!!





Malgrat tothom m'havia dit que Colòmbia era segura i que era un dels països més fascinants del continent sudamericà, no les tenia totes mentre passava la frontera i ensenyava el meu passaport andorrà. Per primera vegada, l'agent d'immigració sabia perfectament on era Andorra; tanmanteix, confessava que jo era el primer amb el qual es trobava, com em passa habitualment. Sempre sóc el primer...



Colòmbia ha tingut una guerra civil durant més de 50 anys. Militars, dictadors, guerrillers, traficants de drogues i terroristes han fet que Colòmbia hagi sigut un país evitat pel turisme durant dècades. L'anterior president Alvaro Uribe, amb el seu desplegament militar a tot el país i la pressió a les guerrilles, va permetre que el turisme local i internacional comencés a existir en un país molt malmès per la guerra. Avui en dia Colòmbia no és una país ni segur ni insegur. S'ha d'anar amb compte com a tot arreu.


Per cert, Colòmbia és el tercer país més poblat de tot llatinoamèrica després de Brasil i Mèxic amb quasi 50 milions de persones.



El colombians són gent fantàstica. Comparat amb Bolívia, Perú o Uruguai, Colòmbia s'emporta tots els premis d'amabilitat, gentilesa, somriures desinteressats i bon servei. És realment un plaer poder compartir unes paraules amb qualsevol que et passi per davant. M'he enamorat dels colombians! I les colombianes, fan honor a la fama que les precedeix: són dones guapes com feia temps que no en veia. Diuen que a Venezuela encara són més guapes! Serà possible? També diuen que des de joves estan totes operades... serà qüestió d'investigar!



La raó per la qual arribava a Colòmbia tan ràpidament, fins i tot saltant-me tot Equador, és la visita de la meva amiga Diane, americana, que vaig conèixer durant aquest mateix viatge a Malawi 16 mesos abans. Em feia moltíssima il·lusió que ella vingués a visitar-me. Haviem coincidit uns dies a Àfrica i semblava una noia fantàstica que m'hagués agradat conèixer una mica més. Ara, per art de màgia, la tindria viatjant amb mi durant menys de 3 setmanes. De seguida, la seva mare, preocupada que la seva nena anés a Colòmbia, em va afegir com a amic al facebook i porta dos mesos seguint les meves aventures. Senyora, no es preocupi que jo cuidaré a la seva filleta!



El punt de trobada seria Bogotà així que no tenia temps de visitar res del sur del país. Una llàstima.



Bogotà és una ciutat enorme de quasi 9 milions d'habitants. El centre és caòtic, brut, animat, ple de vida! És com estar a una ciutat africana: sense gaire per veure però d'un gran interès. Jo vaig aprofitar per netejar la meva càmera, treballar en el blog, els milers de fotos sobre les illes Galàpagos i descansar. Vaig anar a rebre a la Diane a l'aeroport i ens vam abraçar ben fort per primera vegada en un any i mig.



Només hi vam estar un parell de dies ja que ella té poc temps i tenim coses molt més interessants per veure. Vam aprofitar per caminar, xerrar i provar menjar local.



Un llarg viatge en autobús ens duria fins a Medellin, coneguda entre altres gràcies al senyor Pablo Escobar, el rei del narcotràfic i el seu Cartel de Medellin. Un dels homes més poderosos de la terra durant els 80. Vivia enmig de la riquesa més extrema i en la impunitat més absoluta fins que les coses van canviar en el Govern i van començar a perseguir-lo. 1.500 homes de les forces d'elit van tardar 499 dies en caçar-lo i matar-lo al 1993.



A Medellin jo hi tenia un amic, en Sebastián, que ens acompanyaria tot el dia a conèixer la seva ciutat. Als llocs on ens va portar, ell no hi havia estat mai o breument quan era més petit. Per exemple, vam anar al Pueblito Paisa que és un poble típic colombià prop del centre de Medellin. Les vistes des d'allà eren impressionants. I després vam caminar pel centre mirant botigues, carrers, centre comercials, places... a destacar la plazoleta de les estatues en la qual l'ajuntament ha col·locat les 23 estatues donades a la ciutat per l'arxifamós escultor colombià Fernando Botero (el del cavall a nostre estimat aeroport de Barcelona!)



El nostre allotjament estava molt a prop del barri rosa que era un encant! La majoria del temps estàvem passejant per allà, mirant vestits per la Diane i menjant creps de nutella. Realment, una zona molt maca però cara. El darrer dia abans de marxar, vam poder ser testimonis d'un homenatge a les víctimes d'un atemptat amb cotxe bomba a la plaça d'aquest petit barri. Tots vam escriure en uns globus les coses dolentes que nosaltres tenim i que ens hem volem desprendre. Els 109 globus blancs representen els ferits, els 9 globus vermells representen les víctimes mortals. Ens vam apropar tots a un cotxe idèntic al que va explotar 10 anys abans i vam deixar anar els nostres globus cap al cel, alliberant-nos de totes aquestes coses dolentes que tenim i que no volem. Va ser un acte molt emotiu i sincer.



Després d'això, un autocar ens duria cap a Cartagena que, segons diuen, és una de les ciutats més maques del continent. I així resulta ser. El nostre hostal està situat al centre antic on les cases són d'estil colonial, els carrers plens de flors als seus balcons, les places amb canons, les esglésies perfectament ambientades en aquest entorn. Sembla que en qualsevol moment pugui aparèixer un pirata borratxo de rom, barrallar-se en un bar per unes monedes d'or i després anar a consolar-se amb una prostituta. Cartagena està envoltada per una muralla de pedra per protegir-se dels invasors. Francis Drake, pirata segons els espanyols i heroi segons els anglesos, va atacar Cartagena a canonades en diverses ocasions.



Estar a cartagena és com estar en una pel·lícula de pirates. Per a mi, la ciutat més maca en tot el meu viatge i, des d'ara, una de les meves preferides en tot el món. Un dels highlights del meu viatge, un MUST GO, senzillament una meravella que no us podeu perdre. Només per Cartagena ja val la pena venir a Colòmbia.

Els primers dies van ser de caminar pels carrers, creuar les muralles per veure les platges i altres barris. Els dos dies següents he hagut d'aguantar una de les coses més insuportables per a tots els homes d'aquest planeta: anar de compres amb una dona!!! Bolsos, barrets, collarets i el pitjor, un vestit. La Diane va comprar un bonic vestit verd al qual li faltàven uns retocs. Els retocs han durat varis dies i ha sigut bastant cansat però divertit alhora.



La única part que s'havia de retocar era la del pit. I clar, jo era el traductor... era hilarant estar envoltat de 4 dones que es tocaven els pits, pujant-se'ls i baixant-se'ls, per mostrar-me els detalls de com havia de ser el vestit, de quin tipus de sostenidor, de quines possibilitats hi havia per millorar-lo i mil detalls més que millor no explicar. La Diane no podia evitar mirar la meva cara d'estar perdut entre tants pits ballarins i esclatar a riure.



Viatjar amb la Diane em surt car perquè cada dia estem de celebració. Vinet i pernil salat són les millors inversions. L'endemà, quan miro la cartera buida em cau una llagrimeta i penso: valia la pena, estem a Cartagena!


Però les sorpreses a Cartagena no fan sinó començar. Un matí, caminant dins de l'hostal, em trobo cara a cara amb la Beth, la meva amiga galesa! Si us en recordeu, és aquella noia amb la qual vaig viatjar quasi dos mesos des d'Argentina fins a Bolívia. Quina il·lusió retrobar-nos! Ens passem tot el dia passejant tots 3 pel barri de Bocagrande i Getsemaní. Un dia fantàstic!

I el millor és que la Beth ens acompanyarà uns dies, a la Diane i a mi, a un poblet de la platja! Quina il·lusió!!!

7 comentaris:

  1. q xuluuu marc!!!!!!!!!!!!!.... :)
    m'encanta..feia dies q no t'escribia, pero estic aki q no m'oblido de tu... jejeje... ets un crack!!segueix igual de be.....petonetssssssssss

    ResponElimina
  2. eiii soc la meriiiiiiii ;)

    ResponElimina
  3. Ves per on que mirant les fotos (a part dels 4 gratacels) em ve al cap quan vaig estar a les Illes Canàries, en serio trobo que s'assembla força. Menys per la gent es clar.
    Deu ni dor amb el Pablo Escobar, com de costum llegir el teu blog ens porta a xafardejar tot un seguit de coses que a vegades ens sonen però no recordem, i a vegades no en tenim ni la més remota idea!
    Suposo que no voldràs xivar-nos que vas escriure al teu globus oi?

    ResponElimina
  4. Marcus!!!

    Després d'una bona temporada sense seguir-te (em vaig despenjar quan vas deixar Àfrica) em torno a enganxar al teu blog per seguir les teves aventures.

    M'alegra veure que encara voltes i que tot et va la mar de bé. Que et duri per molt de temps més!

    Una abraçada ben gran "nanu" :)

    ResponElimina
  5. Meri, tu sí que ets una crac! :D Merci!
    Kgun10, és un plaer saber que gràcies al blog aprens coses cada dia. Moltes gràcies :P I crec que no cal que et digui quines coses dolentes de mi vaig escriure al globus per treure-me-les de sobre. Saps quins són els meus defectes... doncs tots ells :)
    Sergi! És un plaer tenir-te de nou entre nosaltres :) Espero que estiguis en plena forma :) Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. Marc, com tu fas per anar-te trobant sempre noies, i a més molt maques?? No et podràs queixar que fins ara has estat sempre ben envoltat, ehh!

    ResponElimina
  7. Hehehe, sóc un imant per les noies maques i intel·ligents :P

    ResponElimina