dissabte, 10 de març de 2012

Navegant per les fantàstiques illes Togean, Sulawesi part 2

Seguim a Indonèsia, concretament al nord de Sulawesi, aquesta illa amb una forma peculiar. Hem deixat la sang i fetge de les terres de Tana Toraja per endinsar-nos en un petit arxipèl·leg d'illes fantàstiques: les illes Togean. La Susana, en Wilco i jo arribem tard a l'illa de Kadidiri, quan s'està fent fosc. Estem cansats, una mica de mala llet, xops del viatge en barca però contens per haver acomplert el nostre objectiu: arribar a les Togean a temps per celebrar-hi el Cap d'Any. 

Great Island hopping through the Togean islands, Sulawesi part 2

We're still in Indonesia, in the north of Sulawesi. We left the bloody fields of Tana Toraja to get into the small archipelago of the Togean islands. Susana, Wilco and I are still together and we arrive late to Kadidiri island when it's almost dark. We are tired, mooody, wet from the boat trip but very happy to be able to accomplish what we wanted: getting to the Togean islands before New Year's eve.





Per poder venir aquí ràpidament hem hagut d'agafar la barca de l'hotel més car, però ha valgut la pena. Per 18 euros al dia tenim una habitació enorme davant de la platja, dutxa (enlloc de cubells), aigua corrent, 3 àpats al dia i un munt d'hamaques amb bons coixins per descansar. Sona bé :)

To come here as fast as possible we had to take a fast boat from the most expensive hostel  and we have to stay with them. It's wort it. We pay around 18 euros per night with 3 meals included, a real shower, flushing water and lots of bedding at the beach to rest and relax.




Els dies passen en la bonica platja del Kadidiri Paradise resort. M'encanta. Jo llegeixo estirat tot el dia en un matalàs a la passarel·la de fusta que hi ha a la platja. Un lloc privilegiat. Mentre els altres van a caminar, a fer snorkelling i passen més temps junts, jo segueixo a la meva hamaca. Ho necessitava. Les vistes des d'allà són precioses. El color de l'aigua excepcional. Em fa mandra moure'm inclús per anar a dinar. Qui vol fer res al paradís?

The days go by in the small beach of Kadidiri Paradise resort. I love it! I spend my days lying on a beach mattress at the woodden platform. I don't do anything but see the hours go by while I read, rest and feel on holidays. The others go to do some snorkelling, walking in the jungle and have some fun together. On the other hand, I spend 5 days doing nothing. I needed it. The views from where i lay are very pretty and the colour of the water in fantastic. I'm even lazy to go to eat!




Arriba Cap d'Any i no tinc ni internet, ni cobertura al mòbil ni puc tallar arbres per fer una foguera i fer senyals de fum. Llàstima! Passen els dies i no puc contactar amb la família i els amics. Ho sento!!! Ja se sap que quan s'està al paradís... El sopar de Cap d'Any és d'allò més entretingut: empal·len un corder com a les pel·lícules i van donant-li voltes al damunt de foc. Hi ha música, ballaruca i poc alcohol que és car! Una ampolla de cervesa val uns 4 euros.

It's New Year's eve and there's no internet, no cell phone reception, no nothing that would help me to say hi to my family and friends. And I'll be 10 days in those islands! That's the only problem of paradise (or is it maybe a blessing?). The dinner is really interesting. We eat a goat that has been cooking all day on the beach fire. There's music, dancing and not much alcohol becuase it's expensive! One bottle costs 4 euros! Damned islands!





Després de sopar, a les 7 de la tarda, estic tan cansat de no fer res que decideixo anar a fer una migdiada. És que això d'haver d'esperar 5 hores per poder celebrar el nou any és una putada! Els altres es diverteixen i jo intento dormir. Sembla que m'ha picat la mosca tse-tse i entraré en coma! Però com puc tenir tanta son? Em desperto a les 11 i mitja, celebro el Cap d'Any i torno a dormir abans de la una!

My problem is that the dinner is at 7 pm and what are we supposed to do until midnight? Well, I'm so tired that my decision brings me to my bed. Then I wake up a 23.30 h, have a small party with my friends and go back to bed before 1 am. It looks that this year my New Year party is calm but better than last year. No sadness, just tireness. 





Els dies passen i en Wilco ha de marxar. El seu visat expira i vol explorar més illes, però no ho fa sol, ho fa amb 4 americanes que jo descriuria com... ties bones! Quin paio, ell sí que en sap. Jo marxaré amb la Susana i dues parelles, una de Canadà i una altra de Holanda / Alemanya... avorrit!!! Ens feia mandra canviar de platja però val la pena fer-ho. Al final anem a un parell d'illes, a descobrir unes platges amagades molt xules, a fer snorkelling, a menjar i a dormir! Relax.

Days go by and Wilco has to leave. Actually, he wants to join 4 pretty American girls to do some island hopping. Nice Wilco! You're my hero! My adventure leads to stay some more days there and leave afterwards to some other islands with Susana and 2 more couples from Canada and Holland / Germany.




I aquí ve la gran crítica! Segur que ja l'estàveu esperant i pensàveu que era estrany que en Marc no digui res dolent d'aquests llocs. Doncs sí. Les Togean tenen un punt feble. El fons marí és d'una qualitat molt pobre. Els pescadors l'han destrossat pescant amb dinamita. Els coralls estan trencats i poques zones queden que valguin la pena d'explorar. És una gran llàstima i quan veus els coralls en aquell estat et fa ràbia. 

And here comes my criticism. The Togean islands have a big problem: the coral is in poor quality. The fishermen use bad techniques to fish like dinamite fishing or cyanide. The corals are broken, dead or they don't exist anymore. It's so sad and frustrating when you see it.





Passem els dies molestant a crancs gegants, fent salts increïbles des d'un trampolí, juguant amb uns cadells de gos... Això és vida!!! Cada illa ens ha agradat més que l'anterior. Amb els nostres nous amics ens ho hem passat molt bé fent uns 10 dies de R&R (rest and relax), però ha arribat el moment de tornar a la civilització. Un viatge de 10 hores en ferri (on vam pagar als mariners per robar-los el seu camarot) i 8 hores en un minitaxi que ens va matar les cames, i finalment arribem a Manado. Una ciutat horrorosa que només té un interès: poder accedir a les illes del voltant famoses mundialment pel seu submarinisme.

The new islands are really nice. We're happy we had the energy to explore other places. We see huge coconut crabs, we play with puppies, we rest, we enjoy the food and the beach... that's life! But it's time to go back to civilization and that means 10 hours by ferry (where we took the staff's cabin) and 8 horrible hours in a taxi, to get to Manado. An ugly city that has only one interest: it's the gateaway to the fantastic diving in Bunaken and Lembeh.





Bunaken és la gran estrella. Una illa envoltada de parets plenes vida submarina. Com als llocs anteriors, aquí també és pensió completa i tenim una habitació gegant per un preu raonable. Faig una mica de submarinisme i snorkelling. El lloc és fantàstic i no volem marxar però tenim uns vols d'avió que ens esperen. La Susana se'n va cap a Sumatra i jo cap a Borneo. Per altra banda, a Bunaken tenen un altre problema, la brutícia! Com ho llencen tot al mar, la porqueria d'una ciutat sencera com Manado ve a parar a Bunaken degut a les corrents. És una gran pena!

Bunaken is the big star here. An island surrounded by walls and incredible wildlife. You pay the accomodation for a fixed price with meals included. It's not bad and we meet everyone we met previously travelling in Sulawesi. Fun.We dive and snorkel all day long. The place is great and we don't wanna leave but several planes will take us soon to our next destinations. Susana is going to Sumatra, the Canadians are going to Maluku (I'm jealous!) and I'm goig to Borneo. I will also say that Bunaken has another important problem: littering! You're diving and it's easy to see trash. It's not nice to see but this small island is next to a big city and there's nothing you can do about it. So bad!





Abans de marxar tenim temps de visitar el famós mercat de Tomohon on venen rates, ratpanats, gossos sucarrimats, serps i altres coses fastigoses. Jo crec que s'ho mengen! Mmmm, m'entra gana! Una mica de rata farcida de ratpanat amb suc de gos succarimat!!! Deliciós! Au, ens veiem a Kalimantan.

Before leaving Sulawesi we have time to visit the famous market in Tomohon where you can buy rats, bats, snakes, roasted dogs... I think that they eat all that. I'm getting hungry! Now for breakfast I could have some rat stuffed with bat and dog juice! Delicious! See you soon in Kalimantan!









1 comentari: