dimarts, 17 de maig de 2011

Seguint els passos de "Carlitos" Darwin

Em desperto, incòmode, a l'autocar que em duia fins a Guayaquil, la ciutat més poblada de l'Equador i no n'és la capital. L'aire que és respira és diferent, el paisatge és diferent, fins i tot la gent és diferent. Estic envoltat de palmeres i plataners. Quant de temps feia que no veia això? I com ho he trobat a faltar!!! He estat 6 mesos passant fred al sud del continent: Argentina, Xile, Uruguai, Bolívia i Perú. Ara per fi, torno a poder anar amb pantalons curts i samarreta. S'agraeix moltíssim retrobar-se amb el clima tropical! La prova de la calor que fa aquí és que els hostals barats no tenen ni aigüa calenta.


View Volta el mon in a larger map






Aquí hi ha escuts del Barcelona per a tot arreu. Bé, dels dos Barcelones. El primer és el que coneixem tots, i el segon és l'equip local, anomenat Barcelona Sporting Club, fundat per catalans i equatorians el 1925, amb el mateix escut que el Barça, només canvien les inicials.




Rafael Correa és el president. Les poques coses que sé d'ell han fet que tingui el meu suport. Durant la meva estada hi ha hagut un referèndum promogut per ell mateix en el qual, entre altres, es demanava a la població si volien impostos directes i seguretat social, o investigar les 100 famílies més riques del país (els que tenen més d'un milió de dòlars) i averigüar l'origen de la seva riquesa. Es suposa que molts dels seus diners provenen del narcotràfic i del blanqueig de diners per part de màfies colombianes. Ha guanyat el "sí" però a Equador els vots blancs i nuls es sumen al perdedor!!! La oposició parla d'empat tècnic. Benvinguts a l'Equador!




Guayaquil és una ciutat que m'ha sorprès positivament. El seu malecon és impressionant, el barri de Las Peñas és encantador i té unes vistes espectaculars. A més hi ha un parc amb iguanes que és passegem lliurement per tot arreu. Tanmateix, hi han guardes que vigilen els iguanes. I ha gent que els roba per vendre'ls ja que a molts països es mengen aquests simpàtics animalons.




Jo passejava feliç i content pels seus carrers. Feia molt de temps que no caminava aixecant els braços en senyal de felicitat. Toranava a sentir-me en plena forma i molt content de la meva aventura! Fantàstic, en marc torna en la seva millor versió!




Un vol a la petita ciutat de Puerto Ayora, seria l'inici de la meva aventura a les illes Galàpagos que és un dels plats forts del meu viatge per Sudamèrica. Tinc una sensació especial quan estic en una illa. M'encanten! I aquí, tot és especial: pelicans intentant de robar el peix dels pescadors o un lleó marí esperant algun troç de peix, tot en ple centre de la ciutat! Les Galàpagos és diferent a tot el què he vist abans. Un dia vaig anar a una terrassa davant del mar, amb la Samantha, i la taula que haviem escollit estava ocupada per un lleó marí!




Al 1838 Charles Darwin va venir a les Galàpagos i s'hi va estar 5 setmanes navegant per les diferent illes. Un cop a casa, va tardar 20 anys en escriure tot el què havia après sobre els animals i el 1859 va publicar la seva famosa teoria de la evolució. Avui, el 97% del territori està protegit i és un Parc Nacional. El 3% restant representa els pobles i carreteres. Els turistes poden visitar només unes zones determinades en cada illa i allà hem de seguir els camins marcats sense mai perdre el guia.




Tot el continent sudamericà pateix una plaga: els gossos abandonats i els no abandonats. Quasi es veuen més gossos pel carrer que persones! A les Illes Galàpagos no tenen aquest problema ja que una part dels diners que paguem (100 $) com a entrada a les illes va destinada a eliminar totes les espècies no autòctones, o el que és el mateix, les que han estat introduïdes per l'home des de la seva arribada. Això inclou els gats i els gossos, però també els cavalls, les vaques, les rates... Els incondicionals dels animals no heu de patir que no els maten pas amb un fusell. Tenen un programa amb el qual castren tots els gats i gossos de la illa. Preveuen que en 15 anys no en quedarà cap. Aquesta és una de les raons per les quals els turistes no poden entrar a l'illa amb animals domèstics. Una altra prevenció és fumigar l'avió cada vegada que arriba a l'illa per matar tots els mosquits, plantes o altres bitxos que hagin pogut agafar el mateix vol.




Com la majoria dels turistes que venen aquí sense gaire temps per veure-ho tot, vaig contractar un creuer en vaixell durant 8 dies amb el Encantada (http://www.encantadasailboat.com/), un vaixell petit però maco i còmode.




La meva experiència aquests dies de creuer ha estat excel·lent, increïble, fantàstica! Ha superat totalment les altes expectatives que tenia. Els paisatges són espectaculars, les platges sorprenents i la vida animal impressionant. He pogut fer snorkelling rodejat de lleons marins que em miràven fixament, taurons d'aleta blanca i d'aleta negra que donàven voltes a 1 metre a sota meu mentre els obserbava atentament, pingüins, tortugues enormes, milers de peixos de colors...




I fora de l'aigüa he vist desenes de iguanes, ocells amb característiques impensables, lleons marins que ens barràven el pas a les platges o a les passarel·les, o mussols diurns. La veritat és que estic encantat i ho recomano a tothom... MENYS als qui es maregen molt als vaixells. He de dir que els vaixells es mouen molt durant les travessies i les pastilles pel mareig són una necessitat constant. I de nit, envoltats de mar, es poden veure milers d'estrelles mentre creuem l'Equador.




Uns dels ocells que hem vist, en anglès els han batejat blue-footed boobies. Pels qui no entengueu el doble sentit, podeu mirar el diccionari. Vaig estar a punt de comprar-me la excel·lent samarreta de I Love Boobies. Fantàstica! hahahaha. Per cert, són els ocells amb potes blaves que podeu veure en una foto. També n'hi ha amb potes vermelles i bec blau.




Un cop a terra, decideixo viure una altra experiència única: fer submarinisme amb taurons martell. L'indret és espectacular i en un moment ens troben envoltats de desenes de taurons que ens miren amb curiositat. També veiem altres espècies de taurons, rayes, tortugues, peixos... les inmersions són fantàstiques.




La resta del temps vaig anar visitar diferents platges i atraccions de l'illa, com Tortuga Bay, la platja dels alemanys o las grietas. Tanmateix, aquí em trobo amb el mateix problema que a l'illa de Pasqua: tot és 3 vegades més car que al continent. Menjar i dormir surt car, però segins la meva opinió, val la pena venir aquí uns dies per poder visitar aquest petit troç de paradís.




El meu vol de tornada al continent va ser ràpid. En 3 hores vaig aterrar a la capital del país, Quito. A l'aeroport vaig demanar quant em costaria un bitllet d'avió fins a Bogotà, capital de Colòmbia. La senyora em va dir que 450 $ i a mi se'm va dislocar la mandibula. Es tracta d'una quantitat ridícula per un vol de 1 hora i 10 minuts. Li vaig dir a aquella senyora que preferia fer els 1.300 quilòmetres caminant, hahaha.




Així que, quasi de nit, vaig saltar en un taxi en marxa (mentida però sona més divertit, no) que em va portar fins a la estació d'uns busos vells i ronyosos que m'havien de dur 5 hores al nord, a la frontera entre Equador i Colòmbia. Allà em vaig allotjar al Plaza Hotel. No us emocioneu pas, no era de la mateixa companyia que els Plaza, era un hotel més vell i més ronyós que l'autocar que havia agafat abans. Vaig tenir un flashback on em veia en aquells hotels africans... almenys aquest tenia aigüa calenta! 6 dòlars ben invertits! Colòmbia prepara't que ja vinc!!!




























8 comentaris:

  1. Ostres Marc, no saps pas l'enveja (i de sana res!! :) que em fas!!!

    ResponElimina
  2. Ei company sòc el David l'administrador de Blocaires del Pirineu, amb el teu permís afegirem el teu bloc a "Destacats".

    ResponElimina
  3. Wow! Your photos are magnificent Marc!! It really takes us back! (Alieke & Seb)

    ResponElimina
  4. Senzillament fabulos ! Impressionant ! Gracies per compartir-ho amb nosaltres.
    Cuidat molt.

    ResponElimina
  5. Hola Marcus
    A mi em pica la curiositat de saber si després d'haver visitat aquesta mítica illa hauràs o no no meditat sobre les teories del Sr. Darwin? Si n'estaràs preparant unes de pròpies? O si creus que en el fons son collonades?
    Per cert molt curiós lo que expliques que capen els animals no autòctons, força curiós. Ara si tenim ganes de divagar, tot i que estiguin tan sols 10 o 15 anys per l'illa es força possible que en aquest temps els animals al·lòctons puguin modificar el comportament dels autòctons amb lo qual modificar també la seva evolució...
    Deixo d'enrotllar-me per desitjar-te bones vacances per Colòmbia.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tothom :)
    Kgun10, doncs sí he meditat sobre les teories del Sr. Darwin i la meva teoria està quasi acabada. Serà revolucionària i enviarà totes aquestes mentides al fons de l'oceà! Hahahahaha
    Animals al·lòctons??? OMG, hahaha Kgun10 m'acabes de matar de riure, com sempre! Gràcies per ensenyar-me paraules noves! :D
    Responent a la teva pregunta, com les autoritats volen evitar justament que els animals al·lòctons canviin el comportament dels animals autòctons, la única solució que troben és elimiar de l'illa els al·lòctons. A més, porten més de 100 anys convivint. 15 anys més no canviaran gaire les coses :P
    Au xiquet, cuida't molt i que ja m'explicaràs com ha anat la xino-xano!

    ResponElimina
  7. Marc,
    la Eva P. em diu que vigilis, no sigui que també capin a d'altres espècies animals no autòctones...jejeje
    Bé, com sempre et seguim, al menys un cop a la setmana entrem al teu blog..
    Petons des d'Andorra

    ResponElimina
  8. Hehehe, Ja vaig en compte!
    Gràcies i petons a tot el MAE!

    ResponElimina