dissabte, 16 de juliol de 2011

Venezuela, una perla a descobrir

Bon dia i bona hora! Em fa il·lusió actualitzar el meu blog avui, dia del meu 32è aniversari! El passaré a Isla de Margarita, Venezuela, però això ja us ho explicaré la propera vegada...







Venezuela és un país que produeix tot tipus de reaccions curioses entre els viatgers. La majoria no en volen ni a sentir parlar degut a la seva perillositat. Es tracta del país més perillós que no està en guerra: cada cap de setmana a Caracas, la capital, hi han 40 morts. Els segrestos i assessinats són corrents i tothom et pot explicar alguna història d'algun familiar o conegut que ha sigut víctima de la violència que s'estén a tot el país. Tanmateix, els pocs que entren a Venezuela en surten meravellats.



Hem sentit tot tipus d'històries horroroses. Et maten per robar-te 5 euros. Et maten si el teu germà deu diners. Et maten per robar-te el mòbil encara que tinguis 13 anys. És una bogeria.



D'altra banda, el president Chávez converteix el país en una lluita constant pel comunisme o el seu socialisme. Vol convertir Venezuela en un país que no depengui de l'exterior i per això ha financia la seva revolució contra el capitalisme venent pretroli a Europa i Àsia. Així que cada vegada depèn més d'ells.



Així com els cotxes a Colòmbia funcionen amb gasolina i gas natural perquè la gasolina és molt cara, a Venezuela el combustible està subvencionat pel Govern. I quan costa 1 litre de gasolina? Doncs jo encara estic indignat des del dia ho vaig veure: omplen 13 litres de gasolina amb 10 cèntims d'euros!


La Beth va decidir a última hora que m'acompanyaria ja que quan va passar per Venezuela estava malalta i no va poder fer res del que volia. Per a mi és una bona notícia ja que no havia trobat a ningú que m'acompanyés a aquest país i em feia molt de respecte recórre'l sol. Gràcies Beth!



El pais de Chávez ha resultat ser una grata sorpresa per a mí. Quasi sense turistes, me'n vaig enamorar quasi a l'instant. Jo crec que també degut a la seva perillositat i a la emoció que això produeix.



El gringo trail, la ruta que recórren la majoria de viatgers que vénen a Sudamèrica, va des de Buenos Aires (Argentina) fins a Cartagena (Colòmbia), travessant Xile, Bolívia, Perú i Equador, és a dir, la ruta que he fet jo fins ara. En aquesta ruta et canses de veure turistes i més turistes. A vegades és agoviant. Venezuela queda totalment fora del gringo trail. Aquí ets sovint l'únic viatger de l'hostal i quasi segur, no en trobaràs més de 10 en la teva mateixa ciutat. Per a mi, això és fantàstic!



Vam creuar la frontera de nit en direcció a València (també podem trobar una Mérida o una Barcelona) en un autobús amb l'aire condicionat al màxim. Estan bojos aquests venezolans però perquè l'autobús funcioni de manera òptima, l'aire ha d'estar encès tota la nit. Tothom porta flassades i abrics per intentar dormir a menys de 20 graus. Afegeixo que una altra mala mania que tenen és tenir sempre la música, normalment reaggeton de la pitjor espècie, el més alt possible. Passegem per les ciutats amb el maleter obert i els altaveus al màxim. Aquests venezolans estan bojos!



La nostra destinació era un parc nacional anomenat Morrocoy. El poble de Chichiriviche ens seriviria de camp base per accedir a unes illes, que diuen, són força maques. Totes les ciutats i pobles de Venezuela són pobles de mala mort, o com en diuen en anglès, shit holes. Aquest no n'és una excepció. El poble és famós perquè aquesta Setmana Santa hi van matar un turista alemany.



Vam trobar un hostal acollidor amb una senyora encantadora i vam anar a fer una cervesa. Xerrant amb els amos de bar, ens van acabar convidant a 5 cerveses a cadascú! Això encara no m'havia passat enlloc més de Sudamèrica. Vam agafar una barqueta per anar a passar el dia a una illa que sembla la més famosa de la zona: Cayo Sombrero.



Cayo Sombrero resulta ser un dels paradisos més impressionants que he visitat mai. Li dóna mil voltes a totes les altres platges que he pogut veure a Sudamèrica i és lleugerament més maca que les vistes a Mozambic i Zanzibar. Fins i tot la beth que ve de la costa brasilera diu que les platges de Brazil ni s'acosten a la bellesa d'aquesta. Així doncs passem un dilluns al paradís, envoltats d'aigüa turquesa, sorra blanca i cocoters. Mengem calamar fregit i fem centenars de fotos.




En aquest moment ja he decidit que Venezuela és el meu país preferit en aquest continent... i de lluny! I sabeu que Venezuela ha guanyat més concursos de bellesa que qualsevol altre país? Les dones són impressionants però totes tenen els pits operats. El que trobo hilarant és que els maniquins de les botigues tenen tots uns pits enormes!!! Fantàstic! La Beth i jo, quan estem a la platja, ens passem el dia mirant si són operats o naturals. És interessant veure com quasi el 50% de les donen s'operen.


De València anem cap a Mèrida què sembla ser una de les ciutats més maques del país. Està envoltada de muntanyes i és ideal pels esports d'aventura. A nosalres ens serveix com a punt de partida per anar a Los Llanos, una zona de sabana a la part central del país.


Dormim en una campament amb la família propietària. L'ambient és fantàstic i com era d'esperar som els únics turistes. La filla de la jefa s'ha graduat a l'escola i organitzen una gran festa. El primer dia maten un porc i jo no me'n perdo ni un detall. Primer li donen un cop de destral al cap perquè no cridi quan el maten i llavors li claven un ganivet al coll. Tothom espera que es desagni i recullen la sang per fer-ne botifarres. Li tiren aigüa bullent per sobre per treure-li tot el pèl. Amb molta traça i l'ajuda d'un ganivet, ajudo en la tasca. El mitja hora el porc ja no té ni un pèl!


El dia següent maten una vaca. La lliguen per les quatre potes i li claven un ganivet al coll. Es desangna ràpidament fins que mor. El primer que fan és treure-li la pell i començar a tallar troços. Ells saben perfectament com tallar cada troç i quina part de l'animal és. Finalment arriben als budells: intestins, fetge, estomac... tota una classe d'anatomia.

He de dir que encara que la festa no estava inclosa en el tour, va ser de lo més interessant del cap de setmana! Ambdós animals van ser empalats i rostits. Estàven boníssims!


Les activitats que havíen vingut a fer també van ser d'allò més interessants. primer vam anar a pescar piranyes. És tot un art i no en vaig pescar cap! La Beth en va pescar dues i els nostres guies una vintena.

La segona activitat va ser un passeig en barca pels rius inundats per les pluges. Allà vam poder veure caimans, iguanes pujats als arbres, una serp, molts ocells i un dofí rosa, el meu preferit. La excursió va ser fantàstica ja que l'àrea és preciosa.


La tercera activitat va ser una passejada a cavall per la zona limitada per la immensa quantitat d'aigüa que ha caigut durant tot l'any. I la darrera va ser un safari en jeep. Vam veure capibares que són els roedors més grans del món, caimans a la vora de la carretera, una anaconda de 4 metres i els guies van agafar un caiman per poder-nos fer unes fotos amb ell.

Els 3 dies que vam passar a Los Llanos van ser increïbles, una prova més de la diversitat de paisatges i atraccions fabuloses que té Venezuela. Tanmateix, ja teníem ganes de tornar a la platja i vam escollir un petit poble de pescadors per anar a passar uns dies de relax. Un altre dilluns en una platja de cocoters. Quina mala vida!!!


Per acabar, us explicaré una curiositat sobre les guies de viatge. El propietari d'un dels hostals que hem estat ens va explicar una petita anècdota que ha tingut amb una guia europa. Per exemple, ell surt a la Lonely Planet, que és la més utilitzada pels viatgers. Ell surt a la guia perquè els de la Lonely Planet consideren que es mereix surtir-hi. Doncs una guia francesa que comença per Petit i acaba per Futé, li van exigir uns 300 euros per sortir en ella. Per a mi és una bona raó per no comprar-la.


5 comentaris:

  1. Caram amb Venezuela, 40 morts cada cap de setmana! Lo millor per mi? Doncs que no t'hagi passat res.
    Que macos els caimans, no et va mossegar cap? I l'anaconda també la vas agafar en braços? ;)
    Bueno happy birthday to you, però ja tenim ganes d'estirar-te les orelles, perquè no vens a passar uns dies de vacances per Andorra? =P
    Venga que vagi tot de conya i bones vacances!!!

    ResponElimina
  2. Ei Kgun10 :) Merci, però no m'ha passat res perquè sóc una persona que va amb molt de compte i no surt de nit per Venezuela :) I sí, l'anaconda la vaig agafar en braços, cosa de la qual no n'estic gaire satisfet ja que no ho recomanen per la seva pau espiritual :P

    Xeics, moltes gràcies :)

    ResponElimina
  3. Hola Marc!.. Estoy en Alemania con mi hermana y estamos viendo tu blog.... fotos son maravillosas y has recogido muy bien la escencia de nuestro pais... Nos alegra que la hayas pasado bien y nos encata haberte conocido.... Gracias por cerrar con nuestra foto de despedida.
    Besos, Patricia y Jenny

    ResponElimina
  4. Un abrazo muy fuerte a mis hermanas favoritas en Venezuela!!! Espero que estéis muy bien y nos volvamos a ver algún día!

    ResponElimina