diumenge, 19 d’agost de 2012

Caves, Ruins and People in Southern Laos

Alex and I wanted to visit nothern and southern Laos; the south being the least touristic part. The big majority of backpackers usually only visit the north part and then go south from Hanoi to Saigon following the Vietnamese coast, forgetting the south part of Laos. We both have already been to Vietnam so we decide to visit the southern part of Laos that has many interesting attractions.

L'Alex i jo visitem tot Laos de nord a sud; la part sud siguen molt poc turística. Normalment, els altres motxil·leros només visiten el nord ja que és on es concentren la majoria d'atraccions del país oblidant-se de tot el sud. Després, baixen en direcció sud des de Hanoi fins a Saigon recorrent tota la costa de Vietnam. Nosaltres ja hem estat prèviament a Vietnam així que volem visitar el sud de Laos que guarda algunes joies que tenim moltes ganes de veure.







The first one is the underground river of Kong Lo, and of course, it's impossible not to compare it to the one in the Philippines. There's many differences between both but at the end, it's almost the same: they are rivers in caves. The good aspects of the one in Laos is that not being a Wonder of the World, it's not very well known so there's not many tourists. Well, actually there's almost none, so it's much cheaper and the experience is better. Moreover, you go all the way into the cave and you exit the cave on the other side. It's a 7.5 km cave and for a while you leave the boat behind to avoid some rapids and to see the rocky formations. My personal opinion is that the one in the Philippines is not that bad (even if criticized by many) and the one in Laos is not that good (even if admired by many). The experiences are different but the underground rivers are almost the same.

La primera és el riu subterrani de Kong Lo i és clar, ens és impossible no comparar-lo amb el de Filipines. Hi han moltes diferències entre ambdós però al cap i a la fi, són quasi el mateix, dos rius dins d'una cova. El millor del de Laos és que quasi no hi han turistes així que la experiència és molt més bona i autèntica. A més recorres tota la cova, fins que surts a laltre costat a l'aire lliure. Es tracta d'una cova de 7.5 quilòmetres i, durant el trajecte, abandones la barqueta uns minuts per evitar uns ràpids i poder gaudir de les formacions rocoses. La meva opinió és que ni la de Filipines és tan lletja (molta gent la critica) ni la de Laos és tan maca (tothom l'admira). Les experiències són molt diferents però la cova i el riu subterrani són quasi els mateixos. Per a mi, un empat.




View Volta el mon in a larger map


From there, it took many hours even traveling at night to get to Savannakhet. We arrived at midnight and we could have a cold beer and a noodle soup. That was surprising because in many cities in the touristy north of the country restaurants and bars have to close at 10 pm.

D'allà ens va costar moltes hores d'autocar arribar a Savannakhet, una ciutat més al sud. Vam arrivar a les 12 de la nit amb molta gana i curiosament aquí, a diferència de moltes ciutats turístiques del nord del país, no tanquen bars i restaurants a les 10. Així que acompanyat d'una parella d'australians ens vam beure una cervesa i vam menjar una deliciosa sopa de fideus com a ressopó.





Savannakhet is a colonial city not as much beautiful as Luang Prabang but it's very pleasant to wander around and people are surprisingly friendly. Kids and adults are welcoming us from everywhere for the first time in Laos. It seems evident that there's not many tourists around here. And this is my dilema about people in Laos. Are they friendly? Everybody I met before say they are but my friend Maike was the only person who told me they are very unfriendly. This surprised me and honestly I didn't believe her much.

Savannakhet és una ciutat colonial però que no li arriba a les soles de les sabates a Luang Prabang en termes d'edificis, paisatges i cultura. Tanmateix, és molt agradable per caminar i la gent és sorprenentment amable. Aquí, nens i adults surten de tot arreu per a saludar-nos i fins i tot, a vegades, hem de buscar la persona que ens ha saludat ja que ens costa de veure-la. Es nota que no hi han gaires turistes... i aquí arribo a un dilema que he tingut a Laos. És la gent simpàtica? Doncs tothom, absolutament sempre, m'havia dit que la gent de Laos era molt simpàtica. En canvi, la meva amiga Maike, d'Alemanya, va ser l'única persona que em va dir que no són gens simpàtics. Això em va extranyar bastant i honestament, no me la vaig creure gaire.






Maike was right. Their friendliness is no genuine. They only say hello if you say hello first, and you don't always get an answer. After 3 years traveling this was my way to know if people are friendly, and in Laos, with the exception of Savannakhet, they aren't. I have a couple of examples. Some friends had a motorbike accident. They were badly hurt and bleeding a lot. They asked the man with the only car in the village to help them and take them to the closest hospital. The man asked for more than a 100 dolars. After a lot of negotiation and trying other ways, they had to pay what was asked.

La Maike tenia raó. La simpatia de la gent local no és genuina. Si tu no dius hola, ells no et diran hola, i no sempre et contestaran. Després de quasi 3 anys viatjant, aquesta és la meva forma de saber si són simpatics o no. I a Laos, amb la excepció de Savannakhet, no ho són. A més, tinc un parell d'exemples. Uns amics van tenir un accident de moto a prop d'un poblet. Amb ferides per a tot arreu i sagnant com porcs, es van dirigir a l'única casa que tenia cotxe per demanar-los si els podien dur a l'hospital més proper. El propietari els va demanar més de 100 dòlars. I no es van moure d'allà fins que no va pagar. 






And what I lived: Alex and me were traveling in a van and we got stuck in the mud. After pushing for some time and not succeding getting the car out of the mud, I asked the local people, about a hundred, that were looking at us while laughing at us. They had a great time seeing us pushing and being covered by mud and despite my pleading for help, they kept laughing at us. They didn't move a muscle until the driver gave them money. I also have witnessed many motorbike accidents and the local people can only laugh at the poor old grandpas laying at the ground in the middle of a wet road. They never help anyone, they just have fun, even more when I try to help them. I'm sorry but I don't like them. They are so unfriendly! Bad people with some exception, of course.

Un exemple propi: l'Alex i jo anàvem en camioneta i de sobte ens vam quedar estancats pel fang. Erem 10 al cotxe i després de molt empènyer vam veure que no podiem treure el cotxe d'allà. Jo vaig demanar ajuda al centenar de persones locals que s'ho miraven i es morien de riure mentre empenyíem i ens omplíem de fang. Fins que el conductor no els va pagar diners, allà no va moure ningú un dit. A part d'això, he vist molts accidents de motos a Laos degut a les pluges. Quan això passa, l'únic que saben fer ell locals, és morir-se de riure, o riure's de mi quan els vaig a ajudar. Per tant, els tinc molta mania. De simpàtics res, són uns mal parits enormes, amb algunes excepcions, és clar.






We also visited some Khmer ruins in Champasak. Laos once belonged to the Khmer empire known today as Cambodia. It was very interesting and the landscapes were great. It's a group of temples hidden in a part of jungle that are worth visiting.

Vam visitar les ruines Khmers de Champasak (tot Laos va pertànyer a l'imperi Khmer avui conegut com Cambodja). Va ser interessant i les vistes impressionants. Es tracta d'una serie de temples, alguns amagats dins la vegetació de la selva.





Our last stop was Don Det in Four Thousand islands. It's like an inner delta. The Mekong river is very wide and there's islands in the middle with some small villages. It's very beautiful. The bungalows are cheap and next to the river, good atmosphere, nice restaurants and many things to do. The last day we rented bicicles and we went to a different island linked by a bridge that once had rails for a train. We went to beautiful waterfalls and crossed interesting river towns. It was a fantastic day.

Per acabar, vam anar a Don Det, a les 4 mil illes que és com un delta interior. És a dir, una part del riu s'eixampla i quan el nivell no és gaire elevat, sembla que hi hagin illes. Tothom m'havia dit que era molt maco i tenien raó. Habitacions barates davant del riu, restaurants per tot arreu, bon ambient motxil·lero. El darrer dia vam llogar unes bicicletes i vam anar a l'illa del costat a veure unes cascades impressionants tenint en comptes que es tracta del riu Mekong! Va ser un dia genial on ens vam ficar per caminets de cabra on els turistes no s'arrisquen a anar.




The bad part of this paradise is that it's all a rat trap for tourists, a rip off. Food was more expensive than anywhere else and the scales to weight the laundry are wrong! If you have 2 kg, they show 4 kg. It was terrible. It was difficult to find one that was right. On the other side, they have a monopoly for transportation. If you  buy a bus ticket, you cannot get on the boat to leave the island, there's no room for you. A 5 hours trip is 25 $ and a short trip to the border (40 minutes) is 6 $. Usually it's 1 $ per hour. We only booked a bus to the border hoping to find some kind of transportation on the other side. The guy of the bus company laughed at us and even screamed to us saying that we wouldn't find anything. Of course, it took only 5 minutes to find another minivan.

Tanmateix, un paradís com aquest havia de pagar el seu peatge. La gent local eren, quasi tots, uns estafadors. El menjar costava el doble que a la resta del país, les balances amb les quals et pesaven la roba bruta estaven trucades! Jo vaig portar una bossa petita d'un quilo i mig i en sortien 3 quilos!!! I a l'Alex, que tota la seva roba pesa 3 quilos, la balança li donava 4. Quina ràbia... són tan lladres! A més, el transport per creuar a Cambodja està monopolitzat. Només pots deixar l'illa amb les seves barques, però primer has de comprar un bitllet de bus. Sinó, les barques estan plenes i no tenen lloc per a tu. Per un trajecte de 5 hores et cobren 25 dòlars!!! Normalment haurien de ser 5. Al final vam pagar fins a la frontera amb la idea d'agafar transport des d'allà.




The official price of the visa for Cambodia is 20 $ but the bus guy charges 30 dolars for doing all the work with Immigration. Of course we did it ourselves. They charged for the visa 23 $, plus 2 $ each side for the stamp on the passport! After 3 years traveling in Africa, South America and Asia, this was the first time I had to bribe anyone, and he was an immigration agent. As everything in this area, it's a real rip off. It was very frustrating and enerving.

El noi de l'agència se'n va riure de mi i fins i tot em va cridar quan no vaig voler pagar més enllà de la frontera. Deia que no trobaria transport... vaig tardar menys de 5 minuts en trobar-ne un i molt més barat. A més, després de 3 anys viatjant per Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia, he trobat la primera frontera on s'ha de sobornar als agents d'imigració perquè et segellin el passaport! Molt fort i indignant. El visat per entrar a Cambodja, de forma oficial, val 20 dòlars. Ells te'n cobren 23. A més, si vols els segells d'entrada i sortida al passaport et cobren 2 dòlars a ambdós costats! Fa una ràbia! Hi ha gent que s'hi nega però sempre acaba amb crits, nervis, frustració i pèrdua de temps. A més, també et volen enganyar amb una prova sanitària que et costa 1 dòlar (no cal fer-la perquè és una burrada). Al final, t'han cobrat 28 dòlars quan en realitat són 20. Bé, si no vols ni preocupar-te, el de l'autocar t'ho fa tota la gestió per 30. 





I left Laos being very angry, upset, disappointed and frustrated. Laos is a very beautiful country with amazing lanscapes, culture, traditions, good food but people are becoming bad. Too many tourists I guess but Thailand have more tourists and they don't have this problem, at least at the north part. I loved Laos but every time I think about it, I cannot forget these upseting episodes and I get angry. I hope one day I'll forget the bad things and only remember what an amazing country Laos is. Now, we just hope Cambodia will be better.

Vaig sortir del país enrabiat, amb molt mal sabor de boca, amb mala llet. Frustrat. Laos és un país preciós, amb molta naturalesa, cultura, tradicions, bon menjar, però molta gent s'està tornant dolenta. Per això m'agrada Tailàndia perquè malgrat tenir molts més turistes, no els tracten com si fossin bitllets amb potes, almenys a la part nord. A les illes del sud segur que la cosa canvia. Laos m'ha encantat però cada vegada que recordo alguns episodis, no puc evitar enfadar-me. Espero algun dia oblidar-ho i només recordar les coses bones. Esperem que Cambodja sigui molt millor.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada