Explorant el món perdut de Roraima

Un matí de dissabte vam abandonar la perillosa però maca Ciudad Bolívar per anar a Isla Margarita. Es tracta d'una illa molt turística de fama mundial de la qual he sentit coses molt bones i coses molt dolentes. El nostre objectiu és, tanmateix, anar a Los Roques, un arxipèl·leg que diuen és un veritable paradís: platges paradisiaques comparables a Maldives o Polinèsia.

Ver Volta el mon en un mapa más grande

Després de mil hores en transports públics, en cues per pagar els bitllets o caminant amb la pesada motxil·la a l'esquena, agafem el ferri que ens durà a Illa Margarita. Cap a les 9 de la nit i nosaltres estant rebentats, arribem a la illa i la beth encara té forces per regatejar al taxista. Per treure's el barret! Anem a dormir a un poblet al sud de l'illa, El Yaque, un paradís pels surfistes i els kite-surfistes.

La veritat és que el poble resulta ser agradable i tenir un ambient fantàstic. Trobem bons restaurants, bons bars a la platja, i bona cirurgia estètica a l'alçada del pit femení... ah sí, la Beth em recorda que us digui que els seus culs també són falsos. Ens passem el dia comentant si és una bona feina o és una xapussa. Jo sempre acabo dient que és una bona feina, hehehe.

Més tard ens informem que es poden comprar els implants de silicona a qualsevol farmàcia. Allà pots escollir la talla que t'interessa. Estan exposades com si compressis camises en una botiga i, quan has triat la talla desitjada, pots comprar els implants i portar-los al teu metge de cirurgia plàstica preferit que per 600 euros et fa la operació. Fàcil. Em costa trobar alguna dòna en aquesta platja que no s'hagi retocat els pits. Com li dic a la Beth, jo els he de palpar per saber si es tracta d'una bona o una mala feina.

Una altra curiositat, sabeu com anomenen els australians els banyadors slip per home, passats de moda a tot el món menys a Venezuela i a Brasil? Budgy Smugglers. Budgy és un tipus de lloro i el verb to smuggle vol dir passar de contraband. Si ho posem junt, ens surt que els homes amb slip passen els lloros de contraband dins dels seus banyadors! Em va semblar hilarant. Encara avui ric del nom... i de lo ridícul que queda el banyador.

Després de dos dies a El Yaque decidim que és hora de canviar d'aires i anem cap al nord a descobrir indrets nous. Acabem a Juangriego per un parell de dies, fem una visita llampèg a Porlamar, la capital, i acabem en una platgeta de Pampatar on la Beth es posa malalta i al taxi de tornada comença a treure la papilla... fins a 4 vegades! Sort que els taxistes van preparats i tenen bossetes de plàstic com als avions. Tanmateix, hem de parar 2 vegades a l'autovia.

De tornada a El Yaque, passem més dies de tranquil·litat i relax a la platja i celebrem el meu 32è aniversari amb una botella de vi blanc. Per sopar, mengem curris tailandesos amb una parella de Austràlia en què ella, després de 18 mesos viatjant, s'ha quedat embarassada. És hora de tornar a casa per a ells.

La bona vida s'acaba i ja hem decidit que és impossible anar a Los Roques. Ens costaria uns 600 euros per a 5 dies i són molts diners. Segur que hi torno algun dia. M'hauré de buscar una dòna ben guapa per passejar-la pel paradís. Per això deixem la illa de Margarita i ens dirigim al sud, tornem a la perillosa ciutat de Ciudad Bolivar. Allà no se'ns ocurreix res més que haver d'esperar un bus fins les dues de la matinada en una estació perillosa, fosca, i amb uns individus molt peculiars, tots ells borratxos. La Beth dorm en un banc de pedra mentre jo faig la guàrdia.

Santa Elena de Uairén és coneguda per dues coses: és una ciutat lliure d'impostos prop de la frontera amb Brasil. Els brasilers venen en massa a comprar de tot i omplir el dipòsit de gasolina (recordeu, 10 cèntims d'euro per 13 litres) i, la segona raó, perquè és la porta d'accés al famós Roraima, però això només interessa als turistes.

Roraima és una table mountain, un plateau, una muntanya plana de 2.810 metres d'alçada. El servei de política lingüística em podria corregir i donar-me el terme exacte (Anna, espero un email). A més, molts de vosaltres teniu vista aquesta zona si heu vist la pel·lícula UP de dibuixos animats. Per aquí a prop també s'ha rodat alguna escena de Jurassic Parc i la vegetació i paisatges de Avatar també s'ha inspirat en la zona.

Es tracta a més, d'una de les formacions muntanyoses més antigues de la terra. Jo em pensava que es van formar degut a erupcions volcàniques però lògicament m'equivocava. Aquí no hi han volcans. Es veu que la erosió i els milions d'anys han fet que la terra del voltant desaparegués i només quedéssin les muntanyes planes (n'hi ha prop de 300 a Venezuela). Això vol dir que la cima d'aquestes muntanyes abans eren el nivell del terra! I és per aquesta raó, diuen ells, que tenen tants recursos naturals: diamants, or o petroli, perquè tenen 3 mil metres menys de terra sota els seus peus... estan més a prop dels minerals.

Nosaltres fem un treking de 6 dies a Roraima i el nostre guia de l'agència comença la seva explicació amb la seva formació geològica i històrica, la seva flora i les pedres amb formes estranyes i, en tercer lloc, quan tots esperàvem que parlés de fauna, va començar a parlar d'extraterrestres. És un dels millors llocs de món per observar OVNI i ens va parlar dels indrets on s'havien observat (n'ha fet un mapa), dels extraterrestres bons i dels dolents. Els bons rapten dones terrícoles, les deixen embarassades artificialment i pareixen en 3 mesos. La dòna es queda a la terra i el bebè se l'emporten per estudiar-lo. Naturalment, ella no recorda res. La resta de la història no us la puc explicar sinó el FBI m'hauria de matar per revelar informació classificada...

Bé, és igual, que s'atreveixin! Hahaha Els dolents són els baixets amb cara rodona i grossa. Aquests ens estudien per exterminar-nos i robar-nos el planeta i els seus recurssos naturals. Els bons tenen cares de sants i fins i tot i han fotos i un dels generals té nom i cognom. Es veu que un candidat a president dels EUA va dir que si era president desvelaria al món tot el que sabés sobre els extraterrestres (no recordo quin president). Tanmateix, quan va arribar al poder va descobrir que el món no estava preparat per descobrir la veritat que jo us desvelaré en exclusiva! Hahahaha. Si em maten, són els del FBI... esperem que no llegeixin el blog :P

Es veu que els profetes que nosaltres coneixem, com Jesús, Mahoma, Buddha, són extraterrestres... els bons, és clar! Com us havia dit abans, els bons tenen cares de sants i en la foto que vaig veure sembla que la cara estigui també il·luminada. Per això els sants que nosaltres coneixem tenen una aura al voltant del cap. Tot lliga!

Amb aquesta explicació i amb la promesa que els extraterrestres es posarien en contacte amb nosaltres durant el nostre son, vam marxar cap a Roraima, amb els ulls ben oberts cap al cel buscant punts lluminosos que es movéssin molt ràpid.

El treking dura 6 dies i és exigent. S'arriba a la base de Roraima i des d'allà és puja la paret d'uns 1.000 metres de desnivell. Arribes a dalt i fa fred, molt de fred! I plou, i fa vent i ja he dit que fa fred? Tanmateix, el paisatge és especial. No habia vist mai un paisatge similar. Hi ha gent que ho compara amb un paisatge lunar, altres amb un paisatge de la edat Juràssica, altres amb el saló de casa seva... jutjeu vosaltres mateixos.

Només arribar veiem una pedra que anomenen la Tortuga Voladora que surt a la pel·lícula UP. El nostre campament, està situat sota unes roques, com en una cova, per protegir-nos del fred, el vent i la pluja. El problema és que també ens protegeix del sol, quan n'hi ha, i la roba no s'asseca mai. Anem mullats tot el dia. El menjar és excel·lent i els guies i portadors són simpàtics i competents... menys per parlar. S'expressen pitjor que els futbolistes!

El primer dia a dalt de Roraima, caminem fins al punt triple travessant cascades, plantes que nèixen a les roques, llacunes, i paisatges estranys. El punt triple és una senyal que mostra la frontera triple entre Venezuela, Brasil i Guyana. Fins i tot, tenim la oportunitat de banyar-nos en una fosa natural d'uns 6 metres de profunditat. Jo he estat uns dies encostipat així que no m'he pogut banyar enlloc.

El segon dia a Roraima, vam caminar menys però vam anar al jacuzzi, on alguns es van poder banyar. També vam veure la finestra on, gràcies a una formació rocosa especial, es pot veure el paisatge de la vall, 1.500 metres més avall... sempre i quan no estigui ennubolat, com avui.

He de destacar que per fer Roraima es necessita una mica de gràcia, com diu la cançó. S'ha de saber fer punteria! A dalt de Roraima no es poden fer les necessitats majors a qualsevol lloc. S'han de posar en bosses de plàstig que després es baixen i es llencen amb tota la brossa. No cal que us doni més detalls del perquè un necessita punteria..

Vam baixar amb el turbo posat i amb llagues als peus. Dies després encara caminàvem coixos, amb ferides, agulletes, cansament, encostipat i més calamitats. La experiència va ser molt maca però va ser dur pel fred, la pluja i la exigència física. Al meu amic Kgun10 li hagués encantat, és clar :)

Després de passar un dia intentant descansar, ens vam dirigir a la frontera amb Brasil, a pocs quilòmetres de distància. La agent de immigració brasilera, molt guapa i amb una pistola llampant que la feia encara més atractiva, es va emocionar en veure un passaport andorrà i va voler-ne fer una foto! El seu passaport passaport andorrà! Com a tothom. Però això ja és una altra història. Fins aviat!