dissabte, 12 de novembre de 2011

En Marc al país dels kiwis!

De camí a Nova Zelanda des de la meva estimada Buenos Aires, tenia el privilegi de volar sobre l'Oceà Pacífic per primera vegada en la meva vida. El privilegi? O més aviat la sensació estranya que la meva vida s'escapa de forma descarada. Ara m'entendreu.




Tothom coneix en Willy Fogg, aquell lleó (en dibuixos animats) que donava la volta el món amb un gat, una rata i una pantera. Aquell gentleman londinenc va guanyar la seva aposta de fer la volta el món en 80 dies gràcies a un fet que no havia previst: al creuar l'oceà Pacífic havia guanyat un dia que evitaria que arribés tard. Doncs a mi em passa al revés! Jo vaig sortir un dia dimarts de Buenos Aires en un vol de 10 hores en la mateixa direcció que el sol. El problema és que vaig creuar la línia de canvi de dia en el sentit incorrecte. Vaig arribar a Auckland, Nova Zelanda, un dijous. Vaig perdre un dia sencer de la meva vida!!! Aquell dimecres mai no va existir per a mi. Com ho puc recuperar? A qui em puc queixar? No puc denunciar a ningú per aquesta aberració? La única sol·lució que veig és, en el futur, donar una volta el món en el sentit invers per així recuperar aquest dia.



Només arribar a Auckland, les meves sensacions eren boníssimes. Tothom era molt ben educat i amable amb mi. El conductor de l'autobús que em duia de l'aeroport a la ciutat em va desitjar bon dia i em va preguntar a on anava i com estava!!! Una mica més li faig un petó! Feia anys que no em passava. Fins i tot em va aconsellar quina seria la millor parada per a mi. Impressionant!



Com deia, les sensacions eren fantàstiques. Estava molt content d'estar a Nova Zelanda però començava a arrepentir-me de només quedar-m'hi 4 dies. Fins i tot vaig començar a pensar alternatives per quedar-me: canviar el vol, apretar més encara el cinturó, fer un tour ràpid de les illes en 3 setmanes... però no. Les raons per les quals només em quedava 4 dies no havien canviat. El mundial de rugbi havia disparat els preus, hi havia massa gent, i continuava estant pressionat per un pressupost que cada dia feia riure més i més. La meva estada a Àfrica i a Amèrica del Sud havia sortit massa cara. Ara ja era massa tard per retallar despeses com la dels goriles, els safaris, el creuer a l'Antàrtida o el vaixell per les illes Galàpagos. Massa tard però no m'arrepenteixo de res. Tot això ha sigut increïble però si no ho hagués fet, tindria diners per un any més de viatge!




L'hostal era súper cèntric. Just a quatre passes caminant de la famosa Sky Tower, la estructura més alta del país, i a pocs minuts del port esportiu i Queen Street, l'arteria principal. Auckland és una ciutat de més d'un milió I mig d'habitants quan el país no arriba als 5. A més, es tracta d'un país am buns 50 milions d'ovelles. Una altra cosa que em va sorprendre va ser la quantitat d'asiàtics vivint aquí. Està ple de japonesos i coreans que tenen condicions especials favorables per demanar permisos de immigració i treball. És una barreja interessant. Ah, i per a mi, la gran novetat era la possibilitat de tirar el paper de vàter dins del vàter i no en una paperera com tot l'any a Amèrica del Sud! Que modern! Canonades que no s'embussen!




Com no em van deixar fer el check-in me'n vaig anar a passejar pel port on em vaig quedar dormit en un troç de gespa artificial. Estava cansat pel jet lag i el llarg viatge. De seguida vaig trobar companyia en 3 nois i una noia de Sant Cugat que de seguida em van convidar a passar el dia amb ells. Tots ells estan viatjant, estudiant o treballant. Depenent del què et permetin les autoritats ja que estan força durs amb els permisos.



Imagineu si els kiwis (nacionals de Nova Zelanda) estan preparats pel turisme que hi han 3 empreses principals Kiwi, Magic i Stray que totes organitzen Free Day Tours per la ciutat. Et venen a buscar amb l'autocar i et passegen tot el dia. No és una cosa que m'agradi gaire fer ja que preferèixo passejar pel meu compte però ho vaig fer amb els meus nous companys i de forma gratuïta. No podia dir que no. El tour va estar bé: vam agafar el ferri per donar una volta per port i veure el skyline des del mar, vam anar a North Point i, per acabar, vam caminar per sota el pont mentre alguns feien bunjee jumping (ponting). Si haguéssim fet tot això pel nostre compte ens hagués sortit per uns 50 euros.




Les 3 empreses fan aquests tours gratuïts per captar clients a fer les seves rutes en autocar per tot el país. Es veu que els de Kiwi Experience està limitat en la edat dels seus clients fins a un màxim de 30 anys i està ple d'angleses que, com tots els demés motxil·lers sabem, beuen molt. Els xòfers d'aquests autocars es posen les botes amb les angleses borratxes i fins i tot fan apostes entre ells a veure qui es beneficia més turistes. El nom no oficial del bus és el Sex bus. Jo vaig proposar als de Magic Tours que fessin un sex bus per a gent d'entre 25 i 35 i em van dir que no seria una mala idea...




El meu darrer dia el passaria amb els meus amics Alieke i Sébastien, parella fantàstica que em vaig trobar fins a 4 occasions a Amèrica del Sud i sempre de forma fortuïta (Argentina, Bolívia i Perú). Ell és un francès que va conèixer a una kiwi mentre viatjaven pel món. La cosa ha funcionat i ara viuen junts a Auckland. Em feia molta il·lusió el retrobament ja que sempre haviem viscut moments macos plegats. A Cusco vam viure un Barça-Madrid plegats on vam vibrar d'allò més. Ell donant suport al Madrid, és clar!



Em van portar a la platja de Muriwai on vam observar els ocells anomenats gannets, vam passejar per les roques i vam fer una degustació de cerveses artesanals. Tot això serviria d'escalfament pel moment estrella del dia: els quarts de final del mundial de rugbi. Primer havia de donar suport a Gales que jugava contra Irlanda. La meva amiga galesa, la Beth, no m'ho hauria perdonar si no hagués estat animant a l'equip.


Més tard jugarien França contra Anglaterra, el plat fort. En Sébastien em va donar una bandera francesa que em vaig penjar al coll, com va fer ell. La Alieke anava amb unes banderetes franceses al cabell. Ens vam passejar per la ciutat tota la tarda i la gent ens donava ànims, ens saludava i es volia fer fotos amb nosaltres. Va ser divertit. El partit van anar a una de les carpes condicionades per la occasió amb dues pantalles gegants i molt d'ambient! Aquest era el primer partit sencer de rugbi que veia a la meva vida. No entenia la meitat de les coses que passàven al terreny de joc però m'ho vaig passar d'allò més bé. L'Alieke m'anava dient que quan ella cridés o animés, que jo fes el mateix, hahahha, i clar, jo ho feia!


Ens vam acomiadar amb unes cerveses i amb un somriure a la boca després de la treballada victòria francesa. Havia sigut un dia fantàstic però estava cansat i l'endemà tenia un avió ben d'hora.


Amb una mica de perspectiva us diré que la gran final la van jugar Les Bleus (França) contra els All Blacks (Nova Zelanda). Els locals eren clars favorits i tenien un equip millor però la guerra estava servida a casa d'en Sébastien i la Alieke. Un dels dos havia de guanyar i va ser l'Alieke per un resultat molt ajustat. Els desitjo molta felicitat i molta sort, com a tots vosaltres.

2 comentaris:

  1. eiii marccss....
    has visctu un dia menys??aixo significa q el teu umple es retrasara un dia, pq el dia del teu cumple hauran passat 364 dies i no 365...jejejeje..
    q complicat es to,eh???
    aixo sembla una mica mes 'civilitzat'..jejeje...al menys tens lavabo decent..
    ara ja estaras per asia..indonesia???tinc ganes de continuar llegint..
    muaaaaaaaaa
    meri, la cabo verdiana ;)

    ResponElimina
  2. Hola Marc. Eres el mejor.Un saludo desde Valladolid. Tengo muchas ganas de verte
    Barrena

    ResponElimina