BA baby!!!

No em puc imaginar un millor lloc per acomiadar-me d'Amèrica del Sud que BA, o Baires, o Bs As, o Buenos Aires! La ciutat que em va acollir per quasi 3 setmanes quan vaig arribar al continent. Quan la vaig visitar per primera vegada no em va apassionar gaire encara que podia reconèixer l'encant que tenia. La veia com una ciutat enorme de 20 milions de persones, conductors bojos i xoriços a cada cantonada, i totalment europea, sense cap exotisme.

View Volta el mon in a larger map

I bé, realment segueix sent la mateixa però li he sabut trobar la gràcia enmig de tota aquesta bogeria. Primer de tot vaig reservar un llit a l'hostal més boig de la ciutat. Famós per les seves festes diàries en tot el continent. Sembla que no siguis ningú si ho has estat al Milhouse, és com no tenir facebook, i jo volia experimentar aquesta sensació, ser algú, hehehhe. Així que me'n vaig anar una setmana a l'hostal de la festa per excel·lència.

El primer dia vaig fer amics de seguida i sense fer-me de pregar vaig demanar les meves primeres dues cerveses durant el happy hour. La festa va durar fins tard i vaig poder celebrar el meu segon any d'aniversari viatjant tal com m'ho demanava el cos. Això sí, em vaig tornar a trobar els meus estimats amics Yasmin, Chris i Alex d'Anglaterra amb els qui vaig viatjar per Brasil.

L'hostal organitza de tot. A part de les turistades de sempre, cada dia fa una festa en un dels seus dos hostals i després tothom s'ajunta en una de les discoteques del voltant. Només ho vaig fer dues nits...

El segon dia vaig conèixer un grup de noies i pràcticament no el vaig deixar fins que vaig marxar. En marc i les seves noies. Sempre estava envoltat de dones! I no creieu que fossin fàcils de gestionar. Un parell de dies els vaig fer de guia turístic per la ciutat i m'anaven posant nota quan ho feia bé i malament, quan em perdia, quan no trobava el jardí japonès. Les vaig fer caminar durant hores, i cada 5 minuts em demanaven quan faltava i sempre els deia que "20 minuts". És que són com nenes petites!!! Però me les estimo, hehehe.

Amb les meves nenes vam anar a sopar a La Cabrera, al barri de Palermo. El restaurant on turistes i locals es barregen per menjar el seu famós bife de chorizo de 800 grams!!! Sí, sí, no ho heu llegit malament. Quasi 1 quilo de carn ben cuinada i de bona qualitat. Ho vam regar tot amb un bon parell d'ampolles de vi i molta festa pels bars al voltant de plaça Serrano.

Un dia vaig poder veure a la Tara, una amiga anglesa que vaig conèixer a BA 11 mesos abans. Una bona amiga que he d'anar a visitar aviat a Anglaterra. Quan la vaig veure no m'ho podia creure. S'havia engreixat entre 5 i 10 quilos, s'havia tenyit i tallat el cabell però és igual d'alta, guapa i simpàtica. Ja veieu, un no pot viure a BA sense ser víctima de la mala vida: carn i cervesa. I com no podia ser d'una altra manera, vam anar a fer una cervesa a la nostra estimada plaça Serrano, al mateix lloc on anàvem a menjar i beure l'any anterior mentre preníem el sol i maleíem els coloms, no portadors de pau sinó de malalties i porqueria. La Tara treballa en un hotel a BA però aviat se n'anirà cap a casa.

També vaig poder estar una estona amb en Robert, el meu amic de Nova Orleans. Aquest no s'havia engreixat però sí s'havia tallat el cabell. A ell l'havia conegut a Uruguay i vam viatjar plegats uns 10 dies. Quins records! Amb ell vam fer la cervesa i la pizza pel barri de La recoleta. Ell està estudiant un màster a BA i el seu castellà és quasi perfecte.

També vaig tenir temps de quedar per menjar ràpidament amb la Mariela, una guapa argentina que vaig conèixer al Brasil, al Morro de Sao Paolo mentre estava de vacances amb una amiga seva. Em va convidar a dinar durant la seva pausa a la feina.

Quina alegria poder-los veure a tots ells! Però cap comiat d'Amèrica del Sud estaria complert sense la Beth, la meva amiga galesa que venia a BA per acomiadar-se de mi i del continent. El seu avió sortia 4 dies més tard que el meu. Amb ella no podia ser d'una altra manera; vam anar en un petit restaurant de barri a menjar barat i bo bife de chorizo i vi de la casa. Quan portàvem dues ampolles el cambrer ens va mirar malament i quasi ens va fer fora a patades perquè volia anar a casa abans el torn de nit.

El darrer comiat va ser amb la Beth (Gales), la Yasmine (Anglaterra), en Chris (Anglaterra), la Kate (Anglaterra), la Franca (Suïssa) i la Min (Corea). Un bon bife de chorizo abans d'abraçar-los a tots i anar a l'aeroport. Un trist comiat. Mai no em podia imaginar que em sabria greu deixar aquest continent, però així va ser. Sobretot per aquesta darrera setmana fantàstica BA acompanyat de fantàstic amics i increïbles records.

Al final, el balanç només pot ser positiu. He visitat indrets tan irreals com l'Antàrtida, l'Illa de Pasqua, les Illes Galápagos, Machu Pichu, la ciutat perduda de Colòmbia, el Salar de Uyuni a Bolívia, les Torres del Paine a Xile, el Fitz Roy a Argentina, el poblet de pescadors de Cabo Polonio a Uruguay, les platges de Brasil o la cascada més alta del món a Venezuela. Però el millor de tot ha sigut la gent, ho sento però no parlo dels locals, sinó els altres viatgers, els meus amics, els meus germans.

Amèrica ha sigut bona amb mi. No he tingut cap problema malgrat la seva fama de violenta i d'atracaments a mà armada. He vist els meus pares quan em van venir a visitar a l'Illa de Pasqua, m'he curat d'un cor trencat a l'Àfrica, i he passat alguns dels millors moments de la meva vida amb la Beth i en Jim a la piscina de l'hostal de Santiago. Espero poder escriure aviat una entrada fent un balanç de debò, parlant dels meus highlights del continent. Són deures per a mi.

Quasi 11 hores de vol que són les qui em separen de Nova Zelanda, noves aventures i un nou continent. Quines ganes!!!