Following the Mekong in northern Laos

The Popular Republic of Laos, communist of course, is a country I was very excited to explore. Many people had been telling me amazing things about it and I had in my small book many things I was recommended to do. But Laos has a black history. The borders with the communists in Vietnam made it a target due to the Vietnamese escaping from the war and afterwards living in the country. So the American government decided to bomb Laos during 8 years! From 1965 to 1973. Millions of bombs, one every 8 minutes. Can you believe that? Many of them didn’t explode then but do today killing children playing in the jungle or woman planting the rice. The empty shells can be seen everywhere all around the country as decoration for gardens, terraces and restaurants.

La República Popular de Laos (òbviament comunista) és un país que feia molt de temps que volia visitar. Molta gent me n'havia parlat molt bé i tenia moltes recomanacions de coses a fer. Però Laos té una història negra. La seva proximitat amb Vietnam va proporcionar amagatall a milers de comunistes que s’escapaven de la guerra i les bombes americanes. Per tant, el govern dels Estats Units no va trobar res millor a fer que tirar varis milions de bombes en el seu territori. Des de 1965 a 1973, el EUA van tirar una bomba cada 8 minuts!!! Us ho podeu imaginar? Moltes no van esclatar, moltes encara esclaten avui i maten a nens que juguen a la selva i dones que cultiven el seu arròs als camps. Aquestes bombes sense esclatar o les carcasses ja buides serveixen avui per decorar jardins, terrasses i restaurants.

I entered Laos in the north, border with Thailand, where I wanted to take the slow boat going to Luang Prabang. Many people told me it was their highlight. It lasts two days with a stop in Pak Beng, a village that without tourists wouldn’t probably survive. For me it was good but not great. I enjoyed it but the landscapes and the river villages were not as good as I thought. Well, my fault, I had too many expectations. I think that the landscapes are too similar and very often a little bit boring. Anyway, I had a great time and I made a lot of friends.

Vaig entrar pel nord, des de Tailàndia, on tenia pensat agafar la famosa barca lenta que navega pel riu Mekong durant dos dies. Comença a Huay Xai i acaba a Luang Prabang. Molta gent ho descriu com el seu highlight a Laos. Jo ho vaig trobar bé però que no mata. És a dir que els paisatges i la vida al riu estan bé però no és res de l'altre món. A vegades una mica avorrit. A mig camí pares a Pak Beng per dormir. Un poblet al mig del no res amb restaurants i hostals pels turistes.

View Volta el mon in a larger map

Luang Prabang is a fantastic colonial city on the shores of the mighty Mekong river. You can wander for hours through French building, old temples, good restaurants, quiet streets and the best is strolling next to the river where cheap restaurants serve delicious mango shakes and fried rice. It’s one of most beautiful cities of South East Asia. I was there with some more people, friends from the boat and we had a great time.

I still don’t understand how it works in Laos but at 10pm all the restaurants have to close and at 11pm it’s the turn of the bars. So where do hundreds of drunk tourists go after 11? The answer is easy: the bowling alley. There’s a law in this area where only the sportive events can sell alcohol at night so a smart guy opened it and everybody goes there, You can imagine people playing drunk, falling before releasing the bowl, not being able to go strait when playing… very funny!

Luang Prabang és una ciutat fantàstica. Una ciutat colonial a la vora del Mekong plena d'edificis d'estil francès, temples, restaurants bons,... una de les ciutat més maques del sud-est asiàtic. Una passada amb majúscules! Allà hi vaig arribar amb tots els amics que havia fet a la barca, erem uns 8. Encara avui no he entès com funciona però a Laos, o almenys al nord del país, a les 10 tanquen tots els restaurants i a les 11 tanquen tots els bars. I la pregunta és "on poses tots els turistes borratxos que volen sortir de festa?" Doncs la resposta és ben senzilla. Només es pot vendre alcohol fins a les dues de la matinada en els esdeveniments esportius. Així que algun llest va obrir una bolera on tots els turistes i uns pocs locals van a jugar i a beure. Hi vam anar la primera nit i va ser força divertit. La gent caient-se mentre tiren, fent esses abans de tirar...  un espectacle!!!

We went to the famous waterfalls out of the city. I thought they would be just ok but they were great! Many lagoons, different levels, many places to swim, great atmosphere… The morning food market was also good but I couldn’t make it, I was too sleepy in the morning and I just saw the monks at 5am lining up with their bowls to receive rice from the people in the streets. It’s really nice to see hundreds of monks walking in lines in Luang Prabang. Too early for me though. The afternoon market was more for tourists and I had to endure a hard punishment having to cross it every night with my girl friends. Boring!!! Anyway, Luang Prabang is a magical city I love. Charming.

També vam anar a les famoses cascades que estan a prop de la ciutat. Jo m'esperava una merdeta de cascades i van resultar ser molt xules. Un munt de llacunes, salts, cascades i gent per tot arreu. També hi ha un mercat de matí que he de confessar no vaig visitar (els matins són per dormir) i un mercat de tarda-nit on les noies del grup sempre em portaven mentre jo m'avorria com una ostra! En fi, que Luang Prabang és una ciutat plena de màgia, on passeges per la vora del riu mentre prens un mango shake o uns fideus fregits. I pels qui es vulguin aixecar quan surt el sol, cap a les 5, poden anar a veure les files de monjos demanant arròs als fidels que s'esperen al carrer. És tot un espectacle de veure fileres amb centenars de monjos amb els seus recipients voltant per la ciutat.

In Luang Prabang I met Doris, the Austrian girl that was there waiting for the credit card to be sent from home because she had been robbed. We decided to go some days to the northern part of the country, in Luang Nam Tha, famous for its trekking. The people in the van joined to form a big group and we were 7 to spend 3 days in the National Park. The group was great, very funny, but the trekking itself was not incredible. As it’s a jungle trek, the landscapes are hidden by the trees so you don’t see much.

A Luang Prabang vaig conèixer a la Doris, d'Austria, i junts vam decidir anar més cap al nord del país. Primer a Luang Nam Tha a fer un trekking per la selva. Ens vam ajuntar tots els de la furgoneta per formar un grup més gran i que sortís més barat. El grup va ser maco però el trekking no va ser res de l'altre món. Els paisatges estaven amagats per la selva pel què no veies gaire. El darrer dia, a un dels guies se li va trencar una xancla (perquè caminava amb xancles per la selva, com tothom) i va haver d'anar descals durant dues hores en un bosc de bamboo on no seguiem el camí!

The first night we slept in a village where we tried to play with the kids but they were very shy. The adults just ignored us so it was not a great experience with the local villagers. One of the guides had a flip flop broken when walking in a very difficult terrain (no path but very steep) in a bamboo forest. He didn’t care, he walked barefoot! The second night we slept in a hut with a bee hive! I was bitten 3 times. It was horrible always to worry about them. So stressing! I slept outside of the mosquito net because I had no place inside. Luckily, the bees also sleep at night.

La primera nit vam dormir en un poblat on vam jugar amb els nens, que realment no va ser gaire perquè eren molt tímids, i els adults passaven completament de nosaltres. La segona nit vam dormir al mig de la selva, en una cabana on hi havia un niu d'abelles!!! Me'n va picar 3. Va ser horrorós, quin estrés estar sempre pendent d'elles. Però a la nit les abelles se'n van a dormir i vaig poder dormir fora de la mosquitera ja que m'havia quedat sense espai a dins. Pel matí, amb les primeres llums del sol, les abelles van tornar a sortir i els companys em van deixar un espai per poder continuar dormint.

After the trekking came the relax. With Doris and a couple of germans, we went to the beautiful village of Muang Ngoi. A marvelous place in front of the river where the views are spectacular, the food is amazing, the children play in the water (with me), silence is everywhere. We didn’t trek, we didn’t walk much, we actually didn’t do much apart from eating, drinking mango shakes, reading and sleeping. A special place where I could stay for a month but please, don’t go there, too many people will ruin it! hahaha

La segona parada que faria amb la Doris i una parella d'alemanys, seria el preciós poblet de Muang Ngoi. Em vaig enamorar d'aquest lloc. Fantàstic. Al costat d'un riu, envoltat de muntanyes, el poblet és petit i les habitacions tenen vistes al riu, els nens juguen al riu (amb mi) ,el menjar és bo, el relax és absolut. No vam fer cap trekking per la zona. No m'hagués mogut per anar enlloc! Quin indret! M'hi hagués quedat 1 mes. M'encanta. Super recomanat!!!

The german couple left and we went back to Luang Prabang where, SURPRISE!!! Alex joined us. Alex is my Philippino friend living in San Francisco. The 3 of us spent some quality time in Luang Prabang strolling in the beautiful city and riverside. Wonderful company in a city full of magic, can I ask for more?

Els alemanys ens van deixar i nosaltres vam anar cap a Luang Prabang on, SORPRESA!!! L'Alex venia a veure’ns! Per Alex, em refereixo el meu amic filipí que viu a San Francisco amb el qual vaig viatjar dos mesos per Filipines. Els tres vam anar de passeig pel riu, a visitar més temples, a provar menjar nou, a fer cervesetes a davant del riu. Una meravella. Fantàstica companyia en una ciutat màgica. Què més es pot demanar?

Doris had to stay in Luang Prabang because of the card and Alex and me went south to Vang Vieng. A change of travel buddy not expected. Vang Vieng is the famous party capital of Laos but the town has much more than this. Beautiful landscapes, good scooter excursions, caves… we only did the party part! But the bars are surrounded by amazing limestone mountains and the river. Here you go tubing. You rent your tube, you go north by tuk-tuk and you stop at the bars to drink some buckets of local rum or whisky. There’s ropes, swings, slides and drunk people die in the river. The week before it was the turn of an Australian girl. When you think your party is over, you take your tube and go downriver while tipsy observing the beautiful landscape and wondering how life can be so freaking good.

La Doris es quedava a Luang Prabang i l'Alex m'acompanyava. Un canvi de parella no planejat però així va sortir. Amb ell vam anar a Vang Vieng, la capital de la festa a Laos. La gent es pensa que a Vang Vieng només hi ha festa i estant equivocats. Els paisatges són fantàstics i hi ha un munt d'activitats per fer als voltants. Nosaltres, només vam anar de festa! A les dues de la tarda llogàvem un flotador gegant per anar a fer tubing al riu. Un tuk-tuk ens portaria uns quilòmetres riu amunt i allà hi han una vintena de bars. Només n'hi ha 5 amb gent i la resta estan bastant buits. Però la gent compra galledes petites plenes de cubates estranys per 2 o 3 euros. En un no res, el rom local t'ha pujat al cap i la festa no s'atura.

Cada any moren desenes de persones. La setmana anterior va ser una australiana que es va ofegar. La gent, massa borratxa, es tira a l'aigua i ja no en surt. El darrer més n'hi va haver un cada setmana! Hi ha tirolines, tobogans, plataformes, jocs, i molta beguda. Gent de tot el món s'aplega per fer el boig a un riu que a la tarda s'accelera i s'ha d'anar amb compte. Quan has decidit que no vols més festa, agafes al teu flotador, et tires al riu i tardes una hora a tornar al poble mentre observes els paisatges i el cap et roda. Però estàs viu! Van ser uns dies molt divertits.

Vang Vien is also famous because at every single bar they have television with the show Friends going all day long. People lay down in the floors eating and drinking, sometimes sleeping but Friends is always there. Recently, they added Family Guy on the equation just for a change. At night, a big party takes place every night in the island across the main street. The party never stops!

A més, Vang Vieng és conegut per la serie Friends! A tots els bars i restaurants hi tenen teles amb la serie. Jo ho havia sentit però em costava de creure. És veritat! Ara comencen a posar Family Guy per variar una mica. L'ambient és molt xulo i per la nit s'organitza una festa impressionant. Com havia dit abans, la capital de la festa a Laos.

We ended our visit with the north of Laos in the capital, Ventiane. It’s the most boring capital in South East Asia. Small, not very clean, nothing to see or do, not many restaurants, nobody in the bowling alley… boring. You can skip it. We are ready for the south!

Acabaré amb el nord de Laos per la capital, la més avorrida del sud-est asiàtic. Petita, bruta, avorrida... 4 carrers sense interès, el riu quasi no es veu, pocs restaurants, poca vida, preus molt elevats... i la bolera estava buida! Ja us dic, no val la pena. Tanmateix, una parella que vam trobar els va encantar però va ser perquè un conductor local els va portar per indrets amagats i llunyans de la capital. En fi, que si no hi aneu, no us perdreu res.