Namíbia m'encanta! Feia temps que volia publicar aquesta entrada però no ha estat fàcil trobar estona suficient per escriure i escollir les fotos. Aquí no paro en tot el dia i avui, 13 dies després d'entrar al país, per fi tinc una estona de relax per dedicar al blog.
Ara fa un any vaig marxar de casa amb una motxil·la i molta il·lusió per afrontar la gran aventura de viatjar al voltant del món. Vaig començar per Àfrica amb la idea que hi estaria uns pocs mesos però sembla que costa deixar-la. La raó principal de venir a Àfrica va ser l'atracció que tenia per Botswana i el seu delta, i com no podia ser d'una altra manera, serà aquí on celebraré el meu any al continent. 365 dies d'aventura ininterrumpuda! Però com ha estat Botswana?
Un matí assoleiat vaig emprendre el camí que em portaria a la frontera entre Zimbabwe i Botswana. Ja era hora de deixar les catarates Victòria on en total hi he estat uns 14 dies! Zimbabwe ha superat les meves expectatives i tenia por d'entrar a Botswana ja que les meves expectatives per aquest país eren molt altes.
Vaig arribar a la capital, Harare, després del migdia, i em vaig dedicar a descansar la resta de dia. Un camió d'overlanders va estar de festa al bar del backpacker on m'allotjava, que estava al costat de la meva habitació, fins a altes hores de la nit. Massa soroll per una ànima cansada. Vaig mirar una peli al llit.
L'endemà, la visita al centre de la ciutat va ser d'allò més interessant. Com havia dit a l'anterior entrada, jo m'esperava una ciutat pobra i bruta degut al mal govern del seu president, en canvi, em vaig trobar en una ciutat moderna, rica i neta. Alts edificis, parcs, carrers amples, restaurants internacionals de qualitat... no m'extranya que el president sudafricà li proposés a Mugabe d'acollir algun partit del mundial de futbol en el seu gran estadi. Naturalment, Mugabe va prendre una decisió errònea i va refusar.
Un matí assoleiat vaig deixar Zàmbia per endinsar-me a Zimbabwe, un país desconegut per a molta gent, fins i tot, pels qui viatgem per Àfrica. De Zimbabwe en sabem molt poc. Hem sentit a parlar de Robert Mugabe, el seu president (de 86 anys i 30 anys al cap del país), i la seva política que, a part de matar milers de persones oposants al seu govern, ha provocat una crisi econòmica i monetària molt important.
La hiperinflació va ser alarmant fins el 2009 que finalment Mugabe va decidir deixar d'imprimir diners a voluntat i va donar la benvinguda al dòlar americà com a moneda oficial. Als carrers podem comprar bitllets de 100 trilions de dòlars zimbawencs. I això no valia pas gaire. A més, el turisme no ha fet més que disminuir els darrers 10 anys fins a ser quasi nul, pel què no rebien divises estrangeres. Des del canvi de moneda l'any passat, Zimbabwe ha canviat la seva cara i està preparada per a rebre els turistes que visiten les meravelles que posseeix aquest preciós país.
Després de les meves aventures per Tanzània, un autocar em portaria a la frontera amb Zàmbia malgrat un llarg viatge de 17 hores. Les últimes dues hores van ser les més dures, no degut al cansament sinó degut a un sol fet: tornava a estar sol. Abans de conèixer a la Lisa, viatjar sol resultava un plaer, una alliberació, ara ha esdevingut una tasca dura. Suposo que el fet d'estar tan unit a una persona i de passar tan de temps i experiències amb ella, fa que la seva absència sigui comlicada.
Una vegada al costat zambià, no tenia clar quina seria la meva ruta. Una nova ullada a la meva guia em va fer adonar que el nord del país és molt maco però que si no tens cotxe propi costa molt moure's, per tant, vaig decidir de saltar-me tot el nord i dirigir-me directament a Lusaka, la capital del país. Un autocar farcit de gent i paquets m'esperava en un viatge nocturn de milers d'hores (19 per ser exactes). Normalment és més curt però jo no tinc mai sort en triar l'autocar adequat. Vam punxar, vam perdre temps en altres parades fins que al migdia arribàvem a la Lusaka.
L'Oscar va arribar el dia del meu aniversari. Ell venia perquè li encantava l'illa (i a qui no?), perquè li encantava fer kite surf, per fer-me una visita, i per divertir-nos una mica.
El dia del meu aniversari va ser tranquil. Relax a la platja, posar-nos a dia amb l'Oscar de les últimes novetats, sopar cranc i una mica de vi, i anar de festa amb unes amigues americanes que haviem fet. Al local hi havia molta festa però semblava que tothom anés drogat. Unes cerveses, xerrar una mica i a dormir. Això de la platja és cansat!
