dijous, 4 de novembre del 2010

Les dunes vermelles de Namíbia

Molt d'hora pel matí, com és costum a Namíbia, el fred, el soroll i la llum em desperten del meu son dins la meva tenda. Aquest matí ens dirigim en direcció al desert del Namib però abans travessarem Welwitschia drive per observar les famoses plantes Welwitschia. Els científics diuen que són són arbres però en realitat no aixequen dos pams de terra. Només poden viure en zones remotes on no hi ha depredadors que se les mengin ja que creixen molt a poc a poc. N'hi ha que tenen dos mil anys! A més veiem el besavi de totes les welwitschia que fa un metre d'alt. Uauuuuu!



View Volta el mon in a larger map

Arribem al migdia a Sessriem, la porta que ens donarà accés a Sossusvlei, les dunes vermelles del desert del Namib. Ens realitat aquí podem trobar les dunes més altes del món que poden arribar a fer uns 325 metres d'alçada i, amb la llum del sol, la sorra ens ensenya el seu millor color que és un vermell fosc. La bellesa de l'indret la trobem quan aquestes dunes altíssimes envolten uns pantans blancs. Els pantans estan secs i poden tenir vegetació. La millor part és pujar caminant les dunes i veure les vistes des de dalt.







Lo dolent de tot això és que pujar les dunes és cansat, molt cansat! Si no ha passat ningú abans que tu, has d'obrir camí i rellisques cap als costats i cap enrera. A més el vent i la inclinació de la duna dificulten la tasca. Pots tardar entre 30 minuts i una hora i mitja a pujar una duna mitjana. Jo en vaig pujar 3 però el balanç és molt positiu: les vistes són espectaculars!



Les dunes del desert del Namib és un dels meus "highlights" en aquest viatge. Em vaig enamorar del paisatge. Em podria quedar hores i hores sentat a dalt d'una duna observant aquella meravella.



De camí a Luderitz, vam veure els cavalls salvatges de Aus. Són uns cavalls que, així com els altres animals que trobem a les carreteres del país (com hienes, elefants, antílops, senglars, girafes, etc.) també els trobem campant lliurement per la natura. És a dir, que són lliures com el vent.



A Luderitz volíem veure el poble fantasma de Kolmanskop. Però primer una mica d'història i una pregunta: què té Namíbia que no té Andorra? Diamants a cabassos!!! Quan a principis del segle passat es van trobar diamants al sudoest del país, el govern va tancar la zona amb una tanca. L'àrea fa 26.000 km quadrats, és a dir, enorme. La va anomenar la zona prohibida i ningú excepte els autoritzats hi han pogut entrar mai més des de llavors. Ara s'està obrint com a parc nacional però encara necessites permisos especials que fan complicada la visita a la zona. Així que encara avui hi ha una llarguíssima tanca que ens prohibeix recollir diamants del terra com qui recull bolets.



Amb la febre del diamant van crear Kolmanskop. Un poble on vivien els miners, ingeniers, capataços, les esposes, els fills... Una ciutat que en dos anys tenia cases, escola, hospital, botigues, teatre, gimnàs i al 1920 tenia electricitat! Quan Londres encara funcionava en gas. Us imagineu una ciutat a principis del segle passat, enmig d'un desert a Namíbia, més moderna que Londres o París? Al·lucinant! Als anys 50 van trobar més diamants en altres zones de l'àrea prohibida i van abandonar Kolmanskop.



Avui es pot visitar amb un permís senzill de conseguir però no vam perdre el temps en buscar diamants, estan a l'altre costat de la tanca a 20 metres del poble. La concessió la té Nameb, una empresa que és 50% del govern de Namíbia i 50 % de de Beers (la empresa que monopolitza el mercat mundial del diamant). I la ciutat avui és una ciutat fantasma amb les cases buides, els vidres trencats, la sorra del desert omplint les habitacions i tot farcit de serps i escorpins.



A Luderitz també vam veure les cases colonials, algunes foques, pigüins i flamencs, i platges de roca desertes. L'aigüa és prou freda com perquè només s'hi banyin els animalons.



Més al sud vam visitar el Fish River Canyon, el segon "canyon" més gran gran del món darrera del Gran Canyon americà. Les vistes són maques però està molt lluny de tot arreu. El problema és que prohibeixen qualsevol caminata a dins de les gorges, per tant, anar tan lluny per només veure les vistes des dels miradors, no sé si val massa la pena. El que si val la pena és anar-se a remullar a les aigües termals de Ais Ais que estan a dins de la gorja. Genial!



D'allà ja vam tirar cap al nord perquè el nostre viatge a Namíbia s'acaba i hem de tornar el cotxe a Windhoek, la capital. Abans d'això hem visitat unes petjades de dinosaure, unes coves amb pintures amb milers d'anys d'antiguitat i una de les 3 vinyes que hi ha al país, per provar el seu vi.



Com a comiat de Namíbia i Àfrica, vam anar en una reserva privada en un hotel de luxe. La qüestió és que l'Aaron, el meu company de viatge coneix un dels rangers (els guies de safaris) i ens fa un preu súper especial amb tot inclòs, fins i tot els dos safaris diàris. Aquí ens hem cuida't com a reis: bon menjar, bon beure, bones vistes de la llacuna per veure els animals com beuen, wifi a l'habitació... I els safaris han sigut d'allò més interessants. Tot un luxe!



La tornada a Windhoek significa que el viatge per Namíbia s'acaba. Tinc dos dies de descans i fer compres i, un autocar, em portarà a Cape Town en un viatge d'unes 21 hores. D'allà, un avió em portarà a Buenos Aires! Ens veiem menjant carn a Argentina!!!








1 comentari:

  1. quines fotos tan xules les del desert....cada dia m'agrada més el desert...el color de les dunes espectacular......ja m'estic buscant forats a l'agenda i caleron per poder anar..jeje
    argentina!!!passa-t'ho d'allo mes be!!esperem q en america et vagi igul q be que a Africa..ÀNIMS!!meri

    ResponElimina