divendres, 10 de desembre de 2010

Uruguai que guai!

Havia sentit moltes coses sobre Uruguai abans de venir. Coses bones i regulars, però jo tenia ganes de descobrir per mi mateix com seria aquest "petit" país sudamericà, situat entre Brasil i Argentina. Hi han molts ferris diaris que creuen el Riu de la Plata que separa Argentina de Uruguai, i en un d'aquest vaig conèixer un noi de Pamplona que va fer que l'hora de navegació passés volant.


He de dir que mirant un mapa del continent, encara no entenc com poden anomenar riu, al Riu de la Plata. A mi només em sembla un troç d'oceà que entra a l'interior del continent. Li donen aquest nom i així poden dir que tenen el riu més ample i amb més caudal del món, quan en realitat no és un riu. O potser és pel fet que sigui aigüa dolça provinent dels rius Paraná i Uruguai.






El ferri arriba a Colonia del Sacramento, un poblet encantador però que tothom em deia que podia visitar en dues hores. Jo, per si de cas, vaig reservar dues nits. Vaig arribar a la tarda i després de dinar, estava tan cansat que vaig fer una migdiada de 3 hores. Quan vaig sortir al pati em vaig creuar amb el meu company d'habitació, un japonès amb nom de guerrer Jedi. Uns minuts després va arribar una americà de Nova Orleans, en Robert. Com em volia despertar i que m'expliquéssin coses, vaig convidar als nouvinguts a compartir una cervesa amb mi. A Uruguai, les cerveses també són de litre, així que són massa grans per un de sol. Després d'uns minuts, ens va acompanyar més gent... i més cervesa. Qui diu que l'alcool no uneix?



Aquella nit vaig conèixer els amables amics d'en Robert, la Mikerra i l'Alex de San Francisco i l'endemà em proposàven de visitar el poble de Colonia amb ells. Va ser un bon dia menjant carn, bevent cervesa, fent noves amistats, anant a la platja, observant la posta de sol i anant una estona de festa després d'un bon sopar acompanyat de música en viu. M'encanta Colonia! Sembla que m'hi estaré una nit més!



I així va ser. EI següent dia els amics d'en Robert es van acomiadar per agafar el ferri de tornada a Buenos Aires, mentre ell decidia quedar-se viatjant amb mi per Uruguai uns dies. Tots ells havien vingut a Uruguai perquè estan vivint i treballant a Buenos Aires, però de forma irregular, i el seu visat de turista expirava. Es coneix molta gent a Colonia, sobretot americans, que venen aquí per passar un cap de setmana i sortir del país per qüestions de visat. Obviament, quan tornen a Argentina els donen un nou visat de 90 dies. En aquest grup que vaig conèixer fan tots de professors d'anglès per a adults, sobretot per a professionals en el sector turístic o empreses amb coneccions a l'estranger.



En Robert, que no tenia més feina, va decidir que uns dies a Uruguai li aniríen bé per oblidar-se de la inmensa ciutat que és Buenos Aires. Ens vam dirigir a Montevideo, capital del país i una ciutat que malgrat tenir un centre històric interessant, no ens va acabar d'agradar. Vam passejar dos dies pels seus carrers i per la vora de mar i ja teniem ganes marxar.



A Uruguai hi ve molta gent per gaudir de les platges que tenen, la més famosa és Punta del Este. Però vam veure que es tracta d'una ciutat, a l'estil de Benidorm o Salou. Jo buscava un poblet tranquil on descansar uns dies a la platja. Després de contrastar totes les possibilitats ens vam decidir per Cabo Polonio, un poble que tothom ens aconsellava.



Per arribar al poble s'ha d'agafar una espècie de camió perquè l'accés és complicat: dunes de sorra no permeten als cotxes normals a arribar fins allà. Cabo Polonio va resultar ser un poble encantador. Només 52 persones residents durant tot l'any, sense electricitat, aigüa limitada, dues platges llarguíssimes, cases de mil colors dispersades en una bahia, carrers de sorra, cavalls com a mitjà de transport i porros a voluntat! El paradís hippy!



Des del far hi ha una vista impressionant, on es pot veure el poble, les platges i part d'una colònia de llops marins, que en total són uns 100 mil membres. En una altra època de l'any es poder veure també pingüins. I si haguéssim vingut uns mesos abans, haguéssim vist les bal·lenes saltant a prop del poble.



Hi han varis restaurants força animats on hem hagut de sopar sota la llum de les espelmes. Chivitos, pizzes, entrecots, pasta i vi barat han sigut les nostres el·leccions. De nit i només en cap de setmana, podíem anar a ballar i conèixer gent en un boliche, que és una espècie de pub on la gent es reuneix per beure, ballar i fumar.



A Cabo Polonio m'han tornat vells records d'Àfrica. En un poble sense electricitat, he tornat a veure les estrelles que feia temps que s'amagàven de mi al darrera de la llum de la ciutat. Igualment, a Cabo Polonio vam gaudir d'unes postes de sol increïbles. El darrer dia, un cel molt ennuvolat ens va regalar amb una vista que no pots oblidar: un cel vermell com si s'estés cremant. Mai no havia vist un cel tan i tan vermell, ni tansols a Àfrica.



Els dies a Cabo Polonio van anar passant lentament. Ens despertàvem tard, fèiem llargues passejades per la platja, pujàvem dunes de sorra, ens vam banyar només un dia en les fredes aigües de l'Atlàntic, fèiem llargues migdiades i vivíem les divertides nits del boliche. Bona vida.



La tornada a Buenos Aires ha sigut dura pel Robert però bona per a mi. A ell no li esperen gaires emocions en aquesta ciutat, però per a mi significa l'inici del viatge cap al sud del país, a Patagonia i Terra de Foc. A més, espero l'arribada d'una amiga que estarà viatjant per Argentina uns dies i ja tinc ganes d'abraçar-la! Així doncs, em preparo per a passar fred a les terres més properes a l'Antartic!



6 comentaris:

  1. Bones Marc!
    M'ha encantat aquest post! Jo hi tinc família a Uruguay, i fa uns anys hi vaig estar i vaig visitar tots aquests llocs on has estat tu. M'has fet remoure molt bons records!!
    Salut i bon viatge cap a la terra del foc.

    ResponElimina
  2. hola marc,

    sabia que cabo polonio te gustaría, la verdad es que la costa este de uruguay son una pasada.... quitando el estress de punta... aunque también tiene su encanto.
    Colonia también es un sito encantador.
    y montevideo aunque no te haya convencido también tiene su encanto, sobre todo la ciudad vieja :) el palacio solis y el mercado del puerto :)
    ahora ya estarás pasando frío por esas tierras bajas de la patagonia....
    veo que lo estás disfrutando mucho, y que siga así.....

    ResponElimina
  3. Marcus quina bona pinta que fa Cabo Polonio, la platja es tremenda! I mira que no soc més de muntanya que de mar però quines ganes de viure-les en directe. A mi m'ha recordat quan vaig estar a l'illa Texel al nord dels països Baixos.
    Per cert amb tans porros per qui i per lla no t'estaràs tornant un fumetes?
    Aprofitant que te'n vas cap a baix molt abaix a veure si ens pots confirmar o desmentir el mite del sentit en que gira l'aigua al WC. =P
    Vagi be.
    KGUN10

    ResponElimina
  4. Marta, moltes gràcies i un petonàs!!!
    Patricia, estuve un par de días en Montevideo yaunque no me convenciera, confieso que las partes que comentas son interesantes. Quizás es que necesitaba dejar atrás las grandes ciudades. Y sí, ahora estiy pasando frío pero estoy muy contento y a punto de empezar a caminar por increibles montañas :)
    Y Kgun10, això del mite de quin costat gira l'aigua... ja ho miraré quan hi pensi, hahaha.
    I de fumetes res nano, ja em coneixes :P
    Petons i abracades!

    ResponElimina
  5. q chulo el pueblo hippy...me ha encantado, la verdad es que no me lo esperaba de Uruguai..suponog q todos los paises tienen algun rinconcito fantastico q visitar......
    patagonia???ufff...increible.....como puede ser q hayan tantos lugares q visitar...
    petons mico! i un dia d'aquest t'escric el mail q porto dies pensant..muaaa

    ResponElimina