Caçant lleons amb la càmera

Finalment em quedava sol, a Moshi, als peus del Kilimanjaro. Em vaig passar el dia passejant per la ciutat i el vespre contemplant la majestuositat d'aquella montanya des del restaurant del meu allotjament. La resta de la tarda, ja acompanyat de la foscor africana, em tancava a l'habitació per mirar fotos, sel·leccionar-les i ordenar-les tot escoltant música.

 

Quan em vaig cansar de fer el manta a l'habitació, vaig pujar de nou al restaurant disposat a sopar una miqueta i anar al llit a descansar. L'endemà havia de ser un dia dur: anar a Arusha, capital tanzana dels safaris, i passar-me el dia caminant per trobar una agència barata que m'organitzi un safari de 4 o 5 dies. Així que arribo al restaurant i m'esperava un somriure d'orella a orella d'una noia rossa que em saluda efusivament.

La Lisa, de Canadà, estava eufòrica després d'haver coronat amb èxit el Kilimanjaro. Ens vam entendre de seguida. Hi havia una connexió mútua que no ens deixava parar de xerrar. Estava viatjant durant 3 mesos després que deixés la seva feina i havent complert el seu somni d'arribar al cim del Kili. Tenia la seva guia entre mans i estava dubtosa de quina seria la seva següent etapa. Li vaig comentar que jo aniria uns 5 dies de safari a veure la migració anual de nyús al Serengeti i al cràter de Ngorongoro, i que, si volia, seria benvinguda a acompanyar-me.

De seguida es va animar i li van caldre només 5 minuts per dir-me que sí! Després de 4 hores de xarrera al restaurant i que ens quedéssim sols amb el vigilant, que era Masai, vam decidir anar a dormir.

Arusha estava només a una hora i vam trobar allotjament aviat. Ara tocava barallar-se amb tots els nois del carrer que et volen vendre el seu safari. Després de mil converses i visites a les agències en vam escollir una. Tanmateix, no va ser fins a les 7.30 h de la tarda que vam poder anar a dinar, satisfets d'una bona feina en un dia duríssim. Ens mereixiem descansar i somiar amb el que ens esperava, 5 dies de safari: 1 dia a Lake Manyara, 3 dies a Serengeti i 1 dia per Ngorongoro, i jo compartint una tenda amb una persona que havia conegut 24 hores abans, però que tenia la sensació que la conèixia des de feia anys.

Vam inciar el safari amb en Will dels EUA i en Chris de New Zealand a Lake Manyara National Park. No és un lloc on es vegin molts animals ni tampoc els més impressionants, però les vistes sobre el llac i el paisatge són impressionants. Només quedava veure com seria la organització del safari, les tendes, el menjar, el cotxe... teniem els nostres dubtes però tot va ser fantàstic! Per ser un safari barato, els serveis van ser d'allò més satisfactoris.

L'endemà entràvem a Serengeti on podíem observar els milers i milers de nyús i zebres que migren des de Masai Mara, Kènia. L'espectacle és impressionant i la extensió d'animals migrants no s'acaba mai. Per més lluny que miris amb els binocles, només veus nyús. Una simple foto no reflecteix la realitat del què es pot veure.

Com tots els campings de Serengeti, el nostre tampoc tenia cap barrera que ens protegís de la fauna del local. Pels guies locals del parc, ens vam informar que la primera nit hi havia hagut dos lleons voltant de nit pel càmping. La segona nit, eren 10 lleons, unes hienes i algun búfal, únic animal que vam poder sentir nosaltres des de l'interior de la tenda.

Al Serengeti vam veure els animals de sempre... girafes, hipos, elefants, búfals, impales i gazeles, pors senglars, xacals, i tots el felins imaginables. També vam poder tenir el mal privilegi de ser picats per dues mosques Tse-tse! Buf, fan un mal les molt antipàtiques! Sort que les nostres no portàven verí.

Sabíem que era difícil veure un leopard, únic animal que no havia vist en el meu anterior safari a Kruger 3 mesos abans. Doncs en vam veure 3! I no al damunt d'un arbre a 100 metres de distància, sinó que es va passejar durant una hora al voltant del nostre cotxe i va pujar i baixar de les roques vàries vegades. És un animal preciós, el meu preferit. Ho recordaré sempre.

També vam tenir la sort de veure guepards, o com diuen ells, chetah. Els 4 que vam veure éren d'una gran bellesa. Impressionant. Pel que fa als lleons, en vam veure moltíssims, i no només estirats sense fer res, sinó que vam trobar un grup de més de 10 lleons pujant i baixant dels arbres, altres menjant-se un búfal i algun que es passejava entre els cotxes dels turites que els observàven admirats.

La experiència va ser una passada, però encara ens quedava un plat important: baixar a dins del cràter del Ngorongoro. Les 6 hores que estàs a dins del cràter se't fan curtes davant de la quantitat d'animals que es poden observar i, naturalment, la bellesa de l'indret et deixa sense respiració. Vam poder observar el darrer dels "big 5" que ens quedava, el rinoceron.

A més, vam poder compartir rugits amb una manada de lleons famèlica, un hipo ferit, els flamencs al llac del cràter i una infinitat d'altres animals.

La tornada a Arusha va ser quasi nocturna, però amb la Lisa vam decidir que ens mereixíem un hotel amb condicions després dels dies de tenda. 30 euros l'habitació és per a backpackers amb calés!

El resum seria que vaig passar uns dies increïbles de safari amb molt bona companyia. Vam riure molt, vam fer centenars de fotos i vaig trobar una bona amiga, una ànima bessona, que va fer d'aquells dies una experiència inborrable.

El comiat va ser dolorós però curt. Cap dels dos volia allargar aquell moment més del necessari. Ara només cal saber si ens retrobarem d'aquí a unes setmanes a la costa est de Kènia.

Mentre ella s'allunyava sense girar el cap, el meu autocar encaminava la ruta de 7 hores fins a Nairobi, capital de Kenia. Allà m'havia de retrobar amb la meva família que, per fi, venia a visitar-me després d'un intent fallit per nadal. La tristor de deixar Tanzània i la Lisa contrastava amb l'alegria de veure els meus pares i el meu germà.

Com diem amb un bon amic, tota bona experiència ha d'acabar perquè en pugui començar una de nova. Almenys podré aprofitar els meus avenços en Swajili a Kènia!