dimecres, 21 de juliol de 2010

Aventura de la dura, part 2

L'aventura del tren va ser dura i emocionant però tenia moltes ganes d'arribar d'una vegada.



Vam arribar a Dar Es Salaam cap al mig dia, quasi recuperant el retard. Vaig estar passejant tot el dia amb la Cristine, la voluntària alemanya que vaig trobar a Kigoma i amb la qual vam compartir seient i menjar al tren. Cada dia m'agrada més Dar. Des de la meva primera visita sempre li he tingut antipatia, i ara sé que no era la ciutat la que no m'agradava sinó l'allotjament gris i depriment al qual vaig anar. Tot ha canviat: hotel nou, barri nou, gent simpàtica, restaurants interessants, ambient africà. Estic al barri asiàtic!




Vam vorejar la platja de Dar, vam visitar el mercat de peix, vam veure futbol i vam gaudir de la ciutat.


Abans de l'arribada de l'Anna a principis de juliol, tenia una setmana per visitar alguna cosa interessant i em vaig dirigir a la costa sud del país. La carretera és horrorosa. Menjo pols a tonelades i salto com una granota degut als milers de forats que hi ha a la carretera.


La guia del senyor Lonely Planet diu que l'autocar necessita de 8 a 12 hores, a vegades més. En el meu cas, aquest "més" van ser un total de 20 hores!!! A mig camí vam tenir una averia i vam haver d'esperar a la vora de la carretera que un autocar ens vingués a recollir. Vam esperar 5 hores mentre es feia de nit i les dones cuinaven Ugali, el menjar típic d'Àfrica. Jo menjava amb tots els homes en una rotllana, de genolls, amb les mans naturalment, i tots se'n reien de mi.


Vam arribar a la nostra destinació a les 2 de la matinada i una amiga que vaig fer a l'autocar em va acollir a casa seva, amb el seu marit i el seu germà. Tenien una casa gran, amb vàries habitacions, televisor, ordinador, servei domèstic... Dos nits em vaig quedar a casa de la Salomé i en Lonesome que em van cuidar com si fos un fill.


La resta dels dies els vaig passar en un hotelet a un poble històric anomenat Mikindani: formava part del sultanat de Zanzibar, amb un mercat d'esclaus, una casa on va viure Livingstone, un castell i l'oceà a tocar. El lloc és idíl·lic i aprofito per descansar i recuperar forces abans de l'arribada de la meva amiga en uns dies, que crec que ella també vol Aventura de la Dura. Llàstima que el submarinisme sigui car aquí. Ho deixaré per a una altra occasió.


Conec l'Ed, un jubilat de Sudàfrica. Em porta amb el seu cotxe a la ciutat de Mtwara a fer una cervesa i a veure el mercat del peix. La resta de temps miro pel·lícules al davant del mar, escric pel blog, sel·lecciono fotos, dormo i observo la impressionant posta de sol. Això és vida!


L'Ed m'ha proposat de fer la meitat del camí cap a Dar Es Salaam en el seu cotxe. Naturalment accepto. Parem a un parell poblets de la costa per fer unes fotos i una coke "baridi sana" (molt freda). Dormim en un poble amb una platja preciosa anomenat Kilwa Masoko. Allà visitem unes famoses ruines en una illa propera i fem un sopar fantàstic acompanyat de cervesa, en excés, i rom Captain Morgan amb cola. Vaig a dormir d'hora que l'endemà agafo un bus a les 5 de la matinada en direcció a Dar Es Salaam. Senyors, que no són hores!



Un viatge llarg i pesat per arribar a la meva habitació, avui simple i demà doble, perquè ve l'Anna de visita! Fa il·lusió rebre una amiga a Àfrica on espero que gaudeixi de l'estada. Faré tot el possible perquè així sigui. Quina son, demà vaig a l'aeroport.



Espero que tots passeu unes vacances excepcionals. Si veniu per Àfrica potser ens trobem!


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada