Els Himba i la Skeleton Coast

Els Himba són una tribu africana que pel què sembla són famosos a Espanya per un programa que van fer a la tele fa uns anys. No sé perquè, però jo tenia fixació en els Himba des de feia anys, segurament degut a algun reportatge del National Geografic. Els homes porten un "tapa rabos" i una espècie de faldilla que només cobreix la part del darrera. Les dones es pinten el cos de color vermell amb ocre per protegir-se del sol i no es dutxen mai en la seva vida. I no és broma. Es perfumen amb herbes i l'ocre que els cobreix el cos. Els agrada el cabell llarg, ja sigui amb extensions o natural, però sempre cobert d'ocre i fang vermell. Van cobertes amb pells de les vaques i cabres dels seus ramats i van amb el pit descobert.


View Volta el mon in a larger map

Opowo era la ciutat escollida que ens serviria de base per poder visitar un poblat Himba. Aquí te'ls pots trobar a tot arreu, juntament amb membres d'altres tribus com els Herero. Les "dones vermelles" les veus al super fent cua darrera teu, al caixer automàtic, o venen-te collarets i pulseres pel carrer. Aquesta àrea està envoltada de desenes de poblats Himba i en Michael, un noi Himba que treballa en una botiga de bicicletes, ens acollirà al seu poblat on hi passarem tot el dia i una nit.

Els portem el menjar que ens han demanat i a canvi podrem estar amb ells i fer-los totes les fotos que vulguem. Ens passem el dia fent fotos, jugant amb els nens, visitant les cases i els magatzems de menjar del poblat, el pou d'aigüa, fent preguntes sobre la seva vida i les seves costums i sentint com un dels meus objectius a Àfrica estava acomplert.

A la nit, vaig haver de dormir sota les estrelles per problemes amb la meva tenda. Vaig passar una mica de fred però el cel estrellat en un poblat sense llum et deixa sense alè. Milions d'estrelles et serveixen de guia cap al món dels somnis. Dues vaques curioses em van despertar a les 6.30 del matí. No em va caldre despertador.

La experiència va ser excel•lent. Vam estar tranquils tot el dia, sense altres grups de turistes i sense presses en un poble on no hi havia res a fer a part de fotos, xafardejar i jugar amb tothom.

Quan vam deixar el poblat, vam recórrer centenars de quilòmetres en carreteres plenes de pedres per creuar la zona de Palmwag, amb muntanyes vermelles en un paisatge que recorda a l'oest americà. Lamentablement no vam veure cap elefant del desert. Aquests elefants són més grans que els corrents i deambulen lliurement en busca d'aigüa. Ah, i pel camí vam poder visitar el meteorit més gran del món, almenys dels qui han aterrissat a la terra, 54 tonelades, quasi res.

Vam anar a Twyfelfontein a veure els famosos gravats a les roques que els San, la tribu que vaig visitar la setmana anterior, havien fet entre 2 mil i 6 mil anys abans. Allà gravàven animals, persones i mapes amb les fonts d'aigüa de la zona. Molt interessant. També vam visitar altres zones amb paisatges naturals interessants com els "tubs d'organ" de pedra, qeu semblen el tubs d'una església, els bosc petrificat, qaue són troncs d'arbre convertits en roca en en un procés que ha durat 250 milions d'anys i que van ser arrossegats fins aquí per inundacions des del centre d'Àfrica. També vam visitar la muntanya cremada, una muntanya negra com el carbó al mig del desert, en realitat volcànica.

Vam creuar la Skeleton Coast, la costa dels esquelets, una àrea que també m'havia fascinat des de feia anys. Les vistes des del terra no són tan impressionants com des d'un avió, però a mi em va encantar. Es tracta d'una àrea molt inhòspita, un desert a la costa atlàntica de sorra blanca, un vent infernal i poca vida de qualsevol tipus. Com diu la guia, sembla les portes de l'infern. Allà ens vam passejar per la platja, descobrint vaixells embarracats, òssos d'ànimals, petjades d'algun depredador i un paisatge que malgrat era gens acollidor, era d'allò més fascinant. El que també vam descobrir és que a la costa de Namíbia hi fa fred i molt de vent.

I una mica més al sd vam gaudir de la colònia de foques més gran del sur d'Àfrica i una de les més grans al món amb milers d'exemplars.

De la costa dels esquelets ens vam dirigir a la muntanya més alta del país, el Brandberg de 2.573 metres d'alçada. Les dues atraccions principals són el paisatge de les muntanyes enmig d'una àrea desèrtica, i les pintures San que hi podem trobar. La més famosa la White Lady, en realitat un home pintat de color blanc i que no sembla africà. La pintura data de milers d'anys. Un alienígena potser? hehehe

I més al sur, Spitzkoppe és una altra àrea muntanyosa amb roques rodones les unes a sobre de les altres que sembla que hagin de caure rodolant en qualsevol moment. Allà vam fer una mica l'índio escalant per les roques i visitant la zona. Molt xulo!

I arribem a Swakopmund, destinació turística a la costa del país. En realitat és com un oasi ja que està envoltada de desert de dunes per tots cantons.

Una part de Namíbia va estar colonitzada pels alemanys i Swakopmund avui és més alemana que la pròpia alemanya. Tothom parla alemany, els cartells estan en alemany i la ciutat està plegada de turistes alemanys. Fins i tot estem en plena Oktoberfest de Namíbia així que trobem festa de la cervesa pels carrers, amb les típiques taules i bancs de fusta, gent vestida de tirolesos i alemanys borratxos. Quasi com a les rambles!!!

Però Swakopmund és molt més. És la capital dels esports d'aventura a Namíbia: caiguda lliure, quads, cavalls, safari de dofins i balenes, sandboarding, que és com el snowboard però deslliçant-se per les dunes del desert. Jo de moment he fet dues hores de quads pel desert fent l'animal per les dunes. T'endinses uns 15 quilòmetres a dins del desert i comences a pujar i baixar per dunes d'uns 40 metres d'alçada quasi verticals. Genial!

Però Swakopmund és molt més. Restaurants alemanys, italians, japonesos, africans, americans, xinesos i quasi andorrans! Fantàstic. Aquí he aprofitat per dinar en restaurants i dormir en un llit que feia 5 setmanes que no ho feia. Swakopmund és euna petit paradís que serveix per tallar una mica i descansar enimg del viatge. Swakopmund té de tot: botigues, internet, platja, postes de sol, cervesa freda, activitats de tot tipus, peix, marisc... ho trobava a faltar!

Cada dia ens queda menys a Namíbia. Hem fet uns 20 dies al nord i els 10 restants els dedicarem al sud que ens atrau menys però que també té àrees que són highlghts, com Sossusvlei, les dunes vermelles del desert. Una passada!

Així que em vaig regalar un vol panoràmic des de Swakopmund. Primer unes gorges, Sossusvlei, antics camps de diamants, esquelets de vaixells a la sorra, colònies de foques, flamencs en una bahia de sorra, salines de mil colors... el vol va ser increïble, i car, però per Namíbia el que faci falta! Les vistes són espectaculars. Poder veure Sossusvlei des de l'aire no té preu. Pels qui no ho sabeu es tracta d'uns llacs secs de color blanc envoltats de dunes vermelles. En la propera entrada mi allargaré més.

Sort que vam abandonar Swakopmund ja que ha resultat ser una ruïna per a la meva economia. Aquí no pares de gastar! Menjar, cerveses a davant del mar, gelats, activitats, un llit... A partir d'aquí ens dirigim més al sud en direcció al desert del Nabib. Quina il•lusió!!!