dissabte, 23 d’abril del 2011

Illa de Pasqua, el melic del món

Una veu ens desperta informant-nos que en pocs minuts estarem aterrant a Hanga Roa, única ciutat d'Illa de Pasqua, mentre ruixen la cabina de l'avió amb algun esprai amb pudor d'ambientador. Perquè la normativa així ho obliga, diuen.


View Volta el mon in a larger map







Són les 6 de la matinada i és negre nit. Hem dormit poques hores i al sortir de l'avió notem que ha plogut bastant, que la temperatura no és gaire càlida i que volem un llit per poder descansar unes hores més. La gent de l'hostal ens recull amb collarets de flors i en menys de 5 minuts estem a la porta del que serà el nostre allotjament durant la propera setmana. L'aeroport està ben bé a dins del poble!




Normalment, els turistes que venen a la illa s'hi queden o 3 o 4 dies, depenent de quan hagin agafat l'avió. Nosaltres ens hi estarem 7 dies sensers gaudint de la visita a l'illa, un dels meus somnis de fa anys i que encara avui no em crec que estigui acomplint.




Illa de Pasqua és l'illa més aïllada del món, a 4 mil quilometres de les costes de Xile i de les illes de la Polinèsia. Molts haureu vist la Pel·lícula Rapa Nui que és el nom de la illa, el nom de la ètnia dels natius i el nom del seu idioma. Els Rapa Nui són majoria a l'illa però el 40% són gent de fora i no són gaire ben acceptats. Mai no han acceptat formar part de Xile. Des de l'arribada dels "descobridors" s'han vist esclavitzats i fins i tot tancats dins de la seva ciutat sense poder accedir al mar! Bé, ja sabeu quines savatjades poden arribar a fer els conquistadors...




Tanmateix, quan els conquistadors van arribar, els natius estàven en guerra com bé explica la pel·lícula, dividits entre els orelles llargues i els orelles curtes. I també és degut a aquestes guerres que els moais, les famoses estatues de la Illa de Pasqua, van ser destruits per les tribus rivals. Per això avui en dia només es poden veure en peu els moais que han estat restaurats. La resta són un munt de pedres: els moais estirats i trencats al damunt dels seus altars.




Els primers dies vam llogar un cotxe per poder explorar tota l'illa, els seus cràters, els moais restaurats o no, les canteres on treballaven la roca per portar-la a vegades a uns 20 km de distància. Hi han moais amb ulls, sense ulls, molts que representen homes i molt pocs que representen dones, n'hi ha un d'assegut, alguns que miren al mar, i quasi tota la resta que mira cap a l'interior de l'illa.




Illa de Pasqua és cara, molt cara. Els preus són el triple que a Xile degut a la seva situació geogràfica i que tot s'ha d'importar. Dormir, menjar, qualsevol record de l'illa, el lloguer de cotxes, motos, quads o bicicletes... tot és extremadament car. Mal lloc per a un moxil·lero. Bon lloc per a un motxil·lero que viatja amb els seus pares!




Amb els meus pares les coses van ser més fàcils i barates, sinó ja em veia cuinant cada dia, cosa que no m'agrada gaire. Amb ells vam menjar cebiche que és típic. Es tracta de una espècie de sashimi però tallat a troços més petits i amb una salsa a base de llimona i tomàquet. M'encanta! En vaig menjar quasi cada dia! El darrer dia, com a comiat de l'illa vam menjar llagosta, que per cert va estar força bona!




Illa de Pasqua té dues platges però la principal és la de Anakhena: aigüa turquesa, sorra blanca, palmeres, moais i xiriguitos de menjar. Una meravella de platja! Hi vam anar dos dies a banyar-nos, amb un solet esplèndid i una aigüa no gaire calenta. De tota manera, un petit paradís. Tanmateix, no podem evitar pensar en lo a prop que estem de la Polinèsia francesa i que no hi anirem!!! Això sí que fa mal al cor!




Al final passem una setmana fantàstica tots tres en un indret tan especial com és illa de Pasqua. Els dies han passat ràpidament en una setmana de somni acompanyats dels Moais. Un es pot passar hores observant-los, al davant del mar, majestuosos al damunt del seu altar. Però l'aventura no acaba aquí. Un vol ens tornarà a Lima i d'allà 5 hores més de bus fins arribar al oasi de Huacachina per a descansar. Ens espera un llarg viatge.



2 comentaris:

  1. "Remot i desconegut" es el que em venia a mi al cap pensant amb aquesta illa i com que per no variar m'has fet venir ganes de fer turisme fes-me un favor i diga'ls-hi als teus apres a veure si l'any vinent volen tornar-hi però aquest com amb mi! Si cola cola! jajajaja
    I actualment com es porten aquestes dues ètnies? Encara estan picats entre ells o fan front comú contra els Xilens?
    Apa turistes bones vacances a Huacachina!

    ResponElimina
  2. Doncs no tinc gaire clar com estan ara les dues etnies però segons vaig entendre, les tensions encara són presents... i mira que en tota l'illa són unes 5 mil persones!!!
    Cuida't xeic!

    ResponElimina