Xina: el comunisme capitalista, part 2

La segona setmana va començar a Beijing, capital del país des de fa 400 anys. En canvi, Xian ha sigut capital de la Xina durant 1.300 anys. Allà vam visitar el més típic: el temple del cel, la plaça de Tiananmen i la ciutat prohibida. No vam tenir gaire bona sort perquè la façana de la ciutat prohibida estava en obres i només s'hi veia la famosa foto de Mao. El retrat és comparat pels xinesos amb la Mona Lisa ja que miris d'on el miris, Mao sempre t'està mirant es ulls.

L'interior és impressionant amb l'afegit de veure una marabunta de paraigues de mil colors que van amunti avall. 1 € el paraigua. Va ploure tot el dia! Nosaltres estàvem conscienciats en que no veuríem el sol, però el què ens esperava a Xina era surrealista. Vam tardar dues setmanes a veure el sol! 16 de les 20 ciutats més contaminades del món es troben a la Xina. La contaminació crònica d'aquest país és un gran problema. Segons diuen les autoritats, ara comencen a adonar-se que no poden creixer destruint el medi ambient. Esperem que sigui veritat.

A Beijing també va ser on vaig descobrir la meva passió pels bitxos! Vaig provar una pell de serp a la planxa que tenia una salseta una mica picant. Era una mica gelatinós però no em va treure la son. Més endavant em van atreure uns pinxos d'escorpins petits que no paràven de moure's quan algú els donava un copet. Era d'allò més enguniós! Quan vaig veure que es menjàven a la planxa (al principi em pensava que es menjàven vius) me'n vaig demanar un pinxo que constava de 4 escorpins. Espero penjar el vídeo ben aviat! De moment penjo la foto on es veu com la cua de l'animal em surt la boca, hehehhee. Deixo els escarbats, els centpeus, els cucs, les serps i els penis d'ovella per la propera visita!

El highlight de la ciutat era naturalment la excursió a la gran muralla. No recordo haver vist mai tanta gent junta, bé sí, al cim del Mont Fuji, però aquells són hiperordenats. Amb els xinos és el caos total des del moment que entres a la cua. T'empenyen, es colen, et fan fotos, escupen a 2 centímetres dels teus peus... i per a la nostra sorpresa, quan es va acabar la cua, haviem d'agafar una espècia de vagoneta que ens pujava fins a la gran muralla. Allò semblava Disneyland! Molt còmic. La gran muralla és impressionant, enorme, gigantesca, llarguíssima i per moments molt i molt empinada! Una passada. Només em van sobrar els 30.000 xinos que també feien la visita.

Xian és una ciutat de 8 milions d'habitants. Petita des del punt de vista xinès però amb una vida espectacular. Com a ciutat és la que em va agradar més: un ambientarro increïble, els mercats plens de vida, la gent més amable... no, si al final els agafaré carinyo a aquests xinos! hahahaha.

La gran atracció és la visita als guerrers de Xian, o com diu en David, els guerrers de Terracota del Sud. És una passada poder veure les fileres de soldats de diferent graduació, els cavalls, els arquers... la veritat és que jo esperava veure'n més però molts els han tornat a enterrar per poder-los conservar millor i evitar que es quedin sense les pintures que inicialment lluïen tots els soldats. Hi ha uns 8.000 guerrers però calculo que es veu un 10% aproximativament.

Per cert, moltes empreses xineses comencen el dia amb els seus treballadors fent ginàsia al carrer, just al davant de la porta. Us imagineu fent exercicis de calentament a les 8 del matí amb els vostres companys de feina al carrer? Seria curiós :)

Bé, la propera i darrera entrega serà un dur contrast entre el poblet de Yangshuo envoltat de muntanyes al més estil Bola de Drac i Hong Kong.

Visca Taiwan lliure!