dilluns, 5 d’octubre del 2009

Welcome to Cape Town!

Primer post de la meva aventura! Quines ganes que en tenia! Fa dies que volia publicar-lo però no sempre és fàcil trobar internet i volia tenir coses per explicar... ara el problema és que tinc masses coses a explicar!






Porto quasi una setmana i tinc la sensació que porto un mes. Primer de tot, el que més em costa és convertir-me en un backpacker autèntic! Tan acostumat a no privar-me de res i fer sempre el que vull, i ara tot això s'ha acabat. Sort del Victor i la Gloria, els meus acompanyants en aquesta part del viatge.



Sudàfrica és una país modern, car, variat, enorme i, malgrat no hi hagi apartheid, el blanc continua sent l'amo i el negre és el qui sua per guanyar-se el pa. De moment ens està agradant el país però amb matisos... encara han de canviar tantes coses!


Ells són backpackers de pura cepa i porten molts anys viatjant pel món sense gastar-se més que el necessari. De moment ja he après que els backpackers no porten ulleres de sol, mengen comprant als supers, no deixen propines enlloc, dormen en “cutxitrils”, no lloguen cotxes i calculen cada nit si s'han passat del pressupost preestablert! Tot això està una mica exagerat, però estem intentant viure el dia a dia amb menys de 30 euros al dia, cosa que a Sudàfrica no és gens fàcil.

Hem entrat per Cape Town on hem vist una muntanya plana com una taula (Table Mountain), ens hem passejat pels seus carrers, el seu port i hem begut les seves cerveses més famoses.


El tercer dia vam anar fins a Cape Point que és el punt més al sud de l'oest d'Àfrica. Allà vam fer un hiking (es veu que la paraula trekking no és anglesa... ens l'hem inventat nosaltres per semblar més internacionals) de dos dies pel parc nacional.

El hiking ha estat l'aventura més salvatge de la meva vida! 30 quilòmetres dividits en dos dies per un terreny àrid, amb molt de vent, platges fantàstiques, he dit molt de vent? Hores i més hores de caminata; llagues als peus; pics amunt i pics avall; cansament a les cames i mala alimentació. Tot això per a una experiència inoblidable en un entorn realment fascinant.

A la nit havíem de dormir en una cabanya dins del parc. La qüestió és que ens vam entretenir i se'ns va fer de nit. Tot i els frontals ens vam perdre un parell de vegades. Després de suor, sang i algunes llàgrimes, quan alguns es pensàven que dormiríem al ras amb aquella ventolera, vam trobar finalment la tan esperada cabanya just dues hores després de la posta de sol.


L'objectiu de tan dura prova era veure el Cap de Bona Esperança i el Cape Point, tots dos impressionants. Lo xocant per a mi era estar a l'altra banda de la barrera. Mentres jo caminava hores i hores amb una motxil·la a l'esquena, els turistes “rics” arribaven en 15 minuts de cotxe a tots els racons del parc. Tanmateix, mai m'arrepentiré d'haver-ho fet. Veure aquelles platges des de dalt de les muntanyes et feia oblidar tots els mals.

Les properes parades han estat dedicades a gaudir dels bons vins de la zona de Stellenboch i de Franchhoek i de veure les balenes a Hermanus. Cal destacar que les balenes es veuen des de terra! Per exemple tot esmoraznt un muffin de xocolata. Impressionant.




Per acabar i no avorrir més al personal, dir que demà tinc reservada una “immersió” amb el temut gran tauró blanc! Serà una bona occasió per provar la carcassa submarina de la meva càmera. Quines ganes! … em fan llevar d'aquí 5 hores. Bona nit :)















10 comentaris:

  1. Ànims que has aterrat a la part més cara del país! No et pensis que tot és així... Si com dius, continues de backpacker menjant de supermercat i dormint en tenda, si fas la part nord-est estalviaràs i tot! No parlem ja de si entres a Lesotho i Swazilàndia...
    Espero el pròxim post amb candeletes :)

    ResponElimina
  2. Per fi notícies! I jo que em pensava que no sortiries del terminal :P

    Quin lloc més maco Marcus, em venen ganes d'acompanyar-te! Ja veig que la cosa ha començat bé, que no decaiguin els ànims que l'assumpte tot just ha començat.

    Sort i vigila amb el tauró!

    Per cert, espectacular el CD de Dream Theater, tot un detall :)

    ResponElimina
  3. Marc,
    que sapigués que ja tens seguidors...
    Les fotos genials, i el text divertit.
    Molts petons i abraçades des del MAE.

    ResponElimina
  4. Ole, visca el Marcus!
    Veig que has aconseguit un bon parell de guies! ;)
    Això si em tens mosca perquè jo et proposo de fer alguna caminata de dos dies per aquí i resulta que estic sonat. En canvi un parell de "desconeguts" et proposen caminar fins desfer les xancletes i t'apuntes a la primera?
    Ostres alguns paisatges de costa em recorden al nord d'Escòcia, que maco.
    Ale, que segueixi tot tan be com fins ara.
    Cuida't.

    ResponElimina
  5. buauuuu!!MARC!!Es increible!!tot!!ara ja saps, sense ulleres de sol, a comprar als supers, i a dormir en cutxitrils...ja aniras explicant tota la gent q et trobes pel cami...deu ser i9nteressant coneixer aixi la gent...kina enveja!
    els paisatges de les platjes son increibles!!!genials les fotos i segueix explicant que aqui tens una admiradora

    petonets i anims!!

    Meri

    ResponElimina
  6. ostres noi, has começat el viatge molt fort!!!
    Ara et dones compte com les caminades són útils!!!!
    Les fotos són increibles i el que explicas encara més.
    petons

    ResponElimina
  7. Ei mestre, fantastiques les fotos i el relat. Continua aixi, donant-nos enveja sana. Molts molts anims. Ja explicaras l'experiencia amb els taurons blancs.
    Una abraçada molt forta i un altre vegada molt molts anims !

    ResponElimina
  8. Hola Marc!!
    , som el lucas i el pedro, de nuestrosviajebaratos.es, hem creat el nostre blog per demostrar a la gent que hi ha un altra forma de viatjar , sense grans companyies i sense grands fortunes, sense hotels ni billets, simplement contant amb la ajuda de les persones, l'esforç dun mateix i una mica de calers, fins i tot menys del que un gastaria siguent a la seva casa.
    Malhauradament, encara no ens llegeix molta gent, per aixo ens agradaria demanarte un intercanvi de enllaços, per que algu mes ens pugui llegir i s'animi a iniciar viatges d'una manera diferent...

    un abrazo

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots!
    Lucas i Pedro, així que pugui miraré la vostra web. L'intercanvi d'enllaços em sembla molt bé.

    ResponElimina
  10. Hola Marc
    Soy Barrena-A lo mejor me apunto una etapa contigo para enero-Te he escrito a tu email
    Ya me contaras

    ResponElimina