diumenge, 31 de juliol del 2011

He vist un àngel

Platja platja platja, volíem més platja! Per tant, després de deixar Los Llanos i de 15 hores de viatge, ens vam plantar a de Puerto Colombia, un poblet de pescadors a la costa oest de Caracas. Les cases aquí són d'estil colonial i pintades de colors vius. Es tracta d'un poblet acollidor i segur, un oasi de benestar dins la perillosa Venezuela.





Aquí passegem, anem a la platja un dilluns com qualsevol altre, comprem peix dels pescadors i gaudim de la vida. M'encanta Puerto Colòmbia! Després d'uns dies de descans i felicitat decidim que toca patir una mica.



Així que deixem la platja per visitar el Salto Ángel, el salt d'aigüa més alt del món amb 980 metres d'alçada. El seu nom no ve de cap figura mística però d'un pilot americà, Jimmie Angel, que va fer aterrar el seu avió a dalt de la cascada en busca d'or (ahir uns catalans em van dir que es va estrellar... wikipedia!)




Arribar a Salto Ángel no és una tasca senzilla. primer s'ha d'agafar una avioneta durant una hora que et deixarà a Canaima, un poblet indígena al mig de la Gran Sabana i que ara s'ha convertit en un centre turístic on costa trobar habiatació per menys de 60 euros i dormir en una hamaca costa uns 20. Una veritable ratonera per a turistes però que s'ha d'acceptar si es vol visitar el salt d'aigüa més alt del món.




Des de Canaima s'ha d'agafar una barqueta durant 3 hores en contra-corrent i batallant contra els poderosos ràpids del riu. El paisatge és espectacular. Es poden veure els tepuis o table mountains o plateau o muntanyes planes... i cada tepui té desenes de salts d'aigüa que et deixen amb la boca oberta. Finalment, arribes al campament al mig del no res on dorms en una hamaca, utilitzes vàters embussats i passes fred tota la nit perquè la flaçada que t'han donat està humida.




A Venezuela és temporada de pluges pel què plou gran part del dia i el cel està quasi sempre cobert. La part positiva és que veurem el Salto Ángel en tota la seva esplendor. Com més plou, més aigüa cau de la cascada i més espectaculars són les vistes.




Sortim de matí fins al mirador. Ja ens han informat abans de sortir que, degut a la gran quantitat d'aigüa que ha caigut durant la nit, no tindrem la oportunitat de banyar-nos a la piscina natural al peu del Salto Ángel. Mala sort! Així que ens dirigim al mirador que per a la meva sorpresa està situat a sota la cascada, molt a prop de la mateixa i que per tant no permet una vista frontal clara. Lamentablement, l'aigüa provinent de la cascada i el fort vent ens deixen xops durant les dues hores que estem allà i fan que la tasca d'agafar qualsevol foto sigui quasi una operació suicida per part de la càmera. Per a rematar-ho tot, la part superior està coberta pels núbols quasi tot el temps.




Tanmateix, també hi ha una part positiva. El Salto Ángel, de quasi 1 quilòmetre d'alçada, és impressionant. L'aigüa s'escorre des de la cima del tepui gràcies a l'aigüa emmagatzemada en piscines naturals i cau als nostres peus molt més avall. Sembla que quan l'aigüa arriba al terra, ja no és aigüa sinó gotes que es reparteixen en una gran part de territori.




Tornem a Canaima, el poblet indígena on anirem a visitar la llacuna que té aigüa vermella degut als minerals continguts al terra, i les seves diferents cascades que són realment impressionants. La millor és el Salto Sapo on passes per darrera la cascada d'una llargada d'uns 200 metres i, naturalment, et quedes xop. Quan arribes al final i surts a l'exterior, es pot contemplar la cascada en tota la seva esplendor.




De retorn a Ciudad Bolívar amb la nostra avioneta, ens allotjem a un hostal a la mateixa Plaza Bolívar i celebrem els 200 anys d'indepedència de la nació gràcies a la victòria de Simón Bolívar contra els espanyols. Es tracta d'una ciutat de tamany mitjà amb un centre històric molt maco però amb fama de ser perillós, molt perillós. Una vegada és de nit, no és pot sortir al carrer. Fa uns anys, uns atracadors van entrar en aquest mateix hostal, van robar totes les pertenències dels turistes i van violar-ne una. Això va passar quan el barri ja estava tip d'aquests malfactors que atemoritzaven el veinat així que van recollir diners, els van donar a la policia perquè aquests féssin alguna cosa al respecte. L'endemà els criminals estàven morts. Així és Venezuela.




La nostra propera destinació encara no està clara: el preciós arxipèl·leg de Los Roques o Isla Margarita. La meva opció seria evident però el pressupost que es necessita per a cada una és molt diferent. Ens veiem a la platja... el proper dilluns!














4 comentaris:

  1. ei, al finalsi que he fet la lectura!!!! Molt xula l'experiència...la col.locaré al top ten per l'any que ve..jejejej
    Jo ens unes hores marxo!!!!! quines ganes!!!!
    un peto

    ResponElimina
  2. Eiiii!nen!!feia dies que pensava en tu i que quan estava davant l'ordinador sempre eren primer els mails de feina i et tornava a recordar quan ja estava al llit.
    Veig que m'he perdut moltes aventures i llocs meravellosos, però intentaré fer una passada ràpida pel blog.
    Des que al desembre vaig canviar de vida que no hem parat de treballar (per sort) i no hem tingut gaire temps lliure per a res.
    Les coses no poden anar millor i espero que tu també pensis el mateix de la teva aventura.
    Una forta abraçada des del país dels Pirineus!!!!

    ResponElimina
  3. Uau!!! Quina mà d'aigua! Marcus per no variar quina enveja, però que consti que molt sana. Aquest salt d'aigua ha de ser tan espectacular en directe...
    Per cert com ja t'he dit alguna vegada, llegir els teus relats sempre em fan fer un tomet per la vikipèdia i amb el cas del "Jimmie Angel" efectivament va morir d'un accident aeri, però per lo que he llegit no va ser en aquest salt, va ser al Panamà.
    Apa Marc, que tinguis unes bones vacances, per enèsima vegada ;)

    ResponElimina
  4. Ostres Kgun10, moltes gracies per la informació!
    Una abraçada a tots 3 i gracies!

    ResponElimina