dimarts, 21 de febrer de 2012

Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1

Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.

Deixo Timor i arribo a Makassar, la capital de Sulawesi. Allà em retrobo amb la Susana, la noia de Bilbao que havia viatjat amb mi durant uns 15 dies per Bali i  Lombok. A última hora ha decidit que s'apunta a l'aventura així que seguirem junts unes setmanes més. A més, adoptem en Wilco, un holandès super simpàtic que ens acompanyarà fins que li permeti el visat.

I leave Timor and get to Makassar, Sulawesi's capital. There I meet Susana, my Bilbao friend that I met in Bali and travelled with her for a while. A last minute decision made her come to join me in this adventure through this mysterious island so we will be able to travel together for a little longer. It will be nice to meet her again. We will also enjoy the company of Wilco a super friendly Dutch guy that is travelling on his own.

Lamentablement, passem la nit de Nadal a l'autocar. Sortim a les 9 de la nit i arribarem a les 5 del matí. Us podeu imagina una nit de nadal més original? Ha sigut impossible trobar seients en cap altra data ja que molta gent viatja per retrobar-se amb la família. Els 3 ens fem regals mutus, un dels quals inclou uns barrets de pare Noel molt xulos, hehehhee. Ens despertem el matí de Nadal amb els sotracs de l'autocar que recorre una carretera amb forats. Ha sigut una nit dura i llarga, bon Nadal!

We spend Christmas Eve travelling in a night bus heading to Tana Toraja. It has been impossible to find any seat available at any other day. During those days, many people are travelling home to spend the holidays with the family. In Sulawesi there's many catolic people. With Susana and Wilco we do a small Christmas party with some presents, including a cute Santa Claus hat. We woke up on the bus driving through the dusty bumpy road. That's a different Christmas from what I'm used to. Original isn't it?

Arribem a la regió de Tana Toraja, famosa en tot el món pels seus ritus funeraris. Quan una persona mor, se'l prepara per a l'espera. Literalment se'l disseca per a poder-lo conservar a dins de casa, amb la família, fins que es reuneixi els diners suficients que permetran enviar la persona difunta al més enllà, amb bona companyia. Poden passar un o dos anys amb un cadàver a casa!!! Quan tenen prous diners, compren els búfals, porcs i organitzen una gran festa. Els animals acompanyaran el difunt a l'altre costat, per tant, com més diners, més búfals, i més ben acompanyat i protegit estarà el difunt en l'altra vida.

I molts pensareu, incloent-me a mi, que seria molt millor estalviar aquests diners per als qui estan vius. Jo penso que sí, però ells no estan d'acord. És la seva tradició i ha perdurat durant segles.

We get to Tana Toraja, the region famous all around the world for the funerary rituals. When a person dies, the body is prepared for a long wait until it can leave to the other world. The body will stay at home with the rest of the family until they have enough money to honor the dead persona and pay for a good ceremony. Usually they wait between 1 and 2 years before the ritual takes place with the dead body lying on his own bed. When they have the money they buy water buffalos, pigs and organize a big party that can last for weeks. The animals will keep company to the dead person in the other side so the more money they have, the more animals and the better company the dead person will have in the afterlife.

And many of you (including me) will think that it would be much better to save all this money for the living ones. I agree but they won't. It's a tradition that has survived for centuries and they won't change it now. What a waste!

El problema és que normalment, aquests ritus funeraris tenen lloc a l'agost. Estem fora de temporada com qui diu. Tanmateix, som afortunats i la cerimònia més gran de l'any està a punt de començar al poble de Sereale. Es sacrificaran uns 300 búfals en total, més porcs, pollastres, i segurament mil animalons més. Un senyor molt ric va morir fa un any i ja està preparat per al seu llarg viatge. Tenim una sort que, sens dubte, ens mereixem, hehehe. Un búfal normal costa uns 2 mil euros però un búfal blanc, albino, costa uns 30 mil!!! I en maten uns quants... aquests tenen pasta per un tub!

Dormim a Rantepao i a la nit anem a celebrar el nadal tots 3 amb unes cervesetes, un bon sopar i una mica de música local en directe. Per Sant Esteve anirem a veure la cerimònia.

Our main concern is that the rites in the region of Tana Toraja usually take place in August. Anyway, we are very lucky and the biggest ceremony of the year is about to start in the small village of Sereale. They will sacrify about 300 water buffalos, pigs, chikens and any other animal that could be eaten. A very rich man was dead one year ago and the stars say it's time to go. We are very lucky! A regular buffalo costs around 2 thousand euros but a white one, albino, costs around 30 thousand euros! And they will kill some of them... 

We sleep in the town of Rantepao and with Susana and Wilco we go celebrate our Christmas with a couple of beers, a good dinner and local live music. On Boxing day we'll go to see the ceremony.

Lloguem unes motos i un guia que ens du en aquests poblet penjat a la muntanya per viure un dia que perdurarà en la nostra memòria fins ens toqui a nosaltres fer el viatge. Arribem i enganxem la lluita de galls a la meitat. Wow, això promet! Som testimonis de una desena de lluites de galls i 4 lluites de búfals. Mai no havia vist dos galls lluitar però n'havia sentit a parlar en varis països. Els posen una navalla lligada als tormells perquè el combat sigui més curt i vegem més sang! I els búfals, és impressionant lo grans que són i com s'embesteixen amb les seves banyes! S'ha d'anar en compte un búfal no vingui corrent en la teva direcció. Llavors tocaria córrer de valent i amagar-se en algun lloc elevat. Les apostes són elevades, centenars d'euros són apostats a cada combat, la gent és rica. La família d'aquest senyor ha vingut de tot arreu: Java, Papua, Sumatra, Filipines... En Wilco guanya 5 euros amb les apostes!

We rent some motorbikes and a guide that will take us to this small village up at the mountains to live an exerience that will stay in our memories until it's our time to do the travel to the other side. We arrive just in time to see the last part of a cock fight. Wow, that's bloody! I like it! We are witnesess of ten more fights between cockrills and also between buffalos. It's the first time I can witness a cock fight and it's impressive! They fight with a blade tied to their legs so the fight is shorter and we can see more blood! The buffalos are huge and the fights are amazing hitting each other with their huge boddies and horns. It's important to be careful just in case a buffalos comes running towards your direction. Then you have to start running like crazy and climb to one of the balconies. The bets are high. People bet around some hundreds euros at every fight. The family of the dead man is rich and they come from several places like Papua or Java just for the ceremony. Wilco wins 5 euros betting!

Arriba l'hora de veure sang. Sang, fetge i excrements... una barreja que mareja. Em col·loco ben a prop, no em vull perdre el més mínim detall. Senzillament els lliguen les cames en una estaca clavada al terra i els fan un tall al coll amb un ganivet. Comença a rajar sang, sang i sang. El món es torna vermell mentre el pobre búfal es dessagna no sense lluitar amb furia els seus darrers moments de vida. Salta, es remolca, crida, defeca. La vida s'apaga poc a poc als seus ulls. Massa a poc a poc. Els qui tenen un tall profun moren en menys de 5 minuts. Els qui no tenen tanta sort, tarden entre 10 i 15 minuts en morir. L'espectacle és colpidor però al mateix temps apassionant. Jo gravo en video tots els sacrificis mentre en Wilco fa les fotos excel·lents que podeu veure. 

It's time to see blood, a lot of blood but also crap... a smelly sickening mixture. I go very close from the sacrifice place. I have always dreamt of being here and I don't want to miss a sigle detail. They are tied to some woods and their throats are opened with a long knife. The blood doesn't stop flowing. The buffalo dies slowly and painfully bleeding for minutes. It doesn't give up the fight to stay alive. It jumps, it screams, it crawls in its own blood and shit until life leave its dead eyes. The show is shocking and exciting at the same time. The excitement of being there doesn't disapear from me. I keep smiling all the time happy to be there. I do the filming and Wilco takes the amazing pictures you can see. Better than National Geographic!!!

Han decidit matar 6 búfals aquell dia, només 6 dels 300 que mataran en 15 dies de festes i celebracions. Un d'ells, mentre es revolca de dolor i sufriment, ens esquitxa a tots amb la seva sang. Jo estava molt a prop, potser a 3 metres del búfal. Encara avui quan escric aquestes línies (mes de febrer), per més que renti la roba d'aquell dia, la sang no se'n va. A part d'això, també m'esquitxa les cames i els braços. Un cop morts, els treuen la pell i comencen a tallar a troços mentre els nens riuen i fan fotos pel voltant.

They have decided to kill only 6 buffalos today over the 300 they will kill during the next 15 days of celebration. One of them splashes some blood direct from its throat over us. I was very close, maybe 3 meters from the buffalo. Still today, 2 months later I still have the blood stains on my pants and T-shirt that can't be cleaned by the washing machine. I also had blood on my legs and arms. Bloody! Once deads, they are skinned and cuts in pieces while children play around and take fotos.

La olor de la barreja de sang i excrements es fa més intensa a mesura que van sacrificant els animals. La bassa de sang al terra també es fa més gran. Tenim temps de donar el pèsam a la família, beure unes pastes i cafè i fer centenars de fotos. Però tant de búfal ens fa venir gana! Portem unes hores drets i sense menjar. Agafem les motos i anem a explorar els poblets de les muntanyes que ens mostren paisatges bellíssims de cases tradicionals i camps d'arròs. Per a mi, els més bonics de Indonèsia fins a dia d'avui.

The smell of blood and excrements increases at every buffalo killed at the field. The pool of blood is also bigger. After the sacrifice we have time to offer the family our condolences, have some snacks and take hundreds of fotos. I always get hungry when I see so much animals and food!  We've been some hours standing without eating. We ride our motorbikes and we go exploring the small villages and the rices terraces that show us some incredible landscapes. For me these are the best ones in Indonesia so far.

El dia següent, explorem els pobles de la part sud. Es tracta d'uns pobles tradicionals ben conservats i també unes coves molt especials. A l'interior i exterior d'aquestes coves hi trobem ni més ni menys que taüts i esquelets, molts esquelets! Així doncs, una vegada el difunt és lliure d'anar al més enllà després de la cerimonia, la família no enterra a ningú, sinó que l'introdueix a la cova familiar. Aquestes coves es poden visitar. Ossos i més ossos, calaveres, ataúts trencats i aranyes formen part del paisatge.

The day after we explore the villages in the south. We visit some traditional villages that are very well preserved and some very special caves. Inside those caves we can find coffins and many skeletons! So for the people of Tana Toraja, when the ceremony is done, they put the body of the dead person in the family's cave. We can visit those caves and are amazing. So many bones everywhere! Broken coffins, skulls and spiders are what we can see inside.

És la típica excursió que fas amb l'escola. En trobem vàries i tots es volen fer fotos amb nosaltres, normal, per alguna cosa som els més guapos! Crec que es fan més fotos amb nosaltres que amb les calaveres. Tenen gust per les coses bones!

This seems to be the tipical school excursion students can do. We meet some different classes and everybody want to have fotos with us. Of course! We are so cute! I feel like a superstar cause they take more fotos of us than of the skulls.

Lamentablement, el somni s'ha acabat. Hem viscut una experiència única! És extraordinari poder ser testimoni d'una de les cerimònies funeràries més espectaculars que es poden veure avui en dia. Ha sigut com estar dins del reportatge de la tele.

Passem un dia de pau i tranquil·litat al llac Poso, menjant peix al grill, fent fotos i preparant-nos per a la propera aventura: les illes Togean i Bunaken al nord de Sulawesi. 

Sadly, the dream is over. We have lived a unique experience in Tana Toraja. I believe it is extraordinary to witness one of the most amazing funerary ceremonies we can see today.

We spend a day chilling out next to lake Poso eating grilled fish, taking more fotos and getting ready for our next adventure: the Togean islands and Bunaken, north of Sulawesi.

3 comentaris:

  1. cada vegada mes llarg, al final podras publicar un llibre..
    per cert, jo no podria veure tota la matança dels pobres animals, i mira q no soc amant d'ells pero quina angunia veure la sang cap a dalt, cap a baix...egsss....ja mirant les fotos s'em regira l'estomac....m'hagues agradat mes l'altre part del viatge...jejejeje
    un peto marc i cuidat molt

  2. Aquestes fotos son fortes eh? bones fotos però quina angoixa..!!
    Va, que ja tinc ganes que m'ensenyis les platjes de Sulawesi.
    Les cases amb aquesta estructura tan original son molt txules, estan per tot arreu a l'illa?


  3. Meri, a vegades em costa controlar-me i no paro d'escriure :P Ja intentare que els propers siguin mes curtets, jajaja
    Yolanda! Doncs no, aquestes cases estan nomes a la zona de Tana Toraja... pero la zona es gran i et canses de veure'n a tot arreu :)