dijous, 22 de març de 2012

El riu Mahakam i les tribus Dayak, Kalimantan part 1

Borneo... una altra illa màgica que desperta la imaginació. Un dels pulmons més importants del planeta i la cinquena illa més gran del món. No cal que us digui que sempre havia somiat en viatjar a Borneo. Tres països es reparteixen l'illa: Indonèsia, Malasia i Brunei. La part d'Indonèsia és la més gran, la més salvatge i la més autèntica. El seu nom és Kalimantan. És difícil de recórrer perquè no hi han suficients carreteres i s'ha de creuar la jungla durant diversos dies ja sigui en barca o a peu. Potser per això estava tan content d'estar aquí: torna l'aventura! Les coses estan canviant poc a poc però encara queda un llarg camí i jo penso que és millor que no camvii gaire.

The Mahakam river and the Dayak people, Kalimantan part 1

Borneo is another magical island that makes me dream. One of the most important lungs of our planet and the fifth biggest island in the world. Three countries share Borneo: Indonesia, Malaysia and Brunei. The Indonesian part is the biggest, the wildest, the most autentic. Its name is Kalimantan. It's difficult to travel through because there's not enough roads and sometimes it's necessary to cross the jungle by boat or foot for some days. Maybe this is the reason I was so happy to be here: more adventure! Things are changing fast though but there's still a long way to go and I hope it doesn't change much.





La selva és densa, impenetrable i salvatge, però les ciutats són lletges, contaminades i caòtiques. Balikpapan és la capital de la part est i no n'és la excepció. A més, no he vist ni un sol turista en tot el dia. Feia temps que no em passava. No sé si he d'estar content o trist. Samarinda, una altra ciutat més al nord, tampoc és una meravella però és la porta d'accés al riu Mahakam. I allà és on vull anar jo.

The jungle is thick and wild but the cities are ugly, polluted and caotic. Balikpapan is the capital of the eastern part and it's horrible. No tourists here, I wonder why. Samarinda is another ugly city heading north. No tourists here either but it's the gateway to go to the Mahakam river, my aim for some days.




Trobo una altra persona disposada a compartir les despeses d'un guia que ens portarà tres dies i dues nits pel riu. La experiència és fantàstica però la durada és massa curta. Amb temps i diners, es pot convertir amb la experiència de la teva vida, de veritat. Dormim en Longhouses, que de fet són cases llarges fetes de fusta que s'utilitzen per a actes de la comunitat o allotjament per a turistes.

I meet another person wanting to share costs for a guide that will take us 3 days and 2 nights upstream. The experience is incredible but it's too short! With time and money this could be once in a lifetime experience. We sleep in Longhouses that are long houses made of wood used by the community town and to host tourists.




El primer dia és pràcticament de viatge però el dia següent comencem la passejada en barca per la selva, concretament entre Tanjung Isuy i Mancong, dos poblats de la ètnia Dayak, gent del bosc que es resisteix a la intrusió de tot el què és modern (amb la excepció de la televisió, és clar). Viuen al damunt del riu i les cases estan unides mitjançant plataformes de fusta. Cada casa o sector de cases té una petita caseta de fusta, amb un forat al terra, just al damunt del riu. Us imagineu per a què serveix? 

The first day is a hard travelling day but the following day is the beginning of a nice boat ride through the jungle, going from Tanjung Isuy to Mancong, two villages where the Dayak people live. The Dayak are forest people who resist modern intrusions on their traditions (but TV, obviously). They live on wooden houses above the rivers and those are linked by wooden platforms. Every house or area of houses have a small cabin on the river with a hole in the center: the toilet!




De nit anem a caçar amb una escopeta de bales d'aire comprimit... Després de dues hores caminant per la foscor sense trobar res, vam tornar a caseta amb les mans buides.

After dinner I go hunting with 2 local hunters. After two hours walking on the dark without any result we go back home empty handed. Sad!




El riu en sí és fantàstic, preciós, verge. Hores creuant la selva, veient serps, poblats, i monos proboscis (aquells de nas gran). És la primera vegada que els veig i són impressionants però tímits. S'escapen cada vegada que ens veuen. Tothom diu que són lletjos però a mi m'encanten! En les meves fotos només vaig poder agafar femelles o mascles joves, tots amb el nas petit. Llàstima. 

The river is so pretty! So untouched by modern life. We spend hours crossing the jungle through the snake shape river watching at birds, villages, snakes and proboscis monkeys, those big monkeys with huges noses (called Dutch monkeys by the locals). People say they are ugly but I love them! They are so cute! Sadly I could only take pictures of females and young males which have short noses.




Parem en diversos poblats i xerrem amb la gent, juguem amb els nens, em banyo amb ells... genial! Em passo dues hores fent mil salts des d'un pont amb una vintena de nens i nenes de totes les edats que volen impressionar-me amb les seves volteretes, i ho aconsegueixen! Nens de 7 anys saltant 3 metres d'alçada no es troben a Europa. Una experiència única i sense més turistes. Difícil de trobar a Àsia.

We stop at different villages, talk to the people, play with the kids, I swim with them... awesome! I spend a couple of hours jumping from a bridge over the river with two dozens of children of all ages wanting to impress me with their flips. And they do! Seven year old children jumping over a three meters high bridge is something you cannot find easily in Europe. A unique experience without any other tourists.




Tornada a la gris Samarinda on passo un dia de descans i vaig al modern cinema a veure una pel·lícula dolentíssima d'en Nicolas Cage. Em dirigeixo més cap al nord i he d'escollir entre avió (55 €, 1 hora) o taxi compartit (20 €, mínim 18 hores). Com que em sento malament perquè he gastat massa diners amb la meva excursió a la selva, decideixo que agafaré el taxi compartit. Com era de preveure, resulta ser una tortura xina. Més aventura!

I come back to grey Samarinda where I spend a day resting and going to the modern cinema to watch an awful movie with Nicolas Cage. After this I'm heading north and I have two options: plane, 55 €, 1 hour, or shared taxi, 20 €, 18 hours minimum. As I feel bad for spending too much money with my days in the jungle I decide to go by road. As expected it's worse than being tortured by the russian mafia. More adventure!



La part dolenta que descobreixo aquí és que Borneo no és el què la resta del món es pensa que és. Almenys jo pensava que era el pulmó del món, però Borneo fuma massa, té càncer. Ja no pot respirar. Quilòmetres i quilòmetres de desolació. La tal·la d'arbres està incontrolada i és massiva. La selva desapareix ràpidament i enlloc d'arbres, grans multinacionals planten palmeres per extreure'n oli, oli de palma, és clar. Trist. 

The bad thing I discover during my ride is that Borneo is not anymore what people think it is. I thought it was the lungs of this planet but I was wrong. It cannot breath no more. The jungle has disapeared, logged legaly or illegaly but has no trees anymore. Now the big industries have modified the landscape and we can only see thounsands and thousands of palm oil trees. It so sad to witness.



Després de 12 hores es comença a fer fosc i estem atrapats en un caos monumental provocat pel fang i les pluges. Dues files de cotxes en els dos sentits, centenars de cotxes i camions coberts de fang i sembla que passarem la nit aquí encallats. És negre nit, no veiem les estrelles a causa de les llums dels cotxes, Després de 3 hores el nostre conductor decideix (amb els seu cotxe amb tracció a 2 rodes) que ho intentarà de nou, per segona vegada. Ens fa baixar a tots, i s'endinsa dins la muntanya d'un metre de fang per poder avançar el caos. Impressionant. 

After twelve hours it's getting dark and we're trapped like rats in a monumental traffic caos provoqued by the mud and rain. Two rows of cars heading both sides block the road. Hundreds of cars and trucks will keep us here for the night. After three hours the driver decides to try the dirty lane again. The last time he had to go backwards to escape being stuck with his two wheels drive car. This time we all get off, he takes some speed and enter the dark and muddy passage. It was really impressive.



Les rodes comencen a escopir fang per a tot arreu, el cul del cotxe va d'un costat a l'altre de la carretera intentant evitar les altres dues files de cotxes... ho està aconseguint!!! S'encalla, per setena vegada. Correm tots a empènyer. Això o perdre 10 hores més en aquest caos. Mentre empenyem, el fang no para d'esquitzar-nos. Però el cotxe es mou lentament, amb un soroll infernal de les rodes lliscant a una velocitat incontrolable i pudor d'alguna cosa mecànica (motor, goma, embrague?). Poc a poc sortim de l'embús no sense empènyer 4 o 5 vegades més. Estem coberts de fang de cap a peus. Prop de la mitjanit, famèlics, bruts i exhausts, parem en un restaurant a descansar i menjar una mica. Quina nit, quin viatge!

The wheels spit mud everywhere, the back of the car swings from one side to the other of the road avoiding the other cars by miracle... he's gonna make it! He gets stuck for the seventh time and we all run to push him out of the mud. We have no other choice. We have mud from head to toes but the car is going forward, slowly. The wheels slip fast making a horrible noise and smell. After pushing him a few more times we finally get out of the caos. We're all covered by mud, starving, thirsty, smelly and exhausted. We deserve a nice dinner by the road at midnight, we can stretch our legs.



Seguim el viatge i la carretera és horrorosa. Mai havia vist uns forats tan grans! I les muntanyes de fang són constants. Dormim com podem. De fet no dormim. I esperem que el conductor que ja porta 15 hores conduint no s'adormi. La pitjor carretera que vist mai, i mira que n'he vist! Finalment arribem a la nostra destinació a les dues de la tarda. Han estat 27 hores duríssimes però l'aventura ha sigut sense límits. Tanmateix, sembla que no he no em puc quedar aquí. Resulta que és Any Nou xinès i tots els hostals estan plens. Decideixo continuar sense ni tansols descansar per dinar.

We keep going but the road is terrible. I'd never seen holes that big! And piles of 1 meter high mud are everywhere. We sleep as well as we can. Actually we can't sleep and we hope the driver won't either. He's been driving for 15 hours so far and he must be tired. It's the worst road I've ever seen. Soon in the afternoon we get to our destination after 27 hours in that car. I'm tired but happy with the adventure... next time I'll catch the plane! Sadly it seems that the time for me to rest has not come yet. It's Chinese New Year's eve and every single hostel is full. It's time for me to keep going. I don't have time to rest or eat.

Vull arribar a la illa de Derawan quant abans millor. Allà descansaré. Només em queden 3 hores pel paradís!

I want to get to the island of Derawan as soon as possible. I'll be able to rest there. Three more hours to go!!!




3 comentaris:

  1. que triste esto de la tala de arboles, q rabia como el ser humano se carga el mundo....

    me encanta lo de los niños tirandose por el puente, q graciosos...

    q lastima q no hasyas puesto fotos empujando del coche lleno de barro, escena digna de ver..ejejeje..yo me hubiera desesperado..

    un besote marc,

    meri ;)

    pd. recorda mai no caminaras sol....

    ResponElimina
  2. Meri guapa! Si m'haguéssis vist dins del fang empenyent el cotxe t'haguéssis fet un fart de riure! Petons!

    ResponElimina
  3. Hola Marc, resulta que en breve vamos mi chica y yo a indonesia y queríamos pasar varios días recorriendo el río Mahakam.

    Por lo que veo tenemos gustos muy parecidos y me preguntaba si no sería mucha molestia que hablásemos por teléfono. Te digo esto porque vamos un poco perdidos y viendo la pedazo de aventura que hiciste, seguro que puedes darnos algún consejillo y si te digo la verdad, a mi esto de hablar escribiendo no se me da muy bien.

    Bueno, te dejo mi nº y si puedes llámame o hazme una perdida y te llamo, o un whatsapp o lo que puedas ;)

    Muchísimas gracias!!
    Carlos
    636047556

    ResponElimina