Descobrint Tanzània

Després de passar uns dies malalt però havent evitat la malaria, vaig entrar a Tanzània pel sud. Les terres altes del sud són magnífiques: les seves muntanyes, la seva verdor, els boscos, les plantacions de te, les infinites plantacions de plataners i sobretot, per sobre de tot, una temperatura fresca i agradable! Sembla que sigui mentida, però la temperatura és ideal per primer cop des de Sudàfrica.

Reflexionant a la vora del llac, canvis a la vista!

M'he quedat sol a l'illa. El comiat amb els que han sigut els meus companys de viatge durant quasi 2 mesos ha sigut curt però emotiu. He decidit canviar d'allotjament. Deixar el poble, la gent, la calor sufocant, i instal·lar-me durant 5 dies a l'altre cantó de l'illa. Un backpakers davant d'una esplèndida platja amb tot el necessari per descansar uns dies. El Mango Drift, que és el nom de l'allotjament, té una extensa zona de coixins davant de la platja, on puc estirar-me mentre llegeixo, bec cervesa freda i sento com els mangos cauen de l'arbre al sostre de palla del bar. L'allotjament em costa 3,5 € per nit.

Navegant pel Llac Niassa

Entrem a Malawi pel sud mitjançant l'únic transport possible en aquesta zona: els bicitaxi. Un local porta la motxil·la damunt del quadre i el manillar mentre que jo pujo a un petit seient al seu darrera. Pujades i baixades fan que el noi sui de valent i jo hagi de baixar de la bici en algun moment. Molt divertit.

Paradís al nord de Moçambic

Tornant al fil de l'entrada anterior, ens trobem a Pemba, a no confondre amb l'Illa de Pemba, veïna de Zànzibar, a Tanzània. Aquesta ciutat té dues coses interessants per a nosaltres: la platja de Wimpi, una platja llarga, plena de palmeres i petits restaurants i hotels i, el fet que sigui el punt de sortida cap a les Quirimbas, un arxipèl·leg de diverses illes que, segons diuen, són fantàstiques.

Uns dies de descans per Moçambic

Després de 3 dies de viatges, ens trobem a Ilha de Moçambique, una illa que sense ser un paradís, té moltes coses que ens atrauen l'atenció. És un antic port d'on sortien vaixells portuguesos carregats d'esclaus. Es nota en la part nord de l'illa la gran influència de la colonització en les seves cases, els seus palaus i les seves esglésies. Tanmateix, el pas del temps i la filosofia moçambiquenya de no arreglar el que està trencat, fa que la gran majoria de cases caiguin a troços i només quedin les façanes i quatre parets. Recorda molt a l'Habana.

Moçambic, un país desconegut

Un matí, després de més de 20 dies recorrent el país, abandonem Sudàfrica. Un país estrany, confús, ple de contrastos, que ens deixa amb molts interrogants i una sensació estranya. Estem segurs que l'Apartheid ja no existeix? Bé, en teoria no, però a la pràctica tinc els meus dubtes. Els negocis són dels blancs i els negres treballen per a ells. Ja et pots endinsar ben a l'interior del país que això continua sent així. Els blancs viuen en barris macos i, els negres, a on es van establir quan els blancs els van treure de casa seva.

Animals a Sudàfrica, part 2: Kruguer National Parc

Teníem moltes ganes de visitar el Kruguer. És un parc enorme en el qual necessites unes 16 hores en cotxe per fer-lo de nord a sud per les carreteres principals a la velocitat de 25 km per hora si vols veure animals. Sabíem que hi han varis campaments, però que les habitacions eren cares, que les botiguesencara eren més cares,que es podien veure els big 5 (elefant, lleó, rino, leopard i búfal), i que és un dels parcs més coneguts del continent...