De vacances amb l'Anna

L'Anna, una bona amiga de Barcelona, em venia a visitar a Tanzània. Encara no tenia clar què fariem però tenia uns dies per pensar-ho.

De bona hora vaig agafar un autobús atiborrat de gent en direcció a l'aeroport. Empentes, trepitjades, olors, pudors, i el soroll del caos de la ciutat es barrejàven amb la meva il·lusió de retrobar-me amb la meva amiga després de 9 mesos a Àfrica. Després d'esperar més d'una hora, l'Anna per fi va treure el cap per la porta de les sortides, amb una cara d'estar cansada i necessitar una dutxa.

A les seves motxil·les hi portava les seves coses i alguna de meva. El què em va fer més il·lusió, a part del disc dur extern que m'enviàven els meus pares, va ser el pernil i l'embotit embasats al buit que ella, no sé com, sabia que trobava molt i molt a faltar!

El primer dia va ser força tranquil però semblava que ella volia fer més i més coses. Un petit passeig va ser suficient perquè l'Anna descobrís que Dar Es Salaam no és una ciutat gaire maca. De nit, ens vam trobar amb l'Eduard, el meu amic sudafricà, en un restaurant de la zona rica de la ciutat. Una espècie de Beverly Hills tanzani: mansions enormes amb torres de seguretat just al davant del mar i hotels de luxe. Una zona realment interessant, digne d'estudi, però que lamentablement, degut a la poca llum, no vam poder-ne veure la extensió.

L'endemà vam visitar el mercat del peix on vam poder gaudir d'unes gambes boníssimes al davant del mar. Per la tarda, vam anar a un mercat que no surt ni a la guia, però que a mi m'encanta perquè no hi ha ni un sol turista. Sempre m'han fascinat els mercats destinats a la població local. Va ser divertit passejar en aquell formiguer en el qual era complicat donar un pas.

La nostra destinació ja estava decidida. Encara que jo hi hagués estat dues vegades, Zanzibar és, per a mi, el lloc ideal per a qualsevol visitant a Tanzània. Allà es barregen història, cultura, gastronomia, contacte amb els locals, i sobretot unes platges fantàstiques.

Fer un safari va quedar descartat perquè, en realitat, el vam fer de forma inesperada: vam poder uns nens apallissant un corb, unes rates del tamany d'un gat (sense exagerar), i un ocell decapitat per un ventilador. Va ser d'allò més interessant. No ens va caler portar prismàtics i ens va sortir baratíssim!

3 dies a Stone Town, la ciutat de pedra, van ser sufiecients per captar l'ambient de l'indret: el mercat del esclaus amb les seves cadenes, el mercat de les espècies, dels pollastres, del peix, de la carn i de la fruita, els jardins de Forodhani, els carrerons estrets, els spas, les postes de sol, les cerveses locals, i els meus amics que em reconeixien degut a les meves visites constants a l'illa.

Allà, en l'espai de dues hores, vam poder gaudir de la comanyia, de nou, de l'Eduard amb la seva comanya, i del Richard i la Jacquie, australians, al quals havia conegut a Uganda quan jo encara estava acompanyat de la Lisa. Amb els darrers vam anar passar uns dies a les platges del sud-est Jambiani i Paje. Tanmateix, la darrera nit vam anar a veure els meus amics de l'hotel Makuti per retrobar-nos, veure la final del mundial, i menjar una deliciós plat compost per un cranc gegant i una llagosta, ambdós regats amb un vi blanc sudafricà força decent.

També vam tenir temps de fer dues immersions. L'Anna s'havia tret l'Open Water abans de venir i això s'havia de celebrar amb el seu primer fun dive. Li va encantar el corall, els peixos, la sensació d'estar allà baix envoltada de tota aquella bellesa i dels meus ulls vigilants per què no tingués cap problema.

Els darrers dos dies de l'Anna els vam passar a la platja de Bwejuu, al Makuti, com de costum en cada una de les meves visites a l'illa. Un dia vam aprofitar per anar al parc nacional de Jozani a veure les mones d'esquena vermella (red colobus), unes mones negres, el bosc i els manglars, després d'una passeig genial amb bicicleta.

Vull destacar la quantitat d'estels fugaços que es veuen durant la lluna nova. És impressionant les inombrables estrelles que es poden veure, inclosa la via lactea. Només pots quedar-te embadalit davant de tanta bellesa.

Llavors arribava el dia en què l'Anna marxava, després de 12 dies en terres africanes. Diuen que tot lo bo acaba perquè comenci alguna altra cosa, bona naturalment. Jo em quedava al Makuti per una durada indeterminada. Aviat arribaria l'Oscar, l'amic que vaig fer a Zanzibar per nadal. Vindria a fer kite surf, a xerrar hores i hores, a somiar en una vida en el paradís, senzillament a gaudir d'unes vacances merescudes. I jo, reflexionaré sobre la meva propera etapa a Zàmbia.

Vaig a banyar-me al paradís. Fins aviat.