diumenge, 19 d’agost del 2012

Caves, Ruins and People in Southern Laos

Alex and I wanted to visit nothern and southern Laos; the south being the least touristic part. The big majority of backpackers usually only visit the north part and then go south from Hanoi to Saigon following the Vietnamese coast, forgetting the south part of Laos. We both have already been to Vietnam so we decide to visit the southern part of Laos that has many interesting attractions.

L'Alex i jo visitem tot Laos de nord a sud; la part sud siguen molt poc turística. Normalment, els altres motxil·leros només visiten el nord ja que és on es concentren la majoria d'atraccions del país oblidant-se de tot el sud. Després, baixen en direcció sud des de Hanoi fins a Saigon recorrent tota la costa de Vietnam. Nosaltres ja hem estat prèviament a Vietnam així que volem visitar el sud de Laos que guarda algunes joies que tenim moltes ganes de veure.




divendres, 3 d’agost del 2012

Following the Mekong in northern Laos

The Popular Republic of Laos, communist of course, is a country I was very excited to explore. Many people had been telling me amazing things about it and I had in my small book many things I was recommended to do. But Laos has a black history. The borders with the communists in Vietnam made it a target due to the Vietnamese escaping from the war and afterwards living in the country. So the American government decided to bomb Laos during 8 years! From 1965 to 1973. Millions of bombs, one every 8 minutes. Can you believe that? Many of them didn’t explode then but do today killing children playing in the jungle or woman planting the rice. The empty shells can be seen everywhere all around the country as decoration for gardens, terraces and restaurants.

La República Popular de Laos (òbviament comunista) és un país que feia molt de temps que volia visitar. Molta gent me n'havia parlat molt bé i tenia moltes recomanacions de coses a fer. Però Laos té una història negra. La seva proximitat amb Vietnam va proporcionar amagatall a milers de comunistes que s’escapaven de la guerra i les bombes americanes. Per tant, el govern dels Estats Units no va trobar res millor a fer que tirar varis milions de bombes en el seu territori. Des de 1965 a 1973, el EUA van tirar una bomba cada 8 minuts!!! Us ho podeu imaginar? Moltes no van esclatar, moltes encara esclaten avui i maten a nens que juguen a la selva i dones que cultiven el seu arròs als camps. Aquestes bombes sense esclatar o les carcasses ja buides serveixen avui per decorar jardins, terrasses i restaurants.





dijous, 19 de juliol del 2012

Templed out in Thailand

Traveling the world I realized I’m the only traveler that has never been to Thailand! That’s a big mistake that I’m ready to fix. I started in the huge capital of Bangkok with 12 millions people. It’s a nice city but the heat is simply unbearable. My hostel? A flashpacker hostel near Khao San Road with nice but expensive 22 bed dorms with aircon.

Viatjant pel món m'he adonat d'una cosa ben curiosa: tothom ha estat a Tailàndia menys jo! Ha arribat el moment de corregir aquest immens error i he decidit començar per la capital. Bangkok és una ciutat enorme d’uns 12 milions d’habitants. El calor és insuportable però tenia la sort que el meu hostal tenia aire condicionat. Es tracta de Nappark, un hostal de flashpackers molt a prop del famós Khao San Road.




dimecres, 27 de juny del 2012

Somnolent Beaches and exciting Whale Sharks in the Visayas


The Visayas are group of islands in the Philippines with lots of attractions. Mainly, white sand beaches with turquoise waters, good diving, party or relax, small villages or big towns... I still don't know if it was a mistake but we skipped all the main tourist spots like Boracay or Malapascua. Anyway, it's the perfect excuse to come back to the Philippines.

Les Visayas, a Filipines, és un grup d'illes grans i petites, amb molts atractius. Principalment, es tracta de platges de sorra blanca i aigua turquesa, excel·lent submarinisme, festa o relax segons es desitgi, poblets, grans ciutats... Nosaltres vam saltar-nos els llocs més turístics o almenys més populars entre els motxil·leros: Boracay i Malapascua. Encara avui no sé si va un error un encert, però així tinc la excusa perfecta per tornar a Filipines.




divendres, 15 de juny del 2012

Rice terraces, spelunking and crucifixions in Luzon



Please, use your imagination for a moment. You're in a small coastal town in the Philippines. A dusty street. It's very hot and a small kid with glasses and without T-shirt is running around with the new toy he just built with some ropes and plastic bottles. Suddenly it starts raining. Asian rain, lots of big drops. Unlike it would happen in the western world, kids come to play under the rain from everywhere. No T-shirts, no shoes, no problem. Our kid takes a natural shower under the water pouring from a roof. This kid is Alex, my travel buddy and friend.

Utilitzeu la imaginació. Esteu a Filipines, en un poblet davant del mar. Un carrer sense asfaltar, la pols se us fica al ulls i fa calor, molta calor. Un nen local de 8 anys, amb ulleres, corre amunt i avall sense sabates amb la joguina que s'acaba de construir amb unes cordes i unes ampolles de plàstig. Sobtadament, comença a ploure. Un xàfec monumental. Però contrariàment al que passaria a Europa o a la resta del món occidental, el carrer s'omple de nens i nenes de totes les edats, sense samarreta, sense sabates. El nostre protagonista juga sota la pluja i aprofita per dutxar-se sota l'aigua que raja de les teulades. Aquest nen és l'Alex, el meu company de viatge.
 



dijous, 31 de maig del 2012

The natural paradise of Palawan

I'd been preparing my visit to the Philippines for months with long emails to and from Alex. Alex is a guy I met in my Antarctica cruise last year while travelling in South America. He was born in the Philippines, in Mindanao, but went to study in the USA when he was 19. Now he lives in San Francisco and decided he would show me his country! Thank you buddy! Alex is very clever but didn't recognized the Beach Boys, Yoko Ono or Sir Anthony Hopkins when he met them someday during his busy life. OMG!!!

Feia mesos que preparava la meva visita a Filipines amb llargs emails intercanviats amb l'Alex. L'Alex és un noi que vaig conèixer al meu creuer a Antàrctica l'any passat quan visitava Amèrica del Sud. Ell va néixer a Filipines i als 19 anys va marxar a estudiar als Estats Units. Ara viu a San Francisco i va decidir que m'acompanyaria en aquesta aventura i m'ensenyaria el seu país. Jo encantat. L'Alex és un crac però ha estat xerrant amb els Beach Boys, la Yoko Ono i en Anthony Hopkins sense adonar-se que eren ells fins més tard. Quin paio!!!

 

dilluns, 14 de maig del 2012

Sarawak i Kuala Lumpur

Primer de tot volia comentar-vos una cosa sobre la meva amiga Lisa. 
http://mainocaminaresol.blogspot.com/2010/07/un-trist-comiat-un-petit-homenatge.html 
La Lisa, canadenca de Vancouver, amb la qual vaig viatjar 5 mesos per Àfrica i vaig viure experiències impressionants que encara avui no em puc creure, està a punt de treure el seu disc al mercat. Mentre viatjàvem, escoltàvem el disc dia i nit. M'encanta. Té una veu fantàstica. Escriu totes les cançons, i n'és la guitarrista rítmica i cantant. Us dic això perquè podeu escoltar dues de les seves cançons a la pàgina web del seu grup Joyce Island. http://www.joyceisland.ca/

Sarawak and Kuala Lumpur

First of all I wanted to say some words about my friend Lisa. 
http://mainocaminaresol.blogspot.com/2010/07/un-trist-comiat-un-petit-homenatge.html
She's from Vancouver, Canada, and I travelled with her around 5 months through Africa. Lisa and I lived incredible experiences that still today I cannot believe they really happened. She is a musician and she is going to release her record soon. While we were travelling we used to listen to it day and night. I love it. She is the leader of her own band, the song writer and rithmic guitar player. You can now listen to a couple of songs at her band's website. http://www.joyceisland.ca/


 

diumenge, 6 de maig del 2012

Itinerari d'una volta al món actualitzat

( http://mainocaminaresol.blogspot.com/2009/03/itinerari-de-una-volta-al-mon.html ). 
Des de llavors he canviat els meus plans centenars de vegades per descobrir que tenir plans quan es viatja és dolent.

Updated itineray of my around the world trip

I like to follow my blog's data: how many people read it, from where are they from, which posts are more read. Curiously enough, I realized that the post that has attracted more people is my first itineray of this trip.

 http://mainocaminaresol.blogspot.com/2009/03/itinerari-de-una-volta-al-mon.html 
 It's always in the weekly top 5. In there I describe what are my plans and the countries I'd like to visit. Since then I have changed plans hundreds of times until I ended learning that plans are bad when travelling.

diumenge, 29 d’abril del 2012

Selva, sultans i petroli a Brunei

La Katja i jo entràvem amb ferri a Brunei, país situat a la illa de Borneo. La capital és Bandar Seri Begawan o BSB i es tracta del cinquè país amb més renta per càpita del planeta malgrat hi ha un munt de gent vivint en la pobresa. El sultà de Brunei és un dels homes més rics del món i casa seva, un palau de dimensions astronòmiques, és el palau reial més gran del món amb més de 1.700 habitacions. Quasi res. És un país amb molt de petroli i la seva història diu que fins i tot Espanya li va declarar la guerra al segle 16.

Jungle, sultans and oil in Brunei

Katja and I were entering by ferri to Brunei, the smallest country in Asia and situated in the island of Borneo. It's the fifth richest country per capita on earth despite many people are poor and the capital is Bandar Seri Begawan. The sultan is also one of the richest men on earth and his house, the biggest palace on earth has more than a 1.700 rooms. Not bad.


dimecres, 18 d’abril del 2012

Simis, taurons i tortugues a Sabah

Després d'un llarg viatge, arribo a Malàisia, el país més desenvolupat del Sudest Asiàtic rere Singapur. De Kalimantan, a l'est de Borneo, em dirigeixo a Sabah, una mica més al nord. He de dir que estava content d'arribar a Malàisia i deixar Indonèsia enrera. Necessitava un canvi. Aquí hi han carreteres esfaltades, menjar més bo i variat, la gent parla anglès de forma correcta... i està ple de turistes! És com tornar a la civilització després d'un llarg temps vivint en l'edat mitjana. Com és possible que a l'altre costat de la frontera no hi hagi ni un sol turista? Us asseguro que Indonèsia és molt més excitant que Malàisia.

View Volta el mon in a larger map

Apes, Sharks and turtles in Sabah

After a long trip I get to Malaysia where the weird immigration guy asks me how did I know that I could get a visa on arrival. Without knowing what to answer I just show my guidebook. He smiles, it's ok. It's the second most developped country in South East Asia after Singapore and I entering the region of Sabah, north east of the island of Borneo. I have to confess that I was happy to get to Malaysia and leave Indonesia behind. I needed a change. Here there's good roads, better and more varied food, people speak english fluently but it's full of tourists! It's like a comeback to civilization after a long time living in the middle age. Why there none in the other side of the border? I can assure you that Indonesia is much more exciting than Malaysia.


dijous, 5 d’abril del 2012

Enamorat de Pulau Derawan, Kalimantan part 2

Després de la tortura de 27 hores en un taxi compartit, dues en cotxe i una en barca, arribo a Pulau Derawan, el meu objectiu final. Una illa a la part est de Kalimantan, Indonèsia, a la illa de Borneo. M'han dit és molt xula però us he de confessar que no surt ni a la meva guia. Allí trobo turistes per primera vegada en una setmana. De seguida fem un grupet maco i passem uns dies fantàstics. Nedant, fent esnorkelling, jugant a voleiball, passejant pel poble, fent tours a les illes pròximes... Principalment passo les hores amb la simpàtica Flore, francesa, amb la qui comparteixo habitació, tours, despeses i rialles. 


View Volta el mon in a larger map



In love with Pulau Derawan, Kalimantan part 2

After 27 hours of a horrible trip by shared taxi, 2 hours by car and 1 by boat, I finally get to Pulau Derawan. This small island on the east side of Kalimantan, the Indonesian part of Borneo, looks very exciting but it's not even commented in my guidebook. Here I meet other travellers for the first time in a week. We quickly form a nice group of people and we spend some fantastic days swimming, snorkelling, playing voleiball, strolling around the village, visiting nearby islands... I spend my days mainly with friendly Flore from France which whom I share a room, tours, meals, laughs and good company.


dijous, 22 de març del 2012

El riu Mahakam i les tribus Dayak, Kalimantan part 1

Borneo... una altra illa màgica que desperta la imaginació. Un dels pulmons més importants del planeta i la cinquena illa més gran del món. No cal que us digui que sempre havia somiat en viatjar a Borneo. Tres països es reparteixen l'illa: Indonèsia, Malasia i Brunei. La part d'Indonèsia és la més gran, la més salvatge i la més autèntica. El seu nom és Kalimantan. És difícil de recórrer perquè no hi han suficients carreteres i s'ha de creuar la jungla durant diversos dies ja sigui en barca o a peu. Potser per això estava tan content d'estar aquí: torna l'aventura! Les coses estan canviant poc a poc però encara queda un llarg camí i jo penso que és millor que no camvii gaire.

The Mahakam river and the Dayak people, Kalimantan part 1

Borneo is another magical island that makes me dream. One of the most important lungs of our planet and the fifth biggest island in the world. Three countries share Borneo: Indonesia, Malaysia and Brunei. The Indonesian part is the biggest, the wildest, the most autentic. Its name is Kalimantan. It's difficult to travel through because there's not enough roads and sometimes it's necessary to cross the jungle by boat or foot for some days. Maybe this is the reason I was so happy to be here: more adventure! Things are changing fast though but there's still a long way to go and I hope it doesn't change much.


dissabte, 10 de març del 2012

Navegant per les fantàstiques illes Togean, Sulawesi part 2

Seguim a Indonèsia, concretament al nord de Sulawesi, aquesta illa amb una forma peculiar. Hem deixat la sang i fetge de les terres de Tana Toraja per endinsar-nos en un petit arxipèl·leg d'illes fantàstiques: les illes Togean. La Susana, en Wilco i jo arribem tard a l'illa de Kadidiri, quan s'està fent fosc. Estem cansats, una mica de mala llet, xops del viatge en barca però contens per haver acomplert el nostre objectiu: arribar a les Togean a temps per celebrar-hi el Cap d'Any. 

Great Island hopping through the Togean islands, Sulawesi part 2

We're still in Indonesia, in the north of Sulawesi. We left the bloody fields of Tana Toraja to get into the small archipelago of the Togean islands. Susana, Wilco and I are still together and we arrive late to Kadidiri island when it's almost dark. We are tired, mooody, wet from the boat trip but very happy to be able to accomplish what we wanted: getting to the Togean islands before New Year's eve.


dimarts, 21 de febrer del 2012

Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1



Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.





dijous, 9 de febrer del 2012

Timor, la joia de l'est

Després d'uns mesos a Indonesia on no vaig estar sol ni un minut, estava convençut que la meva aventura a Timor Leste seria ben diferent. Qui viatja a Timor? Poca gent, de ben segur. La veritat és que sentia la necessitat de viatjar sol uns dies, tenir el meu espai, reflexionar sobre tot el què em preocupa (bàsicament la meva tornada a Europa el juliol), planejar els meus propers mesos per Àsia... M'equivocava. Ja dic jo que Mai no caminaré sol i així és. A l'aeroport de Bali conec a una noia noruega, ben rossa i simpàtica, que agafa el mateix vol que jo i s'allotja al mateix lloc que jo. Conectem de seguida i m'explica que ella està viatjant per tot el món amb l'objectiu de completar la llista de països de les Nacions Unides. En porta uns 130 i en els propers mesos arribarà als 170.


divendres, 27 de gener del 2012

Les coses no són el què eren, Bali i Lombok

En Javier, l'Alfonso i jo abandonem la poblada illa de Java per a descobrir la... poblada illa de Bali. Bali l'arxifamosa. Bali la cultural. Bali la hinduïsta. Bali la turística. Tothom qui ha estat a Indonesia ha estat a Bali. Avions plens d'australians paren aquí perquè el aussies puguin beure fins a caure rodons. Turistes de tot el món venen a Bali a descobrir els encants de l'illa. Jo diria que hi ha deu vegades més de turistes a Bali que a qualsevol altre illa d'Indonesia. Bali és LA destinació.


View Volta el mon in a larger map


dilluns, 9 de gener del 2012

Volcans i temples en una illa massificada, Java



Jakarta era la meva porta d'entrada a Java, una illa amb 120 milions de persones i 40 volcans, la majoria actius. Només havia sentit coses dolentes de la capital d'Indonèsia i no esperava cap sorpresa. La ciutat és gigantesca i té més de 10 milions de persones que surten al carrer tots alhora per fer soroll, contaminar, atropellar turistes i crear uns problemes de transit brutals. Els hostals són cars i asquerosos, els turistes van i venen. Uns només veuen les habitacions, el tràfic i el caos i marxen esparitats cap a un indret més tranquil.