De parranda per Zanzibar amb l'Oscar

L'Oscar va arribar el dia del meu aniversari. Ell venia perquè li encantava l'illa (i a qui no?), perquè li encantava fer kite surf, per fer-me una visita, i per divertir-nos una mica.

El dia del meu aniversari va ser tranquil. Relax a la platja, posar-nos a dia amb l'Oscar de les últimes novetats, sopar cranc i una mica de vi, i anar de festa amb unes amigues americanes que haviem fet. Al local hi havia molta festa però semblava que tothom anés drogat. Unes cerveses, xerrar una mica i a dormir. Això de la platja és cansat!

De vacances amb l'Anna

L'Anna, una bona amiga de Barcelona, em venia a visitar a Tanzània. Encara no tenia clar què fariem però tenia uns dies per pensar-ho.

Aventura de la dura, part 2

L'aventura del tren va ser dura i emocionant però tenia moltes ganes d'arribar d'una vegada.

Vam arribar a Dar Es Salaam cap al mig dia, quasi recuperant el retard. Vaig estar passejant tot el dia amb la Cristine, la voluntària alemanya que vaig trobar a Kigoma i amb la qual vam compartir seient i menjar al tren. Cada dia m'agrada més Dar. Des de la meva primera visita sempre li he tingut antipatia, i ara sé que no era la ciutat la que no m'agradava sinó l'allotjament gris i depriment al qual vaig anar. Tot ha canviat: hotel nou, barri nou, gent simpàtica, restaurants interessants, ambient africà. Estic al barri asiàtic!

Aventura de la dura, part 1

Tanzània és un país preciós, salvatge, inexplorat, africà. Quan entres a Tanzània, ho notes de seguida: la gent no parla anglès, els transports públics estan atrotinats, el paisatge és pla i infinit.

Un trist comiat, un petit homenatge

La Lisa i jo ens vam conèixer el 18 de gener a Moshi, Tanzània, a l'hostal on ens allotjàvem. Ella havia coronat el Kilimanjaro (5.896 metres) uns dies abans i estava cansada. En les dues primeres setmanes del seu viatge havia fet realitat dos dels seus somnis: pujar el Kili i anar a Masai Mara. Això era tot el que ella tenia planejat en el seu viatge a l'est d'Àfrica. La resta, deia, vindria sol. I sí, jo li vaig proposar venir al Serengeti i Ngorongoro amb mi i ella va acceptar.

Unguja + Pemba = Zanzibar

L'arxipèl·leg de Zanzibar està format per dues illes grans, Unguja i Pemba. Unguja és la més famosa, turística i important i, equivocadament, és coneguda amb el nom de Zanzibar.

Caçant lleons amb la càmera

Finalment em quedava sol, a Moshi, als peus del Kilimanjaro. Em vaig passar el dia passejant per la ciutat i el vespre contemplant la majestuositat d'aquella montanya des del restaurant del meu allotjament. La resta de la tarda, ja acompanyat de la foscor africana, em tancava a l'habitació per mirar fotos, sel·leccionar-les i ordenar-les tot escoltant música.

Esmorzant als peus del Kilimanjaro

Feia dies que no publicava cap entrada al blog i algú m'ha demanat si se m`havia menjat un lleó! La veritat és que no he parat ni un instant. Bé, no he parat de gaudir ni un instant, hehehe. Durant aquests dies he estat visitant la part nord-est de Tanzània, que inclou costa i muntanya. Després de 3 setmanes a Zanzibar buscava una mica de pau i tranquilitat, o el que és el mateix, allunyar-me una mica de les zones turístiques.

Els transports a Africa

Avui tenia preparada una entrada anomenada "Esmorzant als peus del Kilimanjaro" pero he tingut problemes amb l'ordinador del cibercafe i al final he improvisat alguna cosa ja que fa dies que no publico res. Cal dir tambe que ara no tinc ni accents ni algunes lletres ni tampoc fotos...

Fa dies que us volia parlar de com funcionen els transports a Africa. Crec que e un tema molt interessant perque es molt diferent al que estem acostumats.

Els autobusos comencen la seva ruta a la estacio pero paren a qualsevol lloc per recollir i deixar persones. No hi ha parades fixes.

Els autobusos no tenen hora de sortida, surten quan estan plens.

Els autobusos estan plens quan doblen la capacitat real del vehicle. Es a dir, molta gent asseguda i molta gent dreta.

No pagues quan entres, pagues quan t'ho demana el cobrador.

El cobrador recorda tots els llocs on ha de parar... i la majoria de les vegades es tracta d'un descampat que dona acces a una casa o un poble.

Per parar el bus, el cobrador pica a la porta o fa un soroll com si fes un peto perque el conductor el senti.

El cobrador sempre puja al bus amb el vehicle en marxa... aixi es mes xulo, hehehe

Quan el cobrador demana els diners, molta gent mira a un altre lloc, diu que no te diners, o directament no paga. Llavors comenca una conversa que sempre acaba amb el passatger sense pagar.

Els conductors beuen bastant i corren com bojos... sense comentaris.

Sempre es una aventura puja en un transport local. A part d'estar molt en contacte amb la gent, sempre aprens alguna cosa sobre l'estil de vida de la gent. Es tota una experiencia vital que us recomano a tots!

Una abracada i espero publica la nova entrada ben aviat amb totes les fotos!

Enamorat de Zanzibar

Kheri ya mwaka mpya! Bon any nou! Apart de desitjar-vos el millor per aquest 2010, us vull també agraïr a tots les felicitacions d'aquestes festes i sobretot als lectors d'quest blog per seguir sent fidels després de més de 3 mesos!

Descobrint Tanzània

Després de passar uns dies malalt però havent evitat la malaria, vaig entrar a Tanzània pel sud. Les terres altes del sud són magnífiques: les seves muntanyes, la seva verdor, els boscos, les plantacions de te, les infinites plantacions de plataners i sobretot, per sobre de tot, una temperatura fresca i agradable! Sembla que sigui mentida, però la temperatura és ideal per primer cop des de Sudàfrica.