Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Argentina. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’octubre del 2011

BA baby!!!

No em puc imaginar un millor lloc per acomiadar-me d'Amèrica del Sud que BA, o Baires, o Bs As, o Buenos Aires! La ciutat que em va acollir per quasi 3 setmanes quan vaig arribar al continent. Quan la vaig visitar per primera vegada no em va apassionar gaire encara que podia reconèixer l'encant que tenia. La veia com una ciutat enorme de 20 milions de persones, conductors bojos i xoriços a cada cantonada, i totalment europea, sense cap exotisme.


View Volta el mon in a larger map




diumenge, 13 de febrer del 2011

Crisi i superació a Argentina


Zig zaguejar entre Argentina i Xile és normal quan es vol visitar el màxim d'atraccions a ambdós cantons de la cordillera andina. Aquest trajecte en autocar en direcció a Bariloche travessa bells paisatges i petits poblets fins a arribar a aquesta immensa ciutat coneguda per l'esquí, el seu llac, la xocolata i els bons restaurants.



dimecres, 9 de febrer del 2011

500 dies viatjant amb vosaltres!


Avui estic de celebració. Com podeu llegir al títol, avui porto 500 dies viatjant pel món.

Vaig començar per Àfrica on vaig visitar el sud i l'est del continent, I ara estic a Sudamèrica on ja porto 3 mesos i, després de visitar Argentina, Xile i Antàrctica, estic a punt de passar a Bolívia, un dels països que em fa més il·lusió visitar.


dissabte, 15 de gener del 2011

Ushuaia i Terra del Foc, la fi del món

Antàrctica va condicionar la meva estada a Ushuaia. És el punt de partida dels creuers que van al continent de gel, pel què hi vaig estar uns dies abans i després del meu viatge estrella. Naturalment hi volia anar pel què representa en sí mateix, però no tenia gaire clar quines coses s'hi podien fer.



View Volta el mon in a larger map




Arribant a Ushuaia amb l'autobús, després de 12 hores interminables, amb quatre fronteres incloses, no podia evitar pensar en tots els turistes que arriben aquí en avió i es perden la millor part de la Terra del Foc. Ushuaia no deixa de ser una ciutat, però el camí d'accés és impressionant. Es travessen muntanyes, llacs, glaciars, boscos, el tot formant un increïble paisatge que només els viatgers "pobres" que hi accedeixen en autocar tenen el privilegi de presenciar.




divendres, 17 de desembre del 2010

Patagonia, naturalesa en estat pur

M'havia quedat atrapat a Buenos Aires. Una ciutat maca que té de tot però que m'ofega. Al principi, em va anar bé per tallar amb Àfrica, per tenir un nou començament, recarregar les piles, i sentir-me il·lusionat de nou. Ha estat fantàstic però em començava a faltar l'aire. Quan viages per tant de temps i et pares en un lloc, a vegades costa tornar a arrencar.


View Volta el mon in a larger map

Una de les meves millors amigues, la Sònia, venia a Argentina de viatge per conèixer la Patagonia de més a prop. No venia a visitar-me a mi, però jo faria tot el possible per coincidir amb ella en algún indret d'aquest inmens país. La ciutat escollida seria Puerto Madryn. Una ciutat a la platja que, a part del mar, no té gaire cosa més. Tanmateix, és la base per visitar la Península Valdés, un parc nacional a la part nord de la Patagonia.





dimarts, 23 de novembre del 2010

Nova ciutat, nou país, nou continent, noves il·lusions

Buenos Aires a Argentina ha sigut la ciutat escollida per acollir la meva primera parada fora del continent africà. Malauradament, un retard de 15 hores en el vol em van fer arribar a Buenos Aires a les 2 de la matinada. Tanmateix, van passar força bé: hotel de 4 estrelles pagat per la companyia i tots els àpats inclosos. A més, anava acompanyat d'una amiga coreana i un amic japonès que s'allotjàven al mateix hostal que jo i agafàven el mateix vol. Bona companyia.

A Buenos Aires he aprofitat per descansar. Sense exagerar, m'he passat dies sencers al sofà mirant vídeos i connectat al wifi gratuït de l'hostal. Estava tan cansat de la meva aventura africana que no em venia de gust fer res. Però en aquest hostal és molt fàcil conèixer gent nova cada dia i a vegades és complicat no fer res. Amb ells he descobert que Buenos Aires no dorm mai. Festa cada dia de la setmana i es menja a les mateixes hores que a Espanya.