Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xina. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de setembre del 2009

Xina: el comunisme capitalista, part 3

La tercera part del viatge va transcòrrer, en un inici, per la "tranquila" ciutat de Guilin. Un ciutat que per a ells és rural i minúscula. Rural perquè està envoltada de camps d'arròs i muntanyes, i minúscula perquè no arriba al mig milió d'habitants que per a nosaltres ja és molt. La veritat és que quasi no vam veure res de la ciutat. Només a destacar unes coves força interessants on els xinesos s'amagàven dels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial.




D'allà vam marxar directament a Yangshuo, un poblet de només, ara sí, 30.000 habitants. El trajecte el vam fer en barca pel riu Li mentre gaudíem d'uns paisatges fantàstics entre muntanyes baixes i bombejades al més estil Bola de Drac. Ens va encantar el viatge però, sí, hi ha d'haver un "però" : al barco erem uns 60 que ja són colla i almenys hi havia una dotzena de barcos que feiem el mateix recorregut. Amb els xinesos tot ha de ser amb tamany industrial. Allà no pensen amb la comoditat i la tranquil·litat de les persones sinó amb el grup, el col·lectiu, els mil i pico milions de xinesos. I clar, les fotos que feies per davant, sortien mil barques, i per darrera, mil més. Sort que el turista se les enginya sempre per sortir-se amb la seva, hehehe.


Yangshuo era un poblet... inundat de turistes! El poble no tenia res d'interessant però hi ha uns carrers peatonals plens de botigues i turistes compran rellotges Trolex, carteres Louis Vuiton, bolis Montblanc, samarretes i jade. Tot de primera qualitat, hahahaha. Ah sí, també estava ple de restaurants de cuines de tot el món, bars i discoteques. Divertit però alhghora agoviant. El que més ens va agradar van ser les vistes des de la Moon Hill, a les afores de Yangshuo. Des d'allà veies els poblets envoltats de camps d'arròs i muntanyes "Bola de Drac". Una veritable meravella! La veritat que de moment és el que més m'ha agradat del viatge. Espero tenir fotografiats aquells paisatges al meu cervell per a molt de temps.




Els tres últims dies de nostre viatge s'acavaben a Hong Kong. La veritat és que a mi em va agradar des que vaig aterrar. Potser pel contrast amb el caos vist a la Xina, potser per la perfecte harmonia de la ciutat envoltada de naturalesa, potser pels llums dels edificis que il·luminen el mar que separa les illes de Hong Kong i de Kowloon. Una ciutat moderna d'on vam poder veure les vistes des de Victoria Peak, vam passejar per la platja del barri ric de Repulse Bay, vam passejar en barca per veure les llums entre les dues rives, vam veure óssos panda i pandes vermells (que no es movien ni a pedrades, hehehe)... tres dies ben aprofitats a Hong Kong.


Potser, el més interessant va ser la visita a un monestir budista a dues hores de la ciutat, en plena naturalesa, en el qual no és pot arribar en cotxe. Allà, el 1997, el xinesos que recuperàven el territori després de 99 anys de cessió al Regne Unit, fan construir Buda assegut més gran de... la Xina (el de Nara és més gran?) i l'instal·len al capdamunt d'un turó. La resta del monestir continua en obres.



Per acomiadar-nos de Hong Kong vam visitar el centre comercial que hi ha a la base de l'edifici més alt de la ciutat: l'IFC, que no és altre que l'edifici que apareix a la pel·lícula de Batman, the Dark Knight, segons diuen. Ho haurem de comprovar. Allà, després de dinar en un restaurant japonès entrem al cine a veure en versió original sotstitulada en cantonès Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino. Quin riure! I això que ens vam perdre mil detalls a causa de l'idioma... Ara he comprovat que al nostre país encara no l'han estrenat. Espero que ho facin aviat.

Bé, el balanç és molt positiu: un país increïble per conèixer, molt bona companyia, bon ambient a totes hores i unes partides al UNO inacabables!

Visca el Hong Kong britànic!!! hehehe












dijous, 3 de setembre del 2009

Xina: el comunisme capitalista, part 2

La segona setmana va començar a Beijing, capital del país des de fa 400 anys. En canvi, Xian ha sigut capital de la Xina durant 1.300 anys. Allà vam visitar el més típic: el temple del cel, la plaça de Tiananmen i la ciutat prohibida. No vam tenir gaire bona sort perquè la façana de la ciutat prohibida estava en obres i només s'hi veia la famosa foto de Mao. El retrat és comparat pels xinesos amb la Mona Lisa ja que miris d'on el miris, Mao sempre t'està mirant es ulls.




L'interior és impressionant amb l'afegit de veure una marabunta de paraigues de mil colors que van amunti avall. 1 € el paraigua. Va ploure tot el dia! Nosaltres estàvem conscienciats en que no veuríem el sol, però el què ens esperava a Xina era surrealista. Vam tardar dues setmanes a veure el sol! 16 de les 20 ciutats més contaminades del món es troben a la Xina. La contaminació crònica d'aquest país és un gran problema. Segons diuen les autoritats, ara comencen a adonar-se que no poden creixer destruint el medi ambient. Esperem que sigui veritat.



A Beijing també va ser on vaig descobrir la meva passió pels bitxos! Vaig provar una pell de serp a la planxa que tenia una salseta una mica picant. Era una mica gelatinós però no em va treure la son. Més endavant em van atreure uns pinxos d'escorpins petits que no paràven de moure's quan algú els donava un copet. Era d'allò més enguniós! Quan vaig veure que es menjàven a la planxa (al principi em pensava que es menjàven vius) me'n vaig demanar un pinxo que constava de 4 escorpins. Espero penjar el vídeo ben aviat! De moment penjo la foto on es veu com la cua de l'animal em surt la boca, hehehhee. Deixo els escarbats, els centpeus, els cucs, les serps i els penis d'ovella per la propera visita!



El highlight de la ciutat era naturalment la excursió a la gran muralla. No recordo haver vist mai tanta gent junta, bé sí, al cim del Mont Fuji, però aquells són hiperordenats. Amb els xinos és el caos total des del moment que entres a la cua. T'empenyen, es colen, et fan fotos, escupen a 2 centímetres dels teus peus... i per a la nostra sorpresa, quan es va acabar la cua, haviem d'agafar una espècia de vagoneta que ens pujava fins a la gran muralla. Allò semblava Disneyland! Molt còmic. La gran muralla és impressionant, enorme, gigantesca, llarguíssima i per moments molt i molt empinada! Una passada. Només em van sobrar els 30.000 xinos que també feien la visita.



Xian és una ciutat de 8 milions d'habitants. Petita des del punt de vista xinès però amb una vida espectacular. Com a ciutat és la que em va agradar més: un ambientarro increïble, els mercats plens de vida, la gent més amable... no, si al final els agafaré carinyo a aquests xinos! hahahaha.



La gran atracció és la visita als guerrers de Xian, o com diu en David, els guerrers de Terracota del Sud. És una passada poder veure les fileres de soldats de diferent graduació, els cavalls, els arquers... la veritat és que jo esperava veure'n més però molts els han tornat a enterrar per poder-los conservar millor i evitar que es quedin sense les pintures que inicialment lluïen tots els soldats. Hi ha uns 8.000 guerrers però calculo que es veu un 10% aproximativament.




Per cert, moltes empreses xineses comencen el dia amb els seus treballadors fent ginàsia al carrer, just al davant de la porta. Us imagineu fent exercicis de calentament a les 8 del matí amb els vostres companys de feina al carrer? Seria curiós :)

Bé, la propera i darrera entrega serà un dur contrast entre el poblet de Yangshuo envoltat de muntanyes al més estil Bola de Drac i Hong Kong.

Visca Taiwan lliure!






















dimecres, 26 d’agost del 2009

Xina: el comunisme capitalista, part 1


Ara mateix estic a Hong Kong, que és la darrera escala del nostre viatge a la Xina després de passar-hi 3 setmanes. La primera cosa que vaig descobrir, és que a la Xina no em puc connectar al meu blog per poder postejar sobre el viatge! Mira que hi poso bona voluntat! Bé, tampoc m'he pogut connectar ni al facebook, ni al youtube... visca la censura! Però Hong Kong no és Xina, almenys a nivell de censura, així que aprofito per penjar el primer post dels 3 que constarà el viatge.



El nostre viatge va començar per Shanghai on vam poder observar que aquesta immensa ciutat és la Nova York asiàtica i, que molt aviat, li passarà al davant si no ho ha fet ja. Semblava que cada dia els seus 17 milions d'habitants sortien al carrer en cotxe per divertir-se fent bogeries a la carretera. La Mary, la nostra guia en aquesta part de viatge, ens feia jocs de mans cada dia i no parava de fer-nos fotos de grup: picture time! Quina persona més encantadora! La trobem a faltar!




La Xina és un país fantàstic però llàstima dels xinesos. Porcs, maleducats, cridaners i agoviants en la seva majoria, no ens han posat les coses fàcils. La veritat és que els hi tenia i encara els hi tinc, una mica de mania. Sort que amb la nostra diplomàcia i paciència, sempre hem arribat a bon port. Ah, i la nostra facilitat a aprendre idiomes ha superat totes les barreres! Quasi ens confonem amb la població! A les cues ja ens colem com ells, i si ens intenten colar, que és la majoria de les vegades, els barrem el pas i els fem mala cara i un gest amb les mans perquè s'esperin.



El menjar ha sigut un tema delicat en el nostre viatge. Molts fideus, molt d'arròs, dim sums i algún geladet al Haagen Dazs, perquè no confessar-ho. I els preus, escandalosos. Alguns dies hem menjat 4 persones, amb begudes incloses, per menys de 8 euros el total! Al final, hem intentat diversificar el menú i provar el beijing kaoya (ànec pekinès), lemon chicken, gambes, escorpins a la planxa i pell de serp. Una delicatessen!



La Mary ens va deixar dies després, concretament a Hangzhou, una ciutat petita de "només" 7 milions d'habitants. Una ciutat preciosa a costat d'una llac que li proporciona una vida sorprenent. Allà vam poder gaudir de l'espectacle de Zhan Yimou (Tigre i Dragon, cerimònia d'obertura dels JJOO de Beijing 2008). Un show de llum, música, color i una història d'amor que ben bé no sé com acaba, hehehe. Ah sí, els temples de la ciutats valen molt la pena. Tots en plena naturalesa però plens de turistes xinos.



Vaig acabar la primera setmana amb la sensació que els xinesos acabarien destruint el món en un futur no gaire llunyà. Tenen un poder inmens, quasi il·limitat, que és impossible de controlar. Estan en plena expansió des de fa anys i fan obres colossals a cada cantonada, projectes impossibles. Necessiten tants recursos que la resta del món ja hem begut oli. Potser és una visió un pel catastrofista però passejar per Shanghai equival a estar bocabadat a cada passa. L'any 2010 acullen l'Exposició Universal i estan transformant la ciutat. Serà qüestió de tornar-hi d'aquí a deu anys per veure com ho han deixat. Segur que no ho reconeixeré!

Bé, la continuació del viatge d'aquí uns dies: Beijing i Xian.

Visca el Tibet lliure!