L'Anna, una bona amiga de Barcelona, em venia a visitar a Tanzània. Encara no tenia clar què fariem però tenia uns dies per pensar-ho.
dissabte, 31 de juliol del 2010
dimecres, 21 de juliol del 2010
Aventura de la dura, part 2
L'aventura del tren va ser dura i emocionant però tenia moltes ganes d'arribar d'una vegada.
Vam arribar a Dar Es Salaam cap al mig dia, quasi recuperant el retard. Vaig estar passejant tot el dia amb la Cristine, la voluntària alemanya que vaig trobar a Kigoma i amb la qual vam compartir seient i menjar al tren. Cada dia m'agrada més Dar. Des de la meva primera visita sempre li he tingut antipatia, i ara sé que no era la ciutat la que no m'agradava sinó l'allotjament gris i depriment al qual vaig anar. Tot ha canviat: hotel nou, barri nou, gent simpàtica, restaurants interessants, ambient africà. Estic al barri asiàtic!
dimecres, 7 de juliol del 2010
Aventura de la dura, part 1
Tanzània és un país preciós, salvatge, inexplorat, africà. Quan entres a Tanzània, ho notes de seguida: la gent no parla anglès, els transports públics estan atrotinats, el paisatge és pla i infinit.
divendres, 2 de juliol del 2010
Un trist comiat, un petit homenatge
La Lisa i jo ens vam conèixer el 18 de gener a Moshi, Tanzània, a l'hostal on ens allotjàvem. Ella havia coronat el Kilimanjaro (5.896 metres) uns dies abans i estava cansada. En les dues primeres setmanes del seu viatge havia fet realitat dos dels seus somnis: pujar el Kili i anar a Masai Mara. Això era tot el que ella tenia planejat en el seu viatge a l'est d'Àfrica. La resta, deia, vindria sol. I sí, jo li vaig proposar venir al Serengeti i Ngorongoro amb mi i ella va acceptar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)