Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1

Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.

Timor, la joia de l'est

Després d'uns mesos a Indonesia on no vaig estar sol ni un minut, estava convençut que la meva aventura a Timor Leste seria ben diferent. Qui viatja a Timor? Poca gent, de ben segur. La veritat és que sentia la necessitat de viatjar sol uns dies, tenir el meu espai, reflexionar sobre tot el què em preocupa (bàsicament la meva tornada a Europa el juliol), planejar els meus propers mesos per Àsia... M'equivocava. Ja dic jo que Mai no caminaré sol i així és. A l'aeroport de Bali conec a una noia noruega, ben rossa i simpàtica, que agafa el mateix vol que jo i s'allotja al mateix lloc que jo. Conectem de seguida i m'explica que ella està viatjant per tot el món amb l'objectiu de completar la llista de països de les Nacions Unides. En porta uns 130 i en els propers mesos arribarà als 170.