Frustració en un món perdut

La nostra propera etapa era el nord del país, el llac Turkana. La informació que teníem d'aquest lloc era que era perillós perquè bandits assaltàven els transports públics i els robàven els diners i el mòbil. També sabíem que els paisatges eren impressionants, dels més macos de Kènia.

Preguntant a la gent, vam saber que durant l'època de pluges la zona no és tan perillosa perquè hi ha riquesa, o almenys, no hi ha sequera. D'aquesta manera, les tribus frontereres no han d'atracar a la gent per sobreviure. D'altra banda, arribar a Turkana seria molt més laboriós degut al pèssim estat de les carreteres plenes de fang i els rius improvitzats que les travessen.

Llacs a la Vall del Rift

Al nord de Nairobi, la moderna capital keniata, trobem la Vall del Rift. Una impressionant vall amb parcs nacionals fins a cansar-se'n i animals fins on arriba la vista. Però com a bons motxil·leros que som, la nostra tasca és veure el màxim pagant el mínim, hehehhe. A més, jo ja havia estat per aquí prèviament amb els meus pares al mes de gener i no tenia ganes de repetir res.

El primer lloc escollit va ser Hell's Gate que només és pot comparar amb un infern per la calor que hi fa. D'altra banda, el parc té dues magnífiques "gorges" (en català?). Per sobre de tot, aquest parc és especial perquè pots veure zebres, búfals, senglars, girafes, gazel·les i escorpions des de la bicicleta! En efecte, vam sortir del nostre càmping pedalant a les 9 del matí i vam tornar a les 5 de la tarda.

Viatge en el temps

Abans de tot, avui comentaré 3 curiositats d'Àfrica. La primera és que a Àfrica, la gent posa la gasolina al cotxe amb el motor en marxa. Interessant, no? I no només amb el motor en marxa, sinó fumant, xerrant pel mòbil i tirant la meitat de la gasolina a fora!!! Hilarant!

Reflexions en temps de crisi

Després de 6 mesos a Àfrica, plens d'emocions i aventura, he tingut molt de temps per pensar. Pensar en el perquè vaig decidir marxar (passat), fer un primer balanç del viatge (present), i pensar en què faré quan torni a casa (futur).

Passejant per la costa Kenyata

Salutacions des de Kenia! Abans de tot, volia dir-vos que estic content amb els canvis realitzats al blog durant aquesta setmana, el comptador de visites i el traductor! El tercer canvi és que penjaré cada vegada el mapa de la meva ruta perque pogueu navegar pel ell amb el zoom i veure que he fet i on sóc ara (esta marcat per una fletxa de diferent color).
Aquest és el primer mapa:


View Volta el mon in a larger map

Va ser ja fa uns dies que deixàvem Pemba, i al mateix temps Tanzània, rumb a Kènia en vaixell. Era un vaixell de mercaderies buit que només portava poliçons, unes 25 persones. El vaixell era de fusta com qualsevol barca de pescador local, però en gran, amb motor i amb una vela enorme. El viatge va durar 5 hores i la experiència va ser excel·lent.

A Kènia amb la família

La meva primera setmana a Kènia ha sigut força entretinguda. La visita de la meva família ha fet difícil que tingui un sol moment de pau i tranquil·litat, hehehe. La seva arribada ha suposat un canvi radical en la forma de viatjar: he abandonat els transports públics per anar amb una camioneta amb xofer, he canviat els allotjaments de 4 euros per d'altres de més bons, etc. No puc dir que he deixat d'estar sol perquè no ho estava. Ja sabeu, mai no camino sol.