Han estat dues setmanes complicades plenes de nervis, pors, però també moments emocionants i inoblidables. Suposo que el que ara sento és una barreja d’excitació i de por per veure com anirà tot. Estic convençut que quan arribi allà, la por desapareixerà i només quedarà la emoció per tot el que m’espera.
Encara m’he d’acomiadar d’amics i familiars. Espero poder fer totes les trucades aquesta tarda perquè demà al matí prefereixo gaudir dels darrers minuts amb la família. I avui, com a comiat amb els meus pares i el meu germà, els portaré al que per a mi és el segon millor restaurant japonès de Barcelona, el Koy Shunka. Tota una experiència dels sentits. A veure si els agrada...
Vull destacar en aquest últim post en terres catalanes, la fantàstica setmana que vaig passar a Formentera per la diada. Quina illa! Quina llum! Quines platges! I quines dones! Quan em jubili allà em trobareu: el paradís terrenal molt a prop de casa.
Ens veiem pel món!

