El dia abans de marxar

Després de dues setmanes atabalat amb el últims preparatius i compres, sembla que el moment tan esperat i tan temut, ha arribat. Demà comença la meva gran aventura. A les 16.30 h agafo el vol que em portarà a Londres i, des d’allà, a Ciutat del Cap.

Han estat dues setmanes complicades plenes de nervis, pors, però també moments emocionants i inoblidables. Suposo que el que ara sento és una barreja d’excitació i de por per veure com anirà tot. Estic convençut que quan arribi allà, la por desapareixerà i només quedarà la emoció per tot el que m’espera.

Encara m’he d’acomiadar d’amics i familiars. Espero poder fer totes les trucades aquesta tarda perquè demà al matí prefereixo gaudir dels darrers minuts amb la família. I avui, com a comiat amb els meus pares i el meu germà, els portaré al que per a mi és el segon millor restaurant japonès de Barcelona, el Koy Shunka. Tota una experiència dels sentits. A veure si els agrada...

Vull destacar en aquest últim post en terres catalanes, la fantàstica setmana que vaig passar a Formentera per la diada. Quina illa! Quina llum! Quines platges! I quines dones! Quan em jubili allà em trobareu: el paradís terrenal molt a prop de casa.

Ens veiem pel món!

Xina: el comunisme capitalista, part 3

La tercera part del viatge va transcòrrer, en un inici, per la "tranquila" ciutat de Guilin. Un ciutat que per a ells és rural i minúscula. Rural perquè està envoltada de camps d'arròs i muntanyes, i minúscula perquè no arriba al mig milió d'habitants que per a nosaltres ja és molt. La veritat és que quasi no vam veure res de la ciutat. Només a destacar unes coves força interessants on els xinesos s'amagàven dels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial.

D'allà vam marxar directament a Yangshuo, un poblet de només, ara sí, 30.000 habitants. El trajecte el vam fer en barca pel riu Li mentre gaudíem d'uns paisatges fantàstics entre muntanyes baixes i bombejades al més estil Bola de Drac. Ens va encantar el viatge però, sí, hi ha d'haver un "però" : al barco erem uns 60 que ja són colla i almenys hi havia una dotzena de barcos que feiem el mateix recorregut. Amb els xinesos tot ha de ser amb tamany industrial. Allà no pensen amb la comoditat i la tranquil·litat de les persones sinó amb el grup, el col·lectiu, els mil i pico milions de xinesos. I clar, les fotos que feies per davant, sortien mil barques, i per darrera, mil més. Sort que el turista se les enginya sempre per sortir-se amb la seva, hehehe.

Yangshuo era un poblet... inundat de turistes! El poble no tenia res d'interessant però hi ha uns carrers peatonals plens de botigues i turistes compran rellotges Trolex, carteres Louis Vuiton, bolis Montblanc, samarretes i jade. Tot de primera qualitat, hahahaha. Ah sí, també estava ple de restaurants de cuines de tot el món, bars i discoteques. Divertit però alhghora agoviant. El que més ens va agradar van ser les vistes des de la Moon Hill, a les afores de Yangshuo. Des d'allà veies els poblets envoltats de camps d'arròs i muntanyes "Bola de Drac". Una veritable meravella! La veritat que de moment és el que més m'ha agradat del viatge. Espero tenir fotografiats aquells paisatges al meu cervell per a molt de temps.

Els tres últims dies de nostre viatge s'acavaben a Hong Kong. La veritat és que a mi em va agradar des que vaig aterrar. Potser pel contrast amb el caos vist a la Xina, potser per la perfecte harmonia de la ciutat envoltada de naturalesa, potser pels llums dels edificis que il·luminen el mar que separa les illes de Hong Kong i de Kowloon. Una ciutat moderna d'on vam poder veure les vistes des de Victoria Peak, vam passejar per la platja del barri ric de Repulse Bay, vam passejar en barca per veure les llums entre les dues rives, vam veure óssos panda i pandes vermells (que no es movien ni a pedrades, hehehe)... tres dies ben aprofitats a Hong Kong.

Potser, el més interessant va ser la visita a un monestir budista a dues hores de la ciutat, en plena naturalesa, en el qual no és pot arribar en cotxe. Allà, el 1997, el xinesos que recuperàven el territori després de 99 anys de cessió al Regne Unit, fan construir Buda assegut més gran de... la Xina (el de Nara és més gran?) i l'instal·len al capdamunt d'un turó. La resta del monestir continua en obres.

Per acomiadar-nos de Hong Kong vam visitar el centre comercial que hi ha a la base de l'edifici més alt de la ciutat: l'IFC, que no és altre que l'edifici que apareix a la pel·lícula de Batman, the Dark Knight, segons diuen. Ho haurem de comprovar. Allà, després de dinar en un restaurant japonès entrem al cine a veure en versió original sotstitulada en cantonès Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino. Quin riure! I això que ens vam perdre mil detalls a causa de l'idioma... Ara he comprovat que al nostre país encara no l'han estrenat. Espero que ho facin aviat.

Bé, el balanç és molt positiu: un país increïble per conèixer, molt bona companyia, bon ambient a totes hores i unes partides al UNO inacabables!

Visca el Hong Kong britànic!!! hehehe

Xina: el comunisme capitalista, part 2

La segona setmana va començar a Beijing, capital del país des de fa 400 anys. En canvi, Xian ha sigut capital de la Xina durant 1.300 anys. Allà vam visitar el més típic: el temple del cel, la plaça de Tiananmen i la ciutat prohibida. No vam tenir gaire bona sort perquè la façana de la ciutat prohibida estava en obres i només s'hi veia la famosa foto de Mao. El retrat és comparat pels xinesos amb la Mona Lisa ja que miris d'on el miris, Mao sempre t'està mirant es ulls.

L'interior és impressionant amb l'afegit de veure una marabunta de paraigues de mil colors que van amunti avall. 1 € el paraigua. Va ploure tot el dia! Nosaltres estàvem conscienciats en que no veuríem el sol, però el què ens esperava a Xina era surrealista. Vam tardar dues setmanes a veure el sol! 16 de les 20 ciutats més contaminades del món es troben a la Xina. La contaminació crònica d'aquest país és un gran problema. Segons diuen les autoritats, ara comencen a adonar-se que no poden creixer destruint el medi ambient. Esperem que sigui veritat.

A Beijing també va ser on vaig descobrir la meva passió pels bitxos! Vaig provar una pell de serp a la planxa que tenia una salseta una mica picant. Era una mica gelatinós però no em va treure la son. Més endavant em van atreure uns pinxos d'escorpins petits que no paràven de moure's quan algú els donava un copet. Era d'allò més enguniós! Quan vaig veure que es menjàven a la planxa (al principi em pensava que es menjàven vius) me'n vaig demanar un pinxo que constava de 4 escorpins. Espero penjar el vídeo ben aviat! De moment penjo la foto on es veu com la cua de l'animal em surt la boca, hehehhee. Deixo els escarbats, els centpeus, els cucs, les serps i els penis d'ovella per la propera visita!

El highlight de la ciutat era naturalment la excursió a la gran muralla. No recordo haver vist mai tanta gent junta, bé sí, al cim del Mont Fuji, però aquells són hiperordenats. Amb els xinos és el caos total des del moment que entres a la cua. T'empenyen, es colen, et fan fotos, escupen a 2 centímetres dels teus peus... i per a la nostra sorpresa, quan es va acabar la cua, haviem d'agafar una espècia de vagoneta que ens pujava fins a la gran muralla. Allò semblava Disneyland! Molt còmic. La gran muralla és impressionant, enorme, gigantesca, llarguíssima i per moments molt i molt empinada! Una passada. Només em van sobrar els 30.000 xinos que també feien la visita.

Xian és una ciutat de 8 milions d'habitants. Petita des del punt de vista xinès però amb una vida espectacular. Com a ciutat és la que em va agradar més: un ambientarro increïble, els mercats plens de vida, la gent més amable... no, si al final els agafaré carinyo a aquests xinos! hahahaha.

La gran atracció és la visita als guerrers de Xian, o com diu en David, els guerrers de Terracota del Sud. És una passada poder veure les fileres de soldats de diferent graduació, els cavalls, els arquers... la veritat és que jo esperava veure'n més però molts els han tornat a enterrar per poder-los conservar millor i evitar que es quedin sense les pintures que inicialment lluïen tots els soldats. Hi ha uns 8.000 guerrers però calculo que es veu un 10% aproximativament.

Per cert, moltes empreses xineses comencen el dia amb els seus treballadors fent ginàsia al carrer, just al davant de la porta. Us imagineu fent exercicis de calentament a les 8 del matí amb els vostres companys de feina al carrer? Seria curiós :)

Bé, la propera i darrera entrega serà un dur contrast entre el poblet de Yangshuo envoltat de muntanyes al més estil Bola de Drac i Hong Kong.

Visca Taiwan lliure!