Antàrctica, el continent de gel

Molta gent ve a Ushuaia per visitar Terra del Foc, la fi del món, el canal de Beagle, els pingüins i les foques... Jo no. Jo sóc més xulo que ningú. Jo vinc aquí amb la clara intenció de marxar a Antàrctica. El sisè continent segons vaig aprendre a l'escola (vaja, crec, mai no escoltava gaire a classe) o el setè com m'han ensenyat els americans. Tanmateix, no en sabia gaire cosa, com la majoria de nosaltres.

View Volta el mon in a larger map

View Volta el mon in a larger map

El que sí sabia del cert és que tothom qui coneixia que hi havia estat, aquest havia sigut el viatge de la seva vida. Millor que els goril·les, millor que una volta el món, millor que nedar amb una bal·lena, millor que donar petons als lleons! La millor experiència de les seves vides! Sona bé, no? I estant tan a prop i podent fer-ho, seria un crim no aprofitar-ho!

Així que arribava a Ushuaia molt emocionat i, sense que res em despistés, vaig deixar l'hostal pel matí per fer una visita a una de les agències de viatge de la ciutat i, així, poder consultar els preus dels creuers venuts "last minute" que surten a meitat de preu. Tanmateix, es tracta d'un viatge extremadament car, i més per un "motxil·lero". Després de dues hores, vaig sortir de l'agència més pobre però amb els nervis a flor de pell. Me n'anava a Antàrctica!!! Innenarrable!

El vaixell escollit era l'Antarctic Dream, un vaixell petit amb capacitat per a 80 passatgers, de color blanc i vermell, amb bandera de Belize però tripulació xilena. Em vaig embarcar a mitja tarda amb la Kim, una noia de Nova Zelanda però que vivia a Canadà des de feia uns anys per qüestions de feina. Ens haviem conegut a l'hostal, compartint dormitori, i vam decidir que seria bona idea de compartir camarot durant els 11 dies de creuer. D'aquesta manera, ella es va estalviar de dormir amb la boja rematada del barco i jo amb un americà amb accent de texas que no entenien ni els seus compatriotes.

En Jordi, de Ripoll, ens donava la benvinguda a bord del vaixell. Ell seria el líder de la experdició. Vam tenir un cocktail de benvinguda, ens van assignar els camarots i ens van explicar una mica quines serien les activitats que faríem, l'equip, etc. Si mireu el mapa adjunt, nosaltres vam fer la península Antàrtica que és aquest braç de terra que surt del continent.

La primera etapa era la més dura: travessar durant dos dies el Drake Passage que separa Argentina d'Antarctica. Allà s'ajunten el Pacífic, l'Atlàntic, els corrents provinents d'Antàrctica i un munt de vents. El Drake és temut per a tothom, fins i tot pels mariners i personal del vaixell. Pot resultar ser una travessia molt moguda! Ens vam moure bastant però gràcies a pastilles pel mareig, es podia aguantar.

La sorpresa va ser que el vaixell no es va omplir ni de lluny. Erem 46 pel que tot va ser força proper i senzill en termes d'organització. De seguida es van formar els grupets de entre les poques taules que hi havia. La nostra, naturalment, gent jove amb ganes de gresca: australians (aussies), nova zelandesos (kiwis), americans (ianquis), anglesos (brits), alemanys (yaahh) i jo. Els pocs castellano parlants presents al vaixell feien el seu propi grupet, però jo sempre he preferit els grups internacionals amb els quals puc millorar el meu anglès. Amb ells també agafaria les zodiacs que fariem servir pels "landings", les sortides a terra.

Les excursions van ser increïbles: navegar entre icebergs, veure colònies interminables de pingüins, despertar a les foques dormilegues, veure bal·lenes, passar-se dues hores envoltats d'un grup de quasi 100 orques, visitar les bases de recerca de diferents països, pujar muntanyes de gel, veure volcans... i de cada sortida hi ha mil anècdotes! Em podria passar mil hores parlant d'Antàrctica però ni això ni les fotos farien justicia a la experiència viscuda en el lloc més inhòspid del món. Si puc, al final escriuré alguns dades interessants del continent.

Vaig passar el meu segon nadal fora de casa. Amb el grupet vam riure i xerrar, menjar i beure, jugar i llegir, explicar històries absurdes i fer un amic invisible amb regals absurds. Tanmateix, el dia de nadal, tantes emocions i un mareig em van enviar directament al llit on vaig treure el sopar sense poder arribar a temps al bany. Vaig repartir a bord i a estribord, a la proa i a la popa... fins i tot una mica al llit i a la roba de la meva companya de camartot, però no us xiveu, eh!!! hahaha

El temps no va acompanyar gaire pel que les fotos no semblen gaire cosa. Va nevar, ploure, fer vent, fred... però això és Antàrctica pura! Al principi ens vam escapar del temporal canviant tot el programa, cada dia anàvem perseguint el sol, però no sempre s'aconseguia. La experiència del capità i el cap d'expedició va fer que aprofitéssim al màxim el temps que teniem. Un altre vaixell només van fer 2 sortides en 10 dies! Quina ràbia deu fer...

I nosaltres vam tenir temps de xocar (voluntàriament) amb un iceberg que ens barrava el pas, anar de compres a les bases, fer 10 excursions fantàstiques, fer guerres de boles de neu, deixar-nos lliscar per les rampes gelades, fer 1000 fotos al mateix pingüí però, malauradament, no vam tenir temps de banyar-nos a Deception Island on hi ha aigüa termal. Ja se sap, neu i vent poden fer la vida impossible.

La tornada a Ushuaia a través del Drake va ser bastant més moguda que l'anada. Els plats volàven, només faltàven les escopetes! Quina trencadissa. Onades gegants, vents forts i el vaixell que anava com una baldufa. El primer dia ja ens van dir que era un vaixell petit i que no trencava les ones sinó que les navegava. Quan ho va dir en castellà, vaig pensar "que xulo" però quan ho va dir en anglès em vaig posar a tremolar!

No em vull allargar així que espero que us hagin agradat les fotos. Us desitjo a tots unes bones festes i el millor pel 2011. Bé, sinó us sap greu, jo també em desitjaré el millor per a mi, hehehe. Una forta abraçada!

Dades sobre Antàrctica:

- Es tracta d'un continent que no pertany a ningú. Tothom hi és benvingut.

- Un tractat internacional signat el 1959 regula el què es pot fer i el que no es pot fer. Estarà vigent durant els propers 50 anys i l'han signat 64 països.

- Només es pot fer recerca. Res de temes militars ni miners.

- Al Pol Sur exacte hi ha una base americana.

- A l'hivern no s'hi pot anar. Si et quedes atrapat pel gel a finals d'estiu, t'has d'esperar fins l'estiu següent.

- Els exploradors hi van començar a anar a mitjans del segle 19!

- El pol sur és més fred que el pol nord. Per això al nord trobes pobles a latituts molt altes i al sud és impossible.

- La temperatura de l'aigüa al Drake és inferior a zero. A saber que l'aigüa salada no es congela als zero graus.

- El 98% del territori està cobert pel gel.

- Antàrctica és un desert i el continent més alt del món.

- No hi resideix ningú de forma permanent però les diferents bases acullen entre mil i 5 mil persones.